Argelagues

Argelagues
de Gemma Ruiz

Proa

Març 2017

Gemma Ruiz s'endinsa en la seva història familiar per explicar-nos com vivien les dones en aquells anys foscos. La seva besàvia Remei és la primera dona, la que als 14 anys surt de Castellterçol i va a servir, Coneix al Martí, té fills, néts i la besnéta és la Gemma. 

I acaben a Sabadell, ciutat industrial i tèxtil. En aquella època les dones passaven hores, dies i anys davant els telers, o fregant cases. La dona només servia per treballar i tenir fills. Com diu la contraportada les dones eren l'energia silenciada de les ciutats del Vallés.
Les argelagues són matolls sense importància però que punxen. Vol simbolitzar el tirar endavant d'aquestes dones; malgrat les punxes del camí, elles fan via... 

Aquesta obra té la gràcia o l'interès, que és la vida d'una família, la història. I de famílies com aquestes n'hi havia un munt! El que a mi m'ha agradat ha estat la parla, la manera de parlar, el vocabulari. És un parlar viu, de pagès, amb paraules i expressions que ja no escoltem ni en petits poblets. M'agrada veure que la Gemma, jove com és, recordi aquests mots i els utilitzi. Per a mi és el que fa aquest llibre diferent dels altres. La vivesa del llenguatge, el mots. Ella està salvant els mots quan per ciutat n'estem perdent tants... Gràcies, Gemma!