dimarts, 28 de març de 2017

Vall del Jerte


Vall del Jerte
del 23 al 26 de març
amb l'Antonio i la Marién


Ens hem assegurat que hi haurà els cirerers florits. El que no hem pogut evitar ha estat el mal temps... Però no ens podem queixar! Hem agafat el cotxe després d'haver anat amb l'AVE Barcelona-Madrid. I de Madrid a Talavera de la Reina ens ha nevat força. Tot es veia ben blanc i la carretera cada cop es veia més blanca. Però després de dinar la neu s'ha aturat i ha sortit el sol. I els quatre dies hem tingut núvols, molts, i sol, poquet, el suficient per poder gaudir del blanc intens de les flors del cirerers. 
Talavera de la Reina: Hem visitat la Basílica de Nuestra Señora del Prado. És molt curiosa. Per fora està plena de rajoles explicant d'on han sortit una sèrie de pedres, empotrades a la paret.



I també un parell amb advertències curioses...



Dins la Basílica podem veure quantitat de rajoles amb escenes del Nou Testament. I també fora, al costat de la porta principal. 





Sortint de Talavera el sol brillava enmig d'una nuvolada meravellosa


Oropesa. Ens hem aturat a Oropesa per veure el castell. Tenim bons records d'un viatge que vam fer a l'any de casats. Abans d'ahir... Naturalment ho hem trobat canviat i el Parador, que és on vam dormir fa 46 anys està tan canviat per dins que ni l'hem reconegut! 




I la meravellosa vista des de dalt de tot.



Ens hem aturat a Lagartera recordant a un home, Cipriano Lozano Polo, que cada any passava per casa venent estovalles i cobrellits de Lagartera i la mamà li comprava per nosaltres, per quan ens casséssim! I en tinc una pila, i són precioses! 
  


Dormim al Parador de Jarandilla de la Vera. Molt bonic però amb el inconvenient que hi ha moltes escales i poc ascensor; toca pujar i baixar maletes per escales... 




A Cuacos de Yuste trobem el Cementiri Alemany. És molt curiós. Als anys 80 el Volksbund va voler reunir en aquest cementiri les restes dels soldats alemanys que van morir a Espanya durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. Hi descansen 26 soldats de la Primera i 154 de la Segona. La majoria estaven enterrats al mateix lloc on van morir, tant en avió, com en submarí o vaixell, o a diferents hospitals. Totes les creus són fetes de pissarra i hi ha el nom, la data de naixement i mort del soldat i el grau del exèrcit. Eren tan joves...  En una tomba on hi ha flors i una fotografia ens van dir que hi anava l'Angela Merkel a visitar-la. Està molt ben cuidat! 




A Yuste visitem el Monestir de San Jerónimo, amb una església molt bonica i jardins i dos claustres que infonen serenor. Hi viuen quatre monjos paulins, el més gran de 40 anys... És on va retirar-se Carles I i les estances són d'una austeritat impressionant. Des del dormitori podia oir Missa. I entre els objectes curiosos hi ha la còpia d'una llitera amb la qual es va traslladar al Monestir i una cadira articulada ja que com patia de gota havia de tenir la cama alta. No deixen fer fotos...






Pel camí trobem una escultura amb una curiosa història. És La Serrana de la Vera, dona que s'enduia els homes a una cova i els matava després de fer l'amor amb ells. Hi ha una llegenda que la podeu llegir si cliqueu sobre la foto.




I arribem així a la Garganta la Olla amb els primers cirerers florits!


En aquest poble, que és encantador, s'hi troba La Casa de las Muñecas, pintada de color blau cridaner,  que és on anaven a desfogar-se els soldats i el seguici de Carles I, des de Yuste. També tenen un petit call jueu i la gent és molt cordial i xerraire.


Tot i que potser volien dissimular el lloc era força difícil ja que a l'arc de la porta de pedra hi havia una nina molt bufona...




Ara ja no deixarem els cireres. Som ja a la Vall del Jerte. A Piornal ens aturem a fer fotos




i seguint el camí trobem, a més de cirerers, boscos de roures i d'oliveres i en un trencall de camí ens desviem per anar a las Cascadas del Caozo, també dites Bonal. Pugem a peu fins trobar un pont de ferro des d'on es veu la Cascada. És molt bonic! 



