dimarts, 30 de desembre del 2014

La divina comèdia


La divina comèdia
de Dante Alighieri

amb Lluís Soler

Teatre Romea

29 de desembre de 2014


El Teatre Romea no té funció els dilluns. Però ha cedit l'espai i el dia a en Lluís Soler pel SOLO. Li regala 60 minuts perquè els ompli del que vulgui i en Lluís Soler, artista com pocs d'aquest nostre petit país, ha triat aquest any La Divina Comèdia de Dante. Ens ho farà en tres sessions; aquesta primera dedicada al infern, i les altres dues al purgatori i al cel respectivament. Llàstima que siguin tan pocs dies i has de córrer a agafar entrades abans no et quedis sense.


Lluís Soler ens ha donat una classe de literatura i d'expressió a la vegada. Seguint la traducció de Josep Maria de Sagarra va pensar que potser no ho acabaríem d'entendre tot ja que la majoria de la gent no s'ha llegit La Divina Comèdia i els versos de Dante no sempre són entendors. Va llegir uns cinc fragments sobre l'infern però abans de cada un seia en una tauleta i explicava el significat del que llegiria contextualitzant els versos del segle XIV . I així quan, dret davant el faristol, ha anat llegint, recitant, cada fragment, hem pogut amarar-nos de les paraules de Dante tan ben traduïdes per Sagarra. I entenent-les. I gaudint ja que la poesia, per a mi, ha de ser escoltada, no només llegida.
Bravo per Lluís Soler i pel Romea que ens ofereixen aquest espectacle. No penso perdre'm les altres dues sessions. I t'agafen ganes de llegir o rellegir aquesta obra de Dante traduïda i comentada per Josep Maria de Sagarra.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Sant Esteve 2014


Sant Esteve 2014
26 de desembre

PENDENT DE REDACTAR



dimecres, 24 de desembre del 2014

Nadala 2014


Us desitgem a tots un bon Nadal i que l'any 2015 ens porti a tots salut, pau, amor, alegria, consciència, feina, solidaritat, serenor... I que Catalunya pugui viure un dels seus millors moments històrics!


dissabte, 20 de desembre del 2014

El President




El President
de Thomas Bernhard

Teatre Nacional de Catalunya
Sala Tallers

19 de gener de 2014


Direcció: Carme Portacelli
Actors: Francesc Orella, Rosa Renom, Montse Pérez, Josep Julien, Daniela Freixas, Josep Costa, Sergi Misas


El President i la Presidenta estan en un acte públic en homenatge al soldat desconegut quan pateixen un atemptat. Per sort per a ells qui resulta mort és un coronel, amic i confident del President, i el gosset de la Presidenta, únic ésser viu a qui la Presidenta dóna amor i en rep. Ja a casa tenen por, molta por. I aquest pànic és l'única cosa que els uneix; pànic als anarquistes que volen acabar amb ells i que, a més,  han convençut i aconseguit que el fill d'ells s'hi hagi unit. Por que el seu fill sigui qui els mati... 
Som en una República centreeuropea decadent, que viu l'ensulsiada general del sistema. L'estat fa fallida i nosaltres ho percebem a través de les esquerdes d'una família que fa aigües per tot arreu, com diu Bernat Puigtobella.
L'obra és en sí dos monòlegs disfressats de diàleg. El de la Presidenta, que té a la minyona per testimoni, una minyona que broda el seu paper!, i al gosset mort, que li provoca molta més tristesa que la mort del coronel. El monòleg del President amb el massatgista i amb la seva amant. 
Diu Claude Porcell: No és estrany que sigui impossible "explicar" les peces de Bernhard, atès que són les paraules i les coses, i no pas les accions o els sentiments humans els qui en constitueixen el desenvolupament. Quan es tracta de fer-ho, mai no en diem prou; ens sentim sobrepassats constantment per un text que sempre va més enllà, que només es construeix amb relacions que sempre són diferents i que caldria reproduir íntegrament. 
La història és molt real, la vius, i sens com s'està acabant una època, un estil, com surt de la boca dels personatges tot de coses que no s'haurien de dir però que en el moment en què estan i dins la solitud del monòleg s'expressen amb feresa i contundència. Arribes a sentir vergonya aliena. A més treballen molt bé, molt, i fins i tot als xiscles de la presidenta els trobes una explicació. 
Diu Carme Portacelli: És una crítica sense pietat i plena d'ironia d'aquesta gent que va perdre la guerra (per sort per a ells, aquí la van guanyar). L'autor representa aquesta classe en el moment en què ja s'està esfondrant, és com una mena de caiguda dels déus que saben quin és el seu final però que moriran sense deixar ni un dels seus privilegis. L'acceptació d'aquest destí, un destí imminent, els fa rescabalar-se de tot sense renúncies. La doble moral, l'acceptació de la democràcia sense cap convicció, la relació entre el President i la Presidenta, les traïcions... Aquest és el seu món, un món patètic que fa pena. I por. 






