Olive Kitteridge
Olive Kitteridge
de Elisabeth Strout
Traducció d'Esther Tallada
Premi Pulitzer 2009
Premi Llibreter 2010
en la catgoria "Altres literatures"
Mirmanda
Edicions de 1984
Juny de 2010
Quina dona, l'Olive! Mestre jubilada, viu a Maine, on ha exercit durant tota la seva vida. Coneix tothom i sap de quin peu calcen. Els seus alumnes li tenien por i, molts, encara n'hi tenen. L'Olive té una caràcter fort, fins i tot en diríem mal caràcter; però a través de les diferents històries que s'expliquen vas descobrint diferents personalitats d'aquest personatge.
El llibre està estructurat de manera que cada capítol parla, o et parla, d'una família o una persona del poble. I sempre amb l'Olive com a fil conductor. Això ja ho hem trobat també a Winesburg, Ohio.
De tant en tant un capítol està dedicat tot sencer a ella, al seu marit, al seu fill. I és llavors quan es veu més el caràcter de l'Olive, el que pensa i com va evolucionant amb l'edat. El seu marit és un bon jan i ella no el correspon, o no l'estima, o no sap estimar-lo com es mereixeria. Tampoc ell l'acaba d'entendre; els falta diàleg, potser, o simplement ella treu tot el seu mal caràcter amb la família. En altres capítols veus una Olive carinyosa i encertada i et preguntes perquè no és sempre així... Però crec que tots tenim els nostres moments i si demanéssim a vint persones com ens veuen ens quedaríem ben sorpresos!
A mida que es va fent gran va acceptant millor les coses, sense abandonar mai el "geni" del seu caràcter. Hi ha un moment en què el fill la truca perquè vagi uns dies a casa seva i diu el llibre: "Va recordar el que era l’esperança i era allò mateix, aquell bregar interior que t'empeny sempre endavant, que et fa obrir camí en la vida de la mateixa manera que aquelles barques obrien solcs en l'aigua resplendent, igual com l'avió tallava l'aire cap a un lloc nou, nou i on la necessitaven. Se li havia demanat que formés part de la vida del seu fill". Després, però, veient el fill, us asseguro que em quedo amb la mare!
En aquest llibre s'hi veu reflectida la vida de molta petita gent, els seus problemes i la seva manera d’encarar-los. Amb tot jo he seguit més l'evolució de l'Olive; l'he trobada molt real; una persona a qui costa trobar la felicitat perquè per una banda ella hi posa impediments però per altra banda crec que ella esperava més de la vida i de la gent amb qui convivia. No trobava el seu lloc o no sabia quin lloc volia...
I la novel•la acaba de manera dolça, o contra corrent, d'acord amb l'evolució d'aquest personatge.