Boulder

Boulder
d'Eva Baltasar

Club Editor

Maig 2020     Confinats Covid 19

Vaig llegir Permagel, d'Eva Baltasar, i em va agradar molt. Aquest segon llibre l'he llegit amb ganes però necessito fer algunes reflexions.

Boulder és el nom que li posa a la protagonista la seva amant, la Samsa. 

No li agrada el meu nom i me'n posa un de nou. Diu que m'assemblo a les grans roques solitàries que hi ha al sud de la Patagònia, peces de món que van sobrar després de la creació, aïllades, exposades a tot. Ningú sap d'on venen. Ni elles ho entenen, per què no es desgasten i per què s'hi estan. 

Se'n diuen boulder...

Boulder és una noia solitària, lesbiana, obsessa pel sexe, malalta, en diria jo. Treballa en un buc de càrrega de cuinera, solitària, esperant cada port per trobar un amor fugisser que la mantingui fins a la propera trobada. Li agrada la solitud i la independència que li ofereix el buc i la seva feina. 

Una vella m'ofereix l'ampolla amb un somriure a cada ull i el de sota esdentegat. L'accepto i bec. M'encanta aquest lloc, els ulls estrets i negres que ni em volen ni em rebutgen, aquesta fabulosa llibertat. 

A la badia de Chiloe coneix la Samsa, una noia amb la qual no pot deixar de pensar i somiar, esperant cada quinze dies quan el buc arriba a l'illa i pot retrobar-se amb ella. Un dia Samsa accepta una feina a Islàndia, el seu país, i Boulder se'n va amb ella. 

Un canvi impressionant per una noia lliure i solitària com ella. Ara viu en una casa bonica i endreçada, li costa acceptar-ho, però té la Samsa i sobretot el sexe amb la Samsa. 

Passa el temps i la Samsa vol un fill. Aquí comença una nova etapa per la Boulder. 

M'agrada llegir, perquè està molt ben escrit i detallat, tots els canvis que experimenten una i altra. Vius amb elles cada petita circumstància que va canviant les seves vides, pateixes amb elles i veu venir un desenllaç... 

La casa groga m'espera al final del carrer. A la llum del fanal se la veu cansada, com si no hagués dormit. La miro i em reconeix, m'acusa amb cada finestra. M'adono que ja no és una casa, és una esposa. Ha crescut sobre la Samsa com una segona pell que l'aïlla i la protegeix. Una pell nova que es basta a si mateixa, que no vol ser tocada, que tapa amb un nom genèric el nom particular de la dona que jo estimava.

Igual que a Permagel a la Boulder la salva la maneta d'una criatura. Hi ha tantes contradiccions dins la Boulder! És forta i al mateix temps, tot i que ella ho negaria, necessita companyia i una mica d'amor senzill al costat... en Ragnar, la Tinna... 

El llibre m'ha agradat molt però em sobra, i molt, totes les escenes de sexe, detallades i pròpies més d'una persona malalta que d'un amor per passional que sigui. És la meva opinió. 

A la contraportada del llibre diu que en una teràpia li van suggerir d'escriure  la seva vida per ordenar-la ni que fos una mica i ella va preferir inventar-se vides diferents per considerar que serien més interessants. Jo penso que potser sí que li convenia escriure sobre la seva vida una mica... 

Tot i això penso llegir el proper llibre, Mamut, quan surti. Espero que s'hagi desfogat amb aquest i que el proper estigui més en la línia de Permagel.