 



divendres, 12 de desembre del 2014

Presentació del llibre "Viure i escriure"


Presentació del llibre "Viure i escriure"
Obra completa d'un escriptor catalanista 1869-1940
de Joan Portals Presas


Ateneu Barcelona
Sala Oriol Bohigas


El nostre amic Joan Portals Martí s'ha dedicat durant 10 anys a recollir, classificar i buscar escrits del seu avi. La seva àvia amb els seu pare i el seu oncle ho havien guardat amb molta cura. No ho volien perdre però tampoc era època d'anar escampant idees catalanistes. Joan Portals.... va escriure a moltes revistes locals, tenia poemes i escrits inèdits en calaixos i fins i tot una novel·la breu de joventut.
Nascut a Arenys de Mar la seva vocació era de marina però va acabar essent viatjant d'una empresa i va viatjar per ses illes, València. Múrcia i Andalusia. Estiuejava a Sant Joan de les Abadesses i de tots aquests llocs hi ha menció i influència a la seva obra. Una vegada casat va viure a Barcelona sense perdre en cap moment el contacte amb Arenys. Però a Barcelona va poder formar part de les tertúlies literàries i dels moviments catalanistes. Amic de Mossèn Alcover i de molts altres personatges importants de l'època va formar part de la Renaixença catalana. 
La presentació del llibre l'han feta el seu nét Joan Portals Martí, advocat i historiador, la doctora en Filologia Catalana Carola Duran i l'advocat arenyenc Ramon Verdaguer. I també hi havia  a la taula la persona que va organitzar i portar a terme l'any Espriu a Arenys que ens ha llegit uns quants poemes de l'autor, molt ben llegits. L'advocat ha parlat d'Arenys, un poble amb poca història, i per això l'han de magnificar. N'ha explicat els orígens, molt divertits, i ha acabat convidant-nos a anar amb el al cementiri de Sinera per poder explicar allà la història del poble. 
L'obra "Viure i escriure" està formada pels textos en prosa dedicats a política, llengua i cultura, els de poesia, normalment sonets, dedicats a la família, als valors, a la natura i al país i, finalment una curta novel·la on explica els costums arenyencs a través d'una història d'amor. 
En Joan ha treballat molt per poder confegir aquesta recopilació però ha gaudir molt fent-ho. És un orgull i un privilegi haver tingut un avi escriptor de la Renaixença, comparable a qualsevol autor dels que s'estudien i coneixem. Els escrits en prosa són totalment actuals i la poesia recorda la de Maragall, sobretot en algun poema.
Sembla mentida com la vida torna i retorna, va donant voltes i el que hom escriu fa 100 anys és totalment actual ara. Tot torna... Hi ha escrits que semblen escrits de fa dos dies!  
Crec que en Joan trobarà a faltar aquesta ingent feina que ha fet i que nosaltres agraïm, però no crec que trigui gaire a començar una nova experiència.
Vull deixar aquí constància d'algun dels poemes de Joan Portals i Presas.