Seguim per Valdastillas, Navaconcejo



Cabezuela del Valle i Jerte, Anem a Plasència i no podem ni aparcar!, i arribem a Rebollar. Aquí surt un sol esplèndid que ens fa aturar el cotxe i passejar una estona enmig dels cirerers i gaudir de la blancor extraordinària que ens ofereixen aquests arbres sota la llum del sol. Els nostres amics se'n reien de mi perquè m'agradaven tant els cirerers, perquè gaudia mirant-los, contemplant-los. Els veig com una meravella de la natura, un regal pels ulls... i m'agrada! 






Potser em passo de fotos... però són tan boniques! 
A El Torno trobem el Mirador de la Memòria amb unes escultures dedicades als oblidats de la guerra civil. Impressiona... Llàstima del contrallum! 




I anem a dormir al Balneari de Valdastillas



Amb les Casas del Castañar i Cabrero ens acomiadem de la Vall del Jerte i dels meus estimats cirerers en flor! 



Passant per Cabezabellosa i Villar de Plasencia arribem a Hervás, un poble amb un barri jueu molt important. Una característica són les cases amb les parets cobertes de teules, completament en vertical. No ho havíem vist enlloc. I un carrer que té per nom Calle de la Amistad Judeo-Cristiana. També diuen que en aquest call s'hi troba el carrer més estret d'Espanya... però no és així: per aquest carrer jo hi he passat i per altres no m'he atrevit a entrar-hi! I un pont encantador...



Travesía de Morón

El Puente Chico
I la part alta més moderna amb una església, de Santa Maria, que ja preparava els passos de Setmana Santa.


Sant Joan i Maria

Vista des de Hervás
Dinem a Béjar, com un braç voltat d'un penya-segat, amb edificis singulars però tot tancat. Em criden l'atenció les vidrieres d'unes cases a la plaça. Espero que les restaurin i no les canviïn, seria una pena... 





I arribem a Ávila, amb un vent i un fred que ja no hi comptàvem...
Ens aturem abans d'entrar a la ciutat per fer unes fotos. La ciutat emmurallada vista de lluny té un encant especial.


Ja dins veus les portes de la muralla i les muralles des de dins...



L'església de santa Teresa de Jesús, amb una gran imatge a l'entrada...



i a fora la imatge de San Juan de la Cruz


amb els versos del Cántico Espiritual, 1542-1591, de San Juan de la Cruz: 

Mil gracias derramando,
pasó por estos sotos con presura,
y viéndolos mirando,
con sola su figura
vestidos los dejó de su hermosura.

La Catedral a més de ser molt gran i espectacular és especial perquè la major part, sobretot cúpules i columnes estan fetes amb una pedra vermellosa procedent d'una cantera de la Colilla. És un granit amb vetes de ferro i n'hi diuen "piedra sangrante". L'efecte impressiona i se't queda gravat. 



A l'entrada
Pila Baptismal

A la Sagrsitia per rentar-se les mans
Del tresor de la Catedral





Claustre
 I a terra, al claustre, la tomba de Adolfo Suárez. Particularment no trobo adequat que l'hagin enterrat a la Catedral amb la seva esposa...


Ávila té carrers agradables per passejar i places grans i boniques. Però sovint penso que segons a quins llocs no hauries de tornar-hi.. El record que en tinc de la meva joventut és ben diferent! 
Quan sortim d'Ávila ens aturem al Humilladero de San Sebastián o de los Cuatro Postes amb magnífiques vistes d'Ávila. És com un templet amb quatre columnes dòriques amb l'escut de la ciutat i una creu granítica que fa de creu de terme. Diu la llegenda que santa Teresa i el seu germà Rodrigo es van escapar de casa seva de petits per anar a terra de moros. I el seu oncle els va trobar en aquest lloc... I llavors Santa Teresa es va treure les sandàlies i va dir la cèlebre frase: De Ávila ni el polvo!




I s'acaba ja el viatge! Arribem a Madrid amb molta boira i agafem l'AVE que ens retorna a Barcelona, a la rutina diària. Hem tingut molt bon viatge malgrat el temps i també bona companyia. 
Fins al pròxim viatge! 
I per acabar no pot faltar un altre cirerer... 





1 comentari:

Marta ha dit...

Un viatge molt aconseguit. Molts dels llocs que vareu visitar, també me'ls has fet recordar de quan nosaltres hi vam passar. Els cirerers fantàstics oi? Un altre any haurem d'anar a Aitona que ho tenim més a prop a veure la floració de colors. Es veu que és un paisatge esplèndid. Ara ho comencen a explotar!