diumenge, 27 de novembre del 2016

Vilafranca


Vilafranca
amb amics del creuer


Pendent de redactar

divendres, 25 de novembre del 2016

Caixaforum Thyssen


Caixaforum Thyssen
amb Isabel Larruy


Pendent de redactar

dissabte, 19 de novembre del 2016

Vallvidreda

Vallvidrera i dinar argentí

19 de novembre de 2016


Pendent de redactar

dissabte, 12 de novembre del 2016

L'home manuscrit


L'home manuscrit
de Manuel Baixauli

Premi Mallorca de Narrativa 2006


Raixa Editorial Moll


Novembre 2016


Llibre difícil, curiós, diferent i molt ben escrit. Infant, Viu, Jove, Viatger, Hoste, Escollit... són els diferents noms amb  què reconeixem al protagonista i alhora a l'escriptor d'aquesta novel·la.
Als 12 anys queda sense pares i va a viure amb uns oncles. Però de seguida comença a tenir senyals o  missatges d'Ell, que el protagonista segueix fil per randa a la recerca d'alguna cosa, potser la pròpia identitat.
És un relat que neix, o viu, de somnis i fascinació en busca de resoldre l'enigma més important que tenim cada un  de nosaltres: l'enigma de la nostra pròpia vida, particular i concreta.
Fa una vida solitària i escriu molt. Escriu un Dietari que amb els anys va refent i polint. En aquelles llibretes hi ha tota la seva vida, els seus pensaments i dubtes, els senyals que ha anat rebent d'Ell i els personatges que ha conegut i seguit fins a arribar a conèixer a Ell... Albat, Màrius, Senyor, Teresa  Ramon...
Al començar el llibre el vaig trobar estrany, rar, i vaig pensar que no l'acabaria. A mida que l'he anat llegint m'ha atrapat del tot i cal, val la pena, acabar-lo de llegir per veure i viure el final del llibre.
Molt ben escrit i reescrit, és una novel·la d'acció interna amb un grau màxim d'exigència literària.

La meva ceguesa: fugir de mi mateix. El meu destí: trobar-me.

divendres, 4 de novembre del 2016

Art


Art
de Yasmina Reza

Teatre Goya

3 de novembre de 2016

Dircció: Miquel Gorriz
Actors: Pere Arquillué, Francesc Orella, Lluís Villanueva

Què és l'art per a...
Pere Arquillué: L'art és llum, veritat, bellesa i llibertat; tot allò que ens ajuda a entendre el món de d'una mirada diferent, personal i intransferible. 
Francesc Orella: Aliment bàsic de l'esperit i dels sentits, no engreixa, té propietats sanadores i ens ajuda a evitar ser mers depredadors i consumidors.
Lluís Villanueva: L'art és l'expressió d'un instint que ens permet descodificar el món per poder-lo veure des de punts de vista nous i sorprenents.

Miquel Gorriz: A Art veiem el ridícul que podem arribar a fer i com de desesperats podem arribar a estar.

Aquesta obra porta representant-se des de 1994, quan la va escriure Yasmina Reza. I això passa normalment amb les obres clàssiques, però no amb les modernes. Per representar aquesta obra cal trobar tres actors amb prou força per fer-la viure i vibrar. Per tant, encara que ja l'haguem vist representada per Flotats, o per Darín, això no importa. Cada grup d'actors fan la comèdia única, i això és el seu valor.
Són tres amics i un d'ells compra un quadre pintat tot ell en blanc. Però li agrada molt, l'estima, el fa vibrar. Quan els amics el van a veure se'n riuen. I tot el diàleg que hi ha entre els tres ens mostra com pel fet de no estar d'acord en la valoració d'aquesta obra d'art pot portar-los a acabar una amistat de fa molts anys. Cal subratllar la capacitat d'aquests tres actors per dialogar durant una hora i mitja sobre el mateix tema: l'art i l'amistat.
Diu en Miquel Gorriz: Si la missió de l'art ha de ser sacsejar, qüestionar, fins i tot incomodar, el quadre pintat de blanc és, definitivament i sense cap mena de dubte, una obra mestra. Finalment ho he entès: El quadre blanc era un forat negre! 
M'ha agradat molt i tot i que el tema és seriós hem rigut força. L'havia vist amb en Flotats però sembla fins i tot una obra diferent.