dimarts, 22 de juny del 2010

Dinar a Sant Pau - Ruscalleda





Carme Ruscalleda

Sant Pol de Mar

22 de juny de 2010


Hem estat dinant a San Pol, al restaurant de la Carme Ruscalleda. Fa temps ens van regalar un dinar i no trobàvem mai el moment d'anar-hi ja que per reservar taula hi ha força cua.
El restaurant està situat al bell mig del poble, en una torre d'estiueig, amb jardí que dóna a la platja. Des de la nostra taula vèiem el mar emmarcat en les branques dels arbres del jardí. Semblava que estiguéssim immersos en una novel•la de mitjans del segle passat.
Vam demanar el menú degustació. Sempre m'ha agradat provar plats nous i prefereixo molt petits plats que dues racions normals de restaurant.
Primer et porten l'aperitiu, inspirat aquest mes en les maduixes del Maresme. Un era una mena de salmorejo que ja voldria tenir la recepta perquè la faria a l'estiu a casa. Després diferents plats, tots molt treballats, amb un fondo de salsa, o crema, o no sé com dir-ho, de diferents sabors i textures. M'hagués agradat tenir un cuiner al costat que m'anés explicant quin era cada nou sabor que jo descobria i no reconeixia...
Formatges acompanyats de tota mena coses dolces que hi anven la mar de bé, prepostres, postres de maduixa i roses i finalment, amb el cafè, deu divertiments de pastisseria entre els quals un palet de pega dolça i sidral molt bo i un mini-gelat de Hojicha.
Cap al final del dinar La Carme Ruscalleda va passar per les taules, encantadora i somrient, comentant el dinar i contestant les nostres preguntes.
El servei perfecte, un pa fet a Argentona molt bo i el vi que ens van recomanar, un Penedès amb una mica de gust de fusta, que anava molt bé amb tot el dinar.
És un tipus de restaurant en el qual jo gaudeixo provant, endevinant i degustant plats que no faré mai a casa. Llàstima que pel preu no puguis anar-hi un cop al mes!
Feia un dia esplèndid, el mar estava lluminós i et feia ganes de quedar-t’hi. Un dia molt agradable i, a més, el tipus de menjar és lleuger, no et sents malament al sortir del restaurant. Cosa que s’agraeix perquè sovint els menús degustació són massa potents.
Sembla que hi ha un llibre de la Carme Ruscalleda que es diu “Cuina per ser feliç”, o quelcom semblant, on explica molt bé les seves receptes. Caldrà donar-hi una ullada...