La taula pairal
Al volt d'aquesta taula benamada,
ma rossa testa de noi s'hi adormia;
i els petons de la mare hi recollia,
tots plens de joventut enriolada.

El temps féu son camí; la tardorada
omplí de cabells blancs i bonhomia
les testes paternals; jo esdevenia
llavors el besador que acaronava.

Com per eixarm la taula fou deserta
de pares i germans. Tristor ben certa
omplí mon cor, per tot un bé perdut.

Més ara estic joiós; el buit dels pares
mon cor el veu ja ple d'afeccions cares.
Mos fills han ocupat els llocs volguts.

I ja que s'acosta Nadal, us ofereixo uns versos del llarg poema de Nadal que va escriure:

Nadal

            Per l’univers repercuteix la nova
            de que a Betlem lo Redemptor és nat;
            la humanitat esperançada es troba;
            a la terra Jesús és arribat.
                        Quina alegria,
                        doncs en tal dia!
                        Gaudim com cal,

                        que n’és Nadal.


dimecres, 10 de desembre del 2014

Ventada al Vallés

Ventada al Vallés

9 de desembre de 2014

La gent del poble no recorda una ventada com aquesta. Els arbres, sobretot els pins han estat arrancats de soca-arrel. Molta gent ha quedat incomunicada i els camins del bosc impracticables. 
Com tenim la casa al mig del bosc hem quedat completament aïllats. Només dono gràcies que ha estat el dia 9 i no el 8 en què la casa era plena de gom a gom de joves i nens. A part de l'ensurt no haguessin pogut marxar i els cotxes haguessin quedat aixafats. 
Després d'una posta de sol preciosa del dia 8


mireu com ha quedat el bosc tocant a casa. 



El camí que puja de casa la Ma. Lluïsa,




Una de les portes del jardí,


la porta principal amb la reixa elèctrica que ni es veu a la foto i que sembla que està enfonsada...


I el que ens sap molt greu és la capella que a més del tronc que li ha caigut sembla que té un bon forat al sostre. Demà ens ho mirarem. 


No hem pogut arribar a casa pel camí. És totalment impossible. Ha quedat així.


Hem pujat pel terral saltant troncs d'arbres. 
Volíem acabar de tallar pins. Ja en queden ben pocs...
Per sort ningú no ha pres mal i ara el que hi ha és feina, molta feina!

Diuen que aquest vent ha estat tan fort perquè ve dels cingles del Bertí i baixa com en un tobogan. I s'hi ha afegit que acabava de ploure molt i el terra era tou. I jo afegeixo que els pins eren ja molt vells.

11 de desembre
Aquest matí hem obert la capella. Hi ha un bon forat que et deixa veure el cel... i la pluja si torna! De momnet haurem de tapar-lo amb plàstics fins que algú ens ho pugui arreglar. Sens pena mirant-ho...



dimarts, 9 de desembre del 2014

Mercats de Nadal a Baviera


Mercats de Nadal a Baviera
del 3 al 7 de desembre
amb Pol Viatges

Amb la Montse i el Pere i el grup e Pol viatges anem cap a l'aeroport per agafar l'avió a Frankfurt. 
Fa dos anys vam visitar els merctas de Nadal de la Selva Negra i aquest any repetim pels voltants de Frankfurt. 
L'hotel el teníem a Bad Staffelstein, a 241 Km. de Frankfurt i ens vam trobar amb obres i un aparatós accident que van fer que arribéssim molt tard a l'hotel. Just sopar i anar a dormir. Com el poble era una mica apartat i cada dia arribàvem tard ens vam quedar sense poder visitar-lo.
La sorpresa va ser arribant a l'habitació. veníem d'un 9N... Quasi quasi per cantar Els Segadors!


L'endemà vam visitar Würzburg. Capital de la Baixa Francònia i banyada pel riu Main. És Seu Episcopal i ciutat universitària. D'aquesta bonica ciutat només destacaré dues coses: el Palau Residencial, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i la catedral romànica de Sant Kilian.
Del Palau Residencial, d'estil barroc alemany, construït sota la direcció de Balthazar Neumann cal destacar la majestuosa escala amb pintures de Tiépolo,













La sala blanca, tota ella decorada amb estuc blanc i gris, la vaig trobar d'una bellesa i una elegància impressionants. 


I, sobretot, la sala de miralls on no hi trobes ni un petit bocí de paret sense miralls, amb dorats, amb pintures sobre el vidre... Em va impressionar molt.





La resta de les sales són plenes de pintures de Tièpolo i de tapissos d'una riquesa extraordinària. Entre les pintures poden veure el casament de Frederic Barbarossa amb Béatrice de Borgogne. Cada sala és l'avant-sala de la següent. La gent que podia entrar-hi per demanar alguna cosa al rei s'anava empetitint veient tanta riquesa...

PENDENT DE REDACTAR

dilluns, 8 de desembre del 2014

El amor entre los peces


El amor entre los peces
de René Freund

Alfaguara

Desembre de 2014

Volia un llibre primet i senzill de llegir per endur-me de viatge. I aquest compleix els requisits. No és cap gran novel·la però es llegeix bé i ajuda a tancar els ulls tranquil·la una vegada ets al llit.
En Fred Firneis és un poeta que no passa pel seu millor moment. I la seva editora, la Susanne Beckmann li demana, li exigeix, un nou llibre de poemes ja que l'anterior havia estat un èxit i ella necessitava una entrada forta de vendes. Veient-lo tancat al pis a Berlin, en ple desordre i sense sortir li ofereix una cabana als Alps austríacs completament aïllada, a tocar d'un llac. I no sé com però el convenç i se`n'hi en va. Allà coneixerà al guardabosc, en August, i pocs dies després a la Mara, una biòloga que està estudiant l'aparellament dels peixos. En Fred es retroba a ell mateix en aquell ambient tan diferent però un dia la Mara desapareix. Què ha passat? 
El tema és senzill però aquest llibre crec que no pretén res més que distreure i ho aconsegueix sense gaire esforç. 


diumenge, 30 de novembre del 2014

Manta tapa-sofà


Manta tapa-sofà

Novembre de 2014

Finalment he acabat la mata per tapar el sofà del Maurici i la Sílvia. Se m'eternitzen les coses que tinc començades. No sé què em passa que em falten hores... La feina era l'acotxat. Però ha quedat molt bé i els ha agradat molt, que és el més important! Ara em tocarà començar el cobrellit del Guillem i la Clara. A veure quan trigo a fer-lo! 



dissabte, 29 de novembre del 2014

Terra baixa


Terra baixa
d'Àngel Guimerà

Adaptació de Pau Miró i Lluís Homar

Teatre Borràs

28 de novembre de 2014


Se't fa estrany pensar en què un sol personatge farà tants papers. Però tractant-se d'en Lluís Homar vas segur a veure'l i estàs convençuda que t'agradarà. 
Sembla mentida com amb un petit gest, amb un petit canvi en to de veu, saps qui està parlant. Treballa molt bé i fa un gran espectacle. Totes les crítiques han estat excel·lents i no seré pas jo qui les contradigui. Mentre tinguem actors d'aquesta talla el teatre a Catalunya seguirà ocupant un primeríssim lloc. 
El Sebastià, la Marta, el Manelic, la Nuri... Si et mires com agafa el vestit de núvia veus a la Marta; 


si el veus assegut cosint a l'eixida veus a la Nuri; 


al Sebastià, prepotent, al Manelic, innocent quan arriba a la terra baixa, valent i fet home quan crida "He matat al llop!"


Àngel Guimerà va escriure una gran obra i en Lluís Homar i en Pau Miró l'han adaptada al nostre temps. I el resultat és la gent dreta aplaudint al final de l'obra. Bravo!

Ara, però, una consideració. M'agraden les noves tendències en teatre en què ens mostren textos antics portats als nostres dies, escenografies novedoses, originals, fins i tot estrambòtiques... Però en el fons em queda com un cuquet dins que em fa pensar. Per què no podem veure l'obra tal com la van concebre els nostres autors? Tenim por de trobar-la "antiga"? Tot ha de ser modern i posat al dia? Els nens han de llegir els llibres adaptats als temps moderns; estan reeditant els de Enid Blyton amb llenguatge i situacions més al dia. Jo gaudeixo d'un bon llibre si està ben escrit, d'un bon teatre si està ben interpretat,  sigui de l'època que sigui. Fas l'esforç d'endinsar-te en una època en què es parlava així, es vivia així, els valors eren els que llegeixes o veus, i tot això, tot i no tenir cap semblança amb la nostra vida actual et fa pensar i entendre aquella gent. Si tot ens ho donen mastegat no fem cap esforç i ens perdem una part de la nostra cultura, de la nostra història. 
I no ho dic ara per Terra Baixa ja que han respectat el text. Però tot i haver gaudit de l'actuació perfecta d'en Lluís Homar, he enyorat una mica veure la cara del Manelic, de la Marta, de la Nuri... 
Considero que he anat a veure un espectacle extraordinari però no Terra Baixa de Guimerà.   


divendres, 28 de novembre del 2014

La Nit de l’aniversari de Ràdio Estel i ‘Catalunya Cristiana’


La nit de l'aniversari de Ràdio Estel i "Catalunya Cristiana"

Sopar Solidari
Centre de Convencions Internacional de Barcelona -CCIB-

27 de novembre de 2014


Com en Jaume és voluntari de Mans Unides vam anar al sopar d'aniversari amb el president-delegat, en Joan Martí, i la seva esposa i amb l'Elena i el Vicens. 
Molta gent, van dir unes 500 persones, de diferents àmbits, però tots amb un nexe o altre amb aquestes institucions. 
Catalunya Cristiana complia 35 anys i Ràdio Estel 20. Són molts anys de feina de molta gent i així va quedar demostrat. 
Hi ha havia el cardenal arquebisbe de Barcelona, Monsenyor Martínez Sistach, 


la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert i els consellers Felip Puig i Ramon Espadaler representant el govern de la Generalitat. 
Va fer la presentació, via plasma, en Joan Pera, que no podia ser-hi perquè tenia funció però que a darrere hora es va presentar i va poder repartir els premis. Sempre amb la seva brometa i el seu somriure i "marxa". 
Va parlar mossèn Jaume Aymar, president de Ràdio Estel i de Catalunya Cristiana.


Durant el sopar nens i nenes passaven per les taules venent números pel sorteig que es faria al final. 
Un gran pastís amb els dos números va aparèixer al mig de la sala i tots els treballadors de les dues entitats van bufar per apagar les espelmes. I vam brindar mentre es cantava el Brindis de la Traviata. 


I vam tenir el plaer de sentir dues cançons catalanes i una alemanya cantades per Roger Padullés. I la "nostra" Marina Rossell va cantar també. Jo me la mirava embadalida sentint-la cantar: La mare de Déu/ quan era xiqueta/ anava a costura/ a aprendre de lletra... Recordava la meva mare cantant-me aquesta cançó i no vaig pensar a fer-li una foto. Però després em vaig acostar a la seva taula i li vaig demanar la foto pel blog explicant-li el meu embadaliment. Amb la seva amabilitat i interès va posar per la foto mirant després si havia quedat bé. Gràcies, Marina! 


Repartint els premis, el més bo de tots, un viatge a Terra Santa, li va tocar a una noia que hi havia  a la nostra taula. Aplaudiments i desitjos de bon viatge! 


També vam trobar alguns amics i passades ja les dotze, vam tornar cap a casa. 
Per molts anys a les dues entitats i que pugueu seguir amb la vostra feina, ja que teniu molta gent que espera tant la revista com la ràdio. Fan falta mitjans de comunicació compromesos i vosaltres ho demostreu. Per molts anys!