Venjança

Venjança
La dona que buscava la veritat a Alexandria
d'Andreu Claret

Columna

Abril-maig 2020  Confinats Covid 19


Molt bon llibre! Anava llegint, passen pàgines, i em sabia greu pensar que s'acabaria...

Aileen és una jove advocada nord americana que després d'uns episodis traumàtics a Milwauke decideix refugiar-se a Alexandria i escriure una novel·la. Es fa amiga d'un antiquari amb qui passa bones estones xerrant. I també de la Maryse, maronita, que viu just davant de casa seva i que és l'única persona a qui li pot explicar tot. 

La seva vida fa un tomb important el dia que l'antiquari  amic d'ella és assassinat al despatx, just després d'haver enviat un whats a la Eileen dient-li que hi anés de seguida. Amb l'assassinat desapareix també una arca antiga amb un manuscrit. Ella vol saber qui l'ha matat i per què. I quina importància podia tenir el manuscrit. Eileen intentarà recuperar el manuscrit posant en perill la seva vida, en un recorregut des d'Alexandria, el desert de Siwa, Nàpols, Florència, Cracòvia i fins i tot el Vaticà. Amb un rerefons del conflicte del Pròxim Orient i de la crisi de valors de l'Església catòlica.

Per altra banda, al desert de Siwa, un nen i la seva família tenen un gran problema per la desaparició d'una arca que la família guardava generació rere generació. 

Sembla que manuscrit podria ser de Hipàtia, dirigida al seu deixeble el bisbe Sinesi de Cirene. Si això resultava cert era l'únic paper de Hipàtia ja que quan va ser condemnada a mort pel Papa Ciril van fer cremar tota la seva obra.  

Es troba enmig d'una conxorxa destinada a qüestionar la història del cristianisme, entre la policia egípcia, el Mossad, la CIA i un grup ultracatòlic extremista, el Magnus Christus. 

La trama és molt àgil i interessant però per a mi el millor d'aquest llibre ha estat haver de llegir-lo amb el google al costat. Parla de tantes coses que jo no sé o que només les he escoltades sense aprofundir gens! I quan entra als museus o contempla qualsevol cosa important jo la buscava i m´ho mirava, ho llegia. He après més història i història de l'art que mai! 

Aquest llibre me'l va recomanar el Vicenç Villatoro i el tenia a la pila de llibres per llegir. Me n'alegro d'haver-ho fet ara, amb hores de confinament, perquè així no l'he hagut de deixar en cap moment...