dilluns, 3 d’abril de 2017

Somnis en temps de guerra


Somnis en temps de guerra
Records d'infantesa
De Ngūgī wa Thiong'o


Raig verd

Març-Abril 2017


És un gran llibre, molt bo i interessant. Potser alguna vegada et cansa la pila de noms que ens fa aprendre, o conèixer, tots tan semblants per nosaltres i tan difícils de pronunciar i retenir. A ells els deu passar el mateix amb nosaltres... 
És interessant sobretot perquè és un llibre de memòries. És la infantesa d'en Ngūgī que va néixer a la Kenya rural l'any 1938. Va aconseguir anar a l'escola malgrat la penúria en què vivia la família a conseqüència de la segona guerra mundial i el jou imperialista anglès. Ell només volia estudiar i a això es va dedicar amb totes les seves forces. La seva mare sempre li preguntava: Ja t'esforces el màxim?
El seu pare tenia quatre dones i vint-i-quatre fills. Ell vivia en una cabanya central i les dones cada una en una cabanya amb els fills. Ngūgī va ser el cinquè fill de la seva mare. A partir d'aquí ens explica les caminades de més de 10 km per anar a  l'escola, la seva experiència de la guerra i com influïa en els seus estudis i en la seva vida familiar, la difícil convivència entre la classe mitjana emergent cristianitzada i la població rural que manté les seves creences religioses. 
Té una curiositat infinita  i una gran capacitat de meravellar-se per tot, virtuts pròpies d'un nen encara que visqui afectat per les guerres i persecucions. Res no li impedeix fer cada dia el seu camí per anar a l'escola... 
És un llibre molt interessant que val la pena llegir. Potser sempre hem vist África des d'Europa. Aquesta vegada, en directe, sense novel·lar, tenim el testimoni d'un nen que arriba a ser un escriptor famós gràcies a una mare que l'ajuda i a la seva immensa capacitat d'abstreure's per estudiar sense oblidar el món que l'envolta.  
Com diu la contraportada del llibre: És el testimoni d'un nen que, enmig d'un país immers en el desencant i la mort, emprèn cada dia el seu camí cap a l'escola amb la ferma esperança que els somnis poden canviar el món.

La nit em frustra perquè llegeixo a la claror d'un llum de querosè poc fiable i sense protecció. El querosè costa diners i hi ha dies que el llum no té combustible. La majoria de les vegades m'he de refiar de la claror del foc, que dura poc. Sempre agraeixo la llum diürna perquè permet que el llibre de màgia m'expliqui històries sense interrupció, tret de quan he de fer alguna feina. Anar a l'escola ha valgut la pena perquè ara puc evadir-me en un món de màgia. Gràcies mare, gràcies! L'escola m'ha obert els ulls. Quan més endavant a l'església sento les paraules, "Era cec i ara hi veig", de l'himne Amazing Grace, em recordo de l'escola de Kamandūra i del dia que vaig aprendre a llegir. 

Estic meravellat de les coses que arriba a saber Ngandi però encara n'estic més de veure la llibertat amb què passa del món natural al sobrenatural sense immutar-se. Realitat o ficció, o totes dues coses alhora, Mzee Ngandi dóna sentit a tot el que explica, amb aquell to realista mesclat amb algun toc d'ironia, per no parlar del seu costum de xiular fluixet.

Després de tota la festa i la cerimònia de la circumsició i el temps del guariment diu en Ngūgī: Per be que el ritual de convertir-me en un home em deixa una profunda empremta dins meu, n'emergeixo més convençut que mai que, en els nostres temps, és l'educació i el coneixement, i no pas una marca a la pell, allò que dóna poder i capacitat als homes i les dones.

I m'ha fet gràcia trobar-me un col·legi de Loreto a Limuru, jo que vaig ser educada en una escola de Loreto a Barcelona on no m'hagués mai imaginat aquelles monges treballant a l'Àfrica! 

Els exàmens eren una cosa molt formal. El 1954, per la nostra zona, el centre va ser a l'Escola del Convent de Loreto de Limuru..... fundada per missioners italians el 1906. Tenien waters en què es feia baixar aigua tirant una cadena i la porqueria desapareixia. Però el que més enlluernava eren els uniformes de l'escola, vermells, molt vistosos. Totes les noies es veien boniques, intel.ligents, radiants, sense pecat, a punt per ser rebudes en un cor d'àngels celestials.