divendres, 21 de febrer del 2020

La dansa del rellotge



La dansa del rellotge
de Anne Tyler


Proa

Febrer 2020

La  Willa Drake té 60 anys i viu a Arizona amb el seu segon marit, lluny dels dos fills que ha tingut. Un dia s'adona que a la seva vida només hi hagut tres dies, tres moments, que l'hagin marcada. Ella viu dedicada al marit i a la casa. Una vida força buida... I rep una trucada d'una dona per dir-li que una antiga novia del seu fill ha rebut un tret i que algú ha de cuidar de la nena de 9 anys que no pot estar amb la mare. Es creuen que és l'àvia de la nena. I ella, en un rampell, decideix travessar el país i anar a Baltimore a cuidar d'una nena que no és res seu. En Peter, el marit l'acompanya creient que seria un parell de dies. Però la Willa coneix a la mare, la ex-novia del seu fill i veu que algú ha de cuidar de la nena i de la mare quan torni a casa. En Peter se', torna a Arizona i ella es queda una temporada amb la mare i la filla. I es troba útil. I descobreix una vida diferent, una vida més plena... 
És agradable de llegir i veus com van reaccionant tant la Willa com la Denise i la Cheryl, la nena. És un llibre que ja saps com acabarà però passes una estona agradable llegint-lo. 





divendres, 14 de febrer del 2020

La veïna del costat


La veïna del costat
de Yewande Omotoso

Editorial Les Hores

Febrer 2020


L'Hortènsia i la Marion viuen a Ciutat del Cap, a Sud-Àfrica. Una és negra, l'altra és blanca.
Tenen ja més de 80 anys i són veïnes de fa molts anys. Mai han estat amigues ans el contrari, No es poden veure. L'Hortènsia viu amb el seu marit i la Marion és vídua. Les dues han tingut feines d'èxit en les seves vides i ara, grans i soles, es troben a les reunions de l'Associació de veïns i són rivals en tots els temes i moments. Arriba un moment que per esdeveniments que no s'esperaven han de conviure i és quan els toca intentar comprendre's una a l'altra, o com a mínim poder parlar sense la rivalitat de sempre. A la Marion li és més f'àcil pel seu caràcter extravertit i pels remordiments que té de fa molts anys. L'Hortènsia és més dura. S'ha acostumat a estar sempre de mal humor i en contra de tothom. I veus com gestionen les dues les seves emocions, la diferent manera d'entomar la situació. 
Donat el lloc i i les característiques de les dues dones surt a la llum el tema de l'apartheid, dels jueus, els costums i maneres de fer i viure.. És un llibre curiós, a voltes divertit, que, pels que ja tenim una edat, et fa pensar una mica...


45 anys Maurici







45 anys Maurici

14 febrer 2020



El fill petit, el Maurici, ha fet 45 anys. Ja sé que no es pot dir "petit" a un home d'aquesta edat, però per a mi sempre serà el petit. 
Han estat dinant a casa amb la Sílvia i els 4 fills. És un orgull i un goig veure'ls a taula, carinyosos i riallers! 
Per molts anys, Maurici maco! Segueix feliç amb aquesta família tan maca que heu format i recordant als pares i germans com feu. 




dilluns, 10 de febrer del 2020

18 anys Berta




18 anys Berta

28 de gener 2020

Ho hem celebrat el 8 de febrer a casa seva.
18 anys! Major d'edat! No pots deixar de pensar en aquella nena petita que et mirava i reia, aquella nena que hem seguit i vigilat i cuidat tot el que ella ens ha deixat...  Aquella nena tan estimada des del primer moment, tan mimada -com tots els néts, però ella va ser la primera...- i ara sentim l'orgull de veure una noia maca, amb idees clares, amb ganes de menjar-se el món i que té temps de tant en tant d'enviar un whats o deixar-se caure a dinar amb la família. Voldries viure-la cada moment, cada dia, però tampoc no ens agradaria que estigués lligada a la família per convencions socials. Preferim que visqui lliure i que de tant en tant se'n recordi de nosaltres. Riallera i carinyosa l'hi espera ara la Universitat, estudis que no existien quan nosaltres estudiàvem. Gaudirà d'aprendre, de provar coses noves, i d'una vida més lliure, molt més lliure, de la que vam tenir nosaltres. Sovint l'envejo, enveja sana!, i penso en tot el que hauríem fet nosaltres de viure en aquesta època. Però no cal capficar-s'hi. Ella ens deixarà veure i viure per una escletxa totes les novetats que se li apropen. 
Berta, gaudeix de tot, aprofita les bones ocasions i els bons moments, estima la família i els amics com fas sempre, i de tant en tant, com qui explica un conte a un nen petit, fes-nos cinc cèntims de la teva vida! Una abraçada i PER MOLTS ANYS!!!












