El fingidor

 

El fingidor

Teatre Romea

22 de juny 2023

Espectacle de Pep Tosar a partir de la vida de Fernando Pessoa

Amb: Tomeu Amer, Griselda Juncà, Joana Gomila, Elisabet Raspall i Pep Tosar

Entrevistats: M José de Lancastre, Richard Zenith, Jerónimo Pizarro, Perfecto Cuadrado, Manuela Nogueira, Nicolau Dols

El fingidor és un espectacle de tall biogràfic. He tornat a treballar amb la música en directe i el llenguatge documental per a oferir  a l'espectador un retrat íntim d'un dels poetes que més ens ha ajudat a recórrer el curiós laberint de l'ànima humana. 

Però aquest cop ha estat la primera vegada que, en comptes de treballar amb el llenguatge de la dansa, hohe fet amb el circ; una idea que portava al cap des de fa temps. Des del primer moment em va semblar que el desafiament de la gravetat que generen els acròbates havia de resultar un espai familiar a la cosmogonia heteronímica de Fernando Pessoa. 

Feia pocs anys que havia conegut la companyia Hotel Iocandi i havia quedat embadalit amb els seus equilibris. I vaig pensar: aquesta és la meva.

                                                                             Pep Tosar

Escenari sobri, fosc. Al fons distingeixes un rapsoda, una cantant i una noia al piano. Comença l'espectacle. El rapsoda ens va explicant passatges de la vida de Fernando Pessoa, ens llegeix poemes i escrits d'ell i la cantant, acompanyada del piano va cantant al compàs de la lectura. De cop una pantalla cau sobre l'escenari, una fotografia de Lisboa, preciosa; és una pantalla un pèl translúcida, el suficient perquè puguem veure o intuir els artistes que hi ha al darrere. I se n'hi afegeixen dos més. El circ. Un noi amb una doble roda enorme on fa els seus equilibris i una noia amb dues escales, o amb un gronxador... Tot llisca suaument, flueix sense cap esforç, aparent, per part de ningú. La pantalla puja i baixa, el rapsoda es belluga per l'escenari, entrevista diferents persones parlant de la vida del poeta... 

És una meravella contemplar l'habilitat extrema de la parella de circ, la veu fort i potent de la cantant, el dolç acompanyament musical, i a un meravellós Pep Tosar tocant totes les tecles del rapsoda que llegeix, explica, interroga, ens introdueix a la vida de Pessoa.

La veritat és que hem gaudit d'un espectacle relaxant i dolç, ens ha recordat un Pessoa que havia llegit ja fa molts anys i hem sortit dient que espectacles com aquest cal fer-ne més. Sortir del teatre relaxat, feliç amb un somriure a la cara i havent escoltat texts que teníem quasi oblidats... és una meravella. Moltes gràcies!!! I la barreja de poesia, música i circ podria anar endavant. És adient i nou. I agrada. És bonic. És part del paisatge de l'obra.

Antón Chéjov

Antón Chéjov 
de Natalia Ginzburg

Acantilado

Juny 2023

Llibre primet que es llegeix quasi d'una tirada. És una petita joia! L'he llegit a l'avió anant i tornant de Munic. 

Però no per ser primet li trec ni mica d'importància. M'ha agradat molt i he après moltes coses que no sabia de Chéjov. I està molt ben escrit.

Ens explica l'autora el naixement de l'escriptor a Taganrog, en una família en què els avis havien estat serfs de gleva i on el pare treballava com podia per tirar endavant una família de 6 fills. El pare, degut a les mancances econòmiques es va tornar colèric i despòtic, canviant d'humor i amb una avarícia i afecció extrema als diners, als pocs diners que aconseguia de la botiga de queviures. Molt religiós feia que les pràctiques religioses el dominessin tot el dia. La mare, era submisa, resignada i apàtica. Intentava evitar els càstigs dels fills però ho veia inviable. I amb els pocs diners que tenia intentava tirar endavant la família. 

En aquest ambient de pobresa i desestructuració va néixer i créixer Chéjov. Malgrat això els germans sempre van estar units. Va estudiar medecina i va exercir. Sempre sense deixar d'escriure. 

La seva vida es caracteritza per una fugida constant i un continu escriure, sobretot contes, que anava publicant com podia. Va viure a molts llocs diferents i degut a la seva malaltia sovint no suportava la calor i canviava de lloc, bé perquè ell ho desitjava, bé perquè el metge li recomanava. 

En els seus contes podem trobar-hi molts elements que recorden la seva infantesa i els seus pares. 

A punt de morir, molt jove encara, amb 44 anys, diu que s'està morint. El metge li vol portar una bombona d'oxigen i ell diu que perquè si quan arribi l'oxigen ell ja serà mort. I el metge obre una ampolla de cava i li dóna una copa. Ell l'accepta dient que fa molt temps que no en pren. Poca estona després Chéjov mor. 

