L'home manuscrit

L'home manuscrit
de Manuel Baixauli

Premi Mallorca de Narrativa 2006


Raixa Editorial Moll


Novembre 2016


Llibre difícil, curiós, diferent i molt ben escrit. Infant, Viu, Jove, Viatger, Hoste, Escollit... són els diferents noms amb  què reconeixem al protagonista i alhora a l'escriptor d'aquesta novel·la.
Als 12 anys queda sense pares i va a viure amb uns oncles. Però de seguida comença a tenir senyals o  missatges d'Ell, que el protagonista segueix fil per randa a la recerca d'alguna cosa, potser la pròpia identitat.
És un relat que neix, o viu, de somnis i fascinació en busca de resoldre l'enigma més important que tenim cada un  de nosaltres: l'enigma de la nostra pròpia vida, particular i concreta.
Fa una vida solitària i escriu molt. Escriu un Dietari que amb els anys va refent i polint. En aquelles llibretes hi ha tota la seva vida, els seus pensaments i dubtes, els senyals que ha anat rebent d'Ell i els personatges que ha conegut i seguit fins a arribar a conèixer a Ell... Albat, Màrius, Senyor, Teresa  Ramon...

Al començar el llibre el vaig trobar estrany, rar, i vaig pensar que no l'acabaria. A mida que l'he anat llegint m'ha atrapat del tot i cal, val la pena, acabar-lo de llegir per veure i viure el final del llibre.

Molt ben escrit i reescrit, és una novel·la d'acció interna amb un grau màxim d'exigència literària.

La meva ceguesa: fugir de mi mateix. El meu destí: trobar-me.