dissabte, 8 de febrer del 2020

Mostra d'esbarts dansaires - Festes Santa Eulàlia





Mostra d'esbarts dansaires - Festes Santa Eulàlia


8 de febrer de 2020

Plaça de la Catedral



Un any més la Júlia participa amb l'esbart Maragall a la trobada d'esbarts per celebrar la festa de la Patrona de Barcelona, Santa Eulàlia.
Hi participen Esbart Català de Dansaires, Esbart Ciutat Comtal, Esbart Maragall  i Esbart Sant Martí. Cobla Ciutat de Terrassa.
Els balls d'esbart els tenim a les ciutats una mica oblidats i són bonics i harmoniosos. Tenen molta gràcia i color i els ballen des de molt petits fins a grans. 
La Júlia balla molt bé i està molt guapa. És guapa! I no ho dic només perquè sigui la seva àvia... 
Hem començat al sol i hem acabat amb un fred humit que se't ficava als ossos. Però ha valgut la pena. Endavant Júlia i professors que us hi dediqueu perquè no es perdin aquests balls tradicionals! 







dijous, 6 de febrer del 2020

Campanya Esport Femení - T'ho estàs perdent


Campanya Esport Femení - T'ho estàs perdent
Del 24 de gener al 14 de febrer



La campanya "T'ho estàs perdent" fomenta l'esport femení en els mitjans de comunicació
La iniciativa, engegada pel CAC amb el suport, entre d'altres, de la CCMA, pretén augmentar i millorar els espais dedicats a l'esport femení en els mitjans. La iniciativa, que compta amb el concurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, insta a dedicar "més temps i espai" a l'esport femení, a retransmetre més competicions d'aquest tipus, a incorporar la perspectiva de gènere, a reflectir "una imatge no estereotipada" de les dones o a evitar imatges que les "sexualitzin".


Amb l'eslògan "si no veus esport femení t'estàs perdent la meitat de l'espectacle", la campanya es programarà des del 24 de gener fins al 14 de febrer en els mitjans d'àmbit català, incloses les xarxes socials.

Trobo molt bé aquesta campanya. L'esport femení ja estat sempre en segon lloc i sovint amagat. Fins i tot menyspreat i ridiculitzat. Recordo fa molts anys, quan començava a haver-hi equips de futbol femenins, les crítiques i les rialletes que hi havia. Ara veig les meves nétes jugant a tots els esports i me'n sento molt orgullosa. I els tinc sana enveja... 
Ànims Judit! T'han posat com a exemple i ho ets. Maca, esportista i una nena formidable!!! 


Scala Dei i Cornudella

Siurana dalt la muntanya

Scala Dei i Cornudella de Montsant
amb Enginyers

4 febrer 2020





Scala Dei
Scala Dei va ser la primera cartoixa seguint la regla de Sant Bru. D'aquí van anar sorgint els altres cartoixes.  El 1194 Ramir II el Cast, o el Trobador, nom que li escau més que el primer, va donar les terres perquè es construís la cartoixa. Amb la desamortització de Mendizàbal al 1835 la comunitat va haver d'abandonar la cartoixa i va quedar abandonada i aviat en ruïnes. La gent anava a agafar pedres per a construir cases i les herbes i arbres prenien possessió de l'espai. Al 1990 els propietaris en varen fer donació a la Generalitat de Catalunya i està en procés de restauració. 
És molt gran i la història està molt ben explicada. Cal acabar de restaurar-la i tornar-hi. Va ser una cartoixa molt important, la primera de la península i era impressionant. 



Aquesta Marededéu és la peça més antiga que es conserva


L'escut de Scala Dei a la font del claustre

Capella lateral





Celler de Martinell a Cornudella de Montsant
Després de dianr vam anar al Celler construït per César Martinell. Impressionen els passadissos modernistes plens de botes de vi. 





Carquinyolis i avellanes per fer un tast i per comprar vins i avellanes a la botiga



I posta de sol espectacular tornant ja amb l'autocar! Bona excursió i bona companyia! 


diumenge, 2 de febrer del 2020

Òmnium Gràcia


Òmnium Gràcia
Plaça Joanic

 1 febrer 2020




Cada dissabte a Fontana hi ha una parada d'Omnium on venen llaços, samarretes, domassos, braçalets.... tot per a recollir diners per la Caixa de Solidaritat pels presos polítics.  La meva germana és a la parada i són una colla molt maca. Tenen moltes idees, treballen molt i la solidaritat de la gent és immensa. És el que podem fer pels polítics presos i exiliats que hi són i ho són en nom nostre. 
Aquest dissabte han fet la parada a la plaça Joanic i no 4 hores com sempre sinó més de 12 hores. A més de la parada hi havia música en directe i entrepans i begudes. És impressionant com respon la gent! Van acabar cansats però molt satisfets de la feina feta.
Endavant gent! La força és del carrer, ve del carrer, no l'aturem i recolzem-la! 
I gràcies a tots aquests voluntaris que cada dissabte ens recorden que tenim els nostres polítics i agents socials a la presó i a l'exili...



Samarretes, domassos, llums,entalls,  llibres...



Llaços, collarets, braçalets, groc groc groc...


A última hora aquest era l'aspecte de la plaça! 
Seguirem...!!!