En este hermoso libro, como si se tratara de uno de aquellos azares del destino, la escritora italiana consigue de manera asombrosa ese tono que el retratado dominaba de manera magistral, y nos ofrece un pequeño pero hermoso bocado de quine fue, es y será siempre uno de los mejores retratistas del alma humana. 

Desgràcia

 

Desgràcia
de J.M.Coetzee

Columna

Juny 2023

Ens trobem a la ciutat del Cap. David Lurie és un professor de 52 anys, divorciat però amic d'aventures. Té la mala idea d'encapritxar-se d'una alumna, molt joveneta. Quan la història surt a la llum perd la feina, és bandejat pels amics i ridiculitzat per l'exdona. L'única solució és trobar refugi amb la seva filla, que viu en una granja amb una amiga i es dedica a cuidar gossos i treballar el camp. Ha tingut poca relació amb ella arran del divorci. Quan hi arriba es troba amb una societat que no coneix, i li costa entendre com la seva filla pot viure tranquil·la en un lloc com aquell. El veí de la filla, en Pethrus, la protegeix però li va prenent la llibertat i la terra de mica en mica. En David vol endur-se la Lucy, la seva filla, a Holanda o a qualsevol país, ajudar-la, viure junts. Ara ja viu sola, la parella ha marxat, i sobretot després d'uns incidents molt forts en David no es fia ni mica d'en Pethrus.

En David està component una òpera, romàntica època Byron,  i el que viu amb la seva filla li fa anar canviant l'estil i el tema. Fins i tot composa ara la música amb un banjo de la Lucy. 

Però no poden estar junts. Ell veu i viu una realitat i ella una altra. Tot i que ho intenta, i viu temps amb la seva filla, ha de reconèixer que no li pot fer canviar de vida. I es queda allà, en una habitació llogada, per poder ajudar-la si un dia el necessita.

El personatge d'en David és curiós. Ara es preocupa molt de la seva filla, accepta el "càstig" per l'aventura que va tenir amb l'alumna, però no sent cap penediment, sembla que no tingui cor. Pateix per la seva filla però vol que faci el que ell creu que és millor. I ella vol decidir pel seu compte. Un personatge complex com correspon a Coetzee. 

-M'ho podies haver dit abans. Per què m'ho has amagat?

-Perquè no em veia amb cor d'aguantar una explosió de les teves, David, no em puc guiar a la vida d'acord amb el que a tu t'agrada o no t'agrada que faci. Ja no. Et comportes com si tot el jo faig fos part de la història de la teva vida. Tu ets el personatge principal i jo un personatge menor que no apareix fins ben entrada l'obra. Bé doncs, contra el que penses, la gent no es divideix en personatges principals i secundaris. Jo no sóc secundària. Tinc una vida pròpia, tan important per a mi com la teva ho és per a tu, i sóc jo la que pren les decisions de la meva vida. 

Fa reflexionar. Tot i que el pare no ha estat mai per ella i que pensa molt diferent sembla que sigui natural que si veu que la seva filla, per gran que sigui, pren una decisió important i contra tota lògica, vulgui intervenir. Però és ben veritat que els nostres fills arriba un moment en què són part de la nostra vida però no són part de la història de la nostra vida. Potser som nosaltres qui som part de la història de la seva. I que si prenen decisions equivocades són les seves decisions. Potser fent un comentari donant la seva opinió en David n'hagués tingut prou.. La filla l'hauria escoltat i hauria pres la seva decisió. Equivocada o no és la seva vida...

El menjard'or

 

El menjar d'or
Adaptació lliure de "The dining room" de A. R. Gurney

Somni'ts

La Lira - Sant Andreu de Palomar

3 de juny de 2013

Direcció, traducció, adaptació i dramatúrgia: Pep Salvat

Amb la participació especial de Guido d'Arrezzo (el veí)

Actors: Paula Aguado, Vier Araguz, Goretti Boira, Mercè Bonet, Lluís Bonilla, Núria Català, Sergi Garcia, Lolita Ibàñez, Marta Llurba, Anaïs Muniesa, Glòria Prunés i Andreu Pujol

Aquest és el projecte d’un grup de persones que portem molts anys fent teatre i hem decidit unir la nostra passió per aquest art amb les nostres inquietuds socials. El resultat: SOMNI’TS (Teatre Solidari).

El nom del grup pren com a punt de partida la nostra primera creació, “Una nit d’estiu de somni”, que ens ha servit per a passar-nos-ho molt bé dins i fora de l’escenari però també per adonar-nos que fer teatre pot ser encara molt més que representar una obra.

Actuar davant de persones dels col·lectius més desafavorits i destinar la recaptació de les representacions a projectes socials és la base de la filosofia. D’aquesta manera, volem aportar el nostre granet de sorra perquè, a través del que més ens agrada fer, aquest món sigui una mica millor.

La nostra primera obra és una versió d'"El somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare. Amb el segell inconfusible del director, Pep Salvat, la comèