dimecres, 20 de maig de 2020

Entre dos silencis


Entre dos silencis
de Aurora Bertrana

Club Editor

Maig 2020   Confinats Covid 19



Quina obra més bona! L'autora s'ha basat en uns fets verídics per escriure la novel·la. Final de la segona guerra mundial al poblet d'Étobon al nord de França,  un poblet on no hi queden ja homes,  un poblet de dones soles. Els homes s'han amagat per no anar a la guerra a Alemanya. Un dia apareix mort pels maquis un general alemany i tots els homes i joves d'Étobon són executats. Ja no hi ha homes al poble; només les forces d'ocupació que s'instal·len a les cases i les dones han de cuidar d'ells. La convivència és difícil i curiosa. Fins al moment que s'acaba la guerra i són els alemanys els presoners al servei de les víctimes.
Aurora Bertrana va arribar a Étobon en missió humanitària i va viure i conviure uns mesos en una casa del poble. Les converses amb les dones del poble li van provocar un seguit de reflexions que la van conduir a escriure aquesta novel·la.
La novel·la no pots deixar-la. Escriu molt bé i vius el que explica. La guerra en un poblet petit podria passar desapercebuda però quan hi arriba fa molt mal, molt. I la reacció de les persones són diferents i no pots imaginar-te com reaccionaries tu. Es veu la part més bona de les persones i també la més dolenta. I penses que no és just, el que passa... però que passa i has d'entomar-ho i seguir endavant. I t'esgarrifa pensar que torni una situació com aquesta... i penses que aquesta situació l'estan vivint ara molts països, però com els tenim lluny... no ens arriba tant a dins. El bé i el mal van de la mà... 

dissabte, 16 de maig de 2020

Algo en lo que creer


Algo en lo que creer
de Nickolas Butler


Libros del Asteroide



Maig 2020      Confinats Covid 19




No havia llegit res d'aquest autor i m'ha agradat molt.
En Lyle i la Peg viuen la seva jubilació en un poblet de Wisconsin. Ara estan molt contents perquè la seva filla Shiloh, mare soltera,  ha tornat a casa amb el Isaac, el seu fill de 5 anys.  La relació amb els pares, sobretot amb el Lyle, ha estat sempre molt difícil.  Ara el nen i l'avi estan molt units i gaudeixen de cada moment. El nen és molt intel·ligent i sempre pregunta coses. Els pares estan però preocupats perquè sembla que la Shiloh està essent entabanada per un pastor evangèlic d'una mena de secta i tenen por que torni a marxar de casa i els prenguin el nét.
L'autor combina les descripcions del paisatge i  dels estats d'ànim amb el dia a dia de la família.  Es recrea en cada personatge, en el que fan i en el que pensen. Et fa entrar dins seu i somrius i pateixes amb ells. I veus tot el que pot arribar a fer un avi per amor a la filla i al nét.  I el mal que pot arribar a fer un tipus de religió fanàtica i que s'aprofita de la gent que creu en el pastor i com pot arribar a tornar completament cega i sense personalitat a una persona.
Està molt ben escrit i traduït. El comences i no el pots deixar. És actual i real tot i estar situat en un ambient tan diferent del nostre. Però aquí també hi és aquest problema. I els avis fan coses que no t'imagines pels fills i néts, perquè els estimen...
L'autor per escriure aquesta novel·la es va inspirar parcialment en una història que va passar a Weston, Wisconsin, el 23 de març de 2008. I això encara fa esgarrifar més... i et fa malfiar-te i fugir d'aquest tipus de predicadors.

diumenge, 10 de maig de 2020

Boulder



Boulder
d'Eva Baltasar

Club Editor

Maig 2020     Confinats Covid 19


Vaig llegir Permagel, d'Eva Baltasar, i em va agradar molt. Aquest segon llibre l'he llegit amb ganes però necessito fer algunes reflexions.
Boulder és el nom que li posa a la protagonista la seva amant, la Samsa. 
No li agrada el meu nom i me'n posa un de nou. Diu que m'assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot. Ningú sap d'on venen. Ni elles ho entenen, per què no es desgasten i per què s'hi estan. 
Se'n diuen boulder...
Boulder és una noia solitària, lesbiana, obsessa pel sexe, malalta, en diria jo. Treballa en un buc de càrrega de cuinera, solitària, esperant cada port per trobar un amor fugisser que la mantingui fins a la propera trobada. Li agrada la solitud i la independència que li ofereix el buc i la seva feina. 
Una vella m'ofereix l'ampolla amb un somriure a cada ull i el de sota esdentegat. L'accepto i bec. M'encanta aquest lloc, els ulls estrets i negres que ni em volen ni em rebutgen, aquesta fabulosa llibertat. 
A la badia de Chiloe coneix la Samsa, una noia amb la qual no pot deixar de pensar i somiar, esperant cada quinze dies quan el buc arriba a l'illa i pot retrobar-se amb ella. Un dia Samsa accepta una feina a Islàndia, el seu país, i Boulder se'n va amb ella. 
Un canvi impressionant per una noia lliure i solitària com ella. Ara viu en una casa bonica i endreçada, li costa acceptar-ho, però té la Samsa i sobretot el sexe amb la Samsa. 
Passa el temps i la Samsa vol un fill. Aquí comença una nova etapa per la Boulder. 
M'agrada llegir, perquè està molt ben escrit i detallat, tots els canvis que experimenten una i altra. Vius amb elles cada petita circumstància que va canviant les seves vides, pateixes amb elles i veu venir un desenllaç... 
La casa groga m'espera al final del carrer. A la llum del fanal se la veu cansada, com si no hagués dormit. La miro i em reconeix, m'acusa amb cada finestra. M'adono que ja no és una casa, és una esposa. Ha crescut sobre la Samsa com una segona pell que l'aïlla i la protegeix. Una pell nova que es basta a si mateixa, que no vol ser tocada, que tapa amb un nom genèric el nom particular de la dona que jo estimava.
Igual que a Permagel a la Boulder la salva la maneta d'una criatura. Hi ha tantes contradiccions dins la Boulder! És forta i al mateix temps, tot i que ella ho negaria, necessita companyia i una mica d'amor senzill al costat... en Ragnar, la Tinna... 
El llibre m'ha agradat molt però em sobra, i molt, totes les escenes de sexe, detallades i pròpies més d'una persona malalta que d'un amor per passional que sigui. És la meva opinió. 
A la contraportada del llibre diu que en una teràpia li van suggerir d'escriure  la seva vida per ordenar-la ni que fos una mica i ella va preferir inventar-se vides diferents per considerar que serien més interessants. Jo penso que potser sí que li convenia escriure sobre la seva vida una mica... 
Tot i això penso llegir el proper llibre, Mamut, quan surti. Espero que s'hagi desfogat amb aquest i que el proper estigui més en la línia de Permagel. 

dijous, 7 de maig de 2020

La revolució vertical





La revolució vertical
o perquè els humans caminen drets

de Ngügï Wa Thiongo

Raig verd

Maig 2020         Confinats Covid 19




És una petita joia! Ja havia llegit un llibre seu, Somni en temps de guerra, que m'havia agradat molt. Aquest és diferent. És una faula africana escrita en kikuiu. Com a faula, està escrita per llegir-la en veu alta i explicar-la als altres. Les faules s'han conservat sempre per tradició oral i aquesta no n'és cap excepció. Ans el contrari. És per seure amb els néts i explicar-los la història del cos humà, de les persones i el que pensen i fan. 
La faula ens explica una discussió entre les diferents parts del cos. Abans els homes caminaven amb cames i braços, com totes les criatures que tenen extremitats  i corrien més que un guepard. Els braços i les cames anaven empre a la una, i estaven tan units que les altres parts del cos els deien els cosins. Les altres parts del cos els tenien enveja i van començar a conspirar contra ells. La llengua va demanar un pla al cervell i va qüestionar quina part era més forta, si les cames o els braços. Les extremitats van demanar la paraula a la boca i van començar a explicar les seves meravelles...  
Fins que arriben a la conclusió:

Però si tu m'ajudes i jo t'ajudo
serà possible l'impossible
si m'acompanyes i t'acompanyo
veuràs que el cos és invencible. 

El llibre està ple de dibuixos africans; quan el veus penses que potser és un llibre per nens. No, també és per nens, que és diferent. És un llibre, per mirar, per llegir, per llegir-lo a algú en veu alta, per pensar-hi... 
Potser perquè m'agrada molt la narrativa africana, perquè la trobo poètica i musical, perquè em parla de terres i costums que no he viscut ni m'han explicat de petita... m'agrada molt llegir aquests autors africans, en gaudeixo i els busco! 




dilluns, 4 de maig de 2020

Venjança


Venjança
La dona que buscava la veritat a Alexandria
d'Andreu Claret

Columna

Abril-maig 2020  Confinats Covid 19


Molt bon llibre! Anava llegint, passen pàgines, i em sabia greu pensar que s'acabaria...
Aileen és una jove advocada nord americana que després d'uns episodis traumàtics a Milwauke decideix refugiar-se a Alexandria i escriure una novel·la. Es fa amiga d'un antiquari amb qui passa bones estones xerrant. I també de la Maryse, maronita, que viu just davant de casa seva i que és l'única persona a qui li pot explicar tot. 
La seva vida fa un tomb important el dia que l'antiquari  amic d'ella és assassinat al despatx, just després d'haver enviat un whats a la Eileen dient-li que hi anés de seguida. Amb l'assassinat desapareix també una arca antiga amb un manuscrit. Ella vol saber qui l'ha matat i per què. I quina importància podia tenir el manuscrit. Eileen intentarà recuperar el manuscrit posant en perill la seva vida, en un recorregut des d'Alexandria, el desert de Siwa, Nàpols, Florència, Cracòvia i fins i tot el Vaticà. Amb un rerefons del conflicte del Pròxim Orient i de la crisi de valors de l'Església catòlica.
Per altra banda, al desert de Siwa, un nen i la seva família tenen un gran problema per la desaparició d'una arca que la família guardava generació rere generació. 
Sembla que manuscrit podria ser de Hipàtia, dirigida al seu deixeble el bisbe Sinesi de Cirene. Si això resultava cert era l'únic paper de Hipàtia ja que quan va ser condemnada a mort pel Papa Ciril van fer cremar tota la seva obra.  
Es troba enmig d'una conxorxa destinada a qüestionar la història del cristianisme, entre la policia egípcia, el Mossad, la CIA i un grup ultracatòlic extremista, el Magnus Christus. 
La trama és molt àgil i interessant però per a mi el millor d'aquest llibre ha estat haver de llegir-lo amb el google al costat. Parla de tantes coses que jo no sé o que només les he escoltades sense aprofundir gens! I quan entra als museus o contempla qualsevol cosa important jo la buscava i m´ho mirava, ho llegia. He après més història i història de l'art que mai! 
Aquest llibre me'l va recomanar el Vicenç Villatoro i el tenia a la pila de llibres per llegir. Me n'alegro d'haver-ho fet ara, amb hores de confinament, perquè així no l'he hagut de deixar en cap moment...