Entre dos silencis
Entre dos silencis
de Aurora Bertrana
Club Editor
Maig 2020 Confinats Covid 19
Quina obra més bona! L'autora s'ha basat en uns fets verídics per escriure la novel·la. Final de la segona guerra mundial al poblet d'Étobon al nord de França, un poblet on no hi queden ja homes, un poblet de dones soles. Els homes s'han amagat per no anar a la guerra a Alemanya. Un dia apareix mort pels maquis un general alemany i tots els homes i joves d'Étobon són executats. Ja no hi ha homes al poble; només les forces d'ocupació que s'instal·len a les cases i les dones han de cuidar d'ells. La convivència és difícil i curiosa. Fins al moment que s'acaba la guerra i són els alemanys els presoners al servei de les víctimes.
Aurora Bertrana va arribar a Étobon en missió humanitària i va viure i conviure uns mesos en una casa del poble. Les converses amb les dones del poble li van provocar un seguit de reflexions que la van conduir a escriure aquesta novel·la.
La novel·la no pots deixar-la. Escriu molt bé i vius el que explica. La guerra en un poblet petit podria passar desapercebuda però quan hi arriba fa molt mal, molt. I la reacció de les persones són diferents i no pots imaginar-te com reaccionaries tu. Es veu la part més bona de les persones i també la més dolenta. I penses que no és just, el que passa... però que passa i has d'entomar-ho i seguir endavant. I t'esgarrifa pensar que torni una situació com aquesta... i penses que aquesta situació l'estan vivint ara molts països, però com els tenim lluny... no ens arriba tant a dins. El bé i el mal van de la mà...
Aurora Bertrana va arribar a Étobon en missió humanitària i va viure i conviure uns mesos en una casa del poble. Les converses amb les dones del poble li van provocar un seguit de reflexions que la van conduir a escriure aquesta novel·la.
La novel·la no pots deixar-la. Escriu molt bé i vius el que explica. La guerra en un poblet petit podria passar desapercebuda però quan hi arriba fa molt mal, molt. I la reacció de les persones són diferents i no pots imaginar-te com reaccionaries tu. Es veu la part més bona de les persones i també la més dolenta. I penses que no és just, el que passa... però que passa i has d'entomar-ho i seguir endavant. I t'esgarrifa pensar que torni una situació com aquesta... i penses que aquesta situació l'estan vivint ara molts països, però com els tenim lluny... no ens arriba tant a dins. El bé i el mal van de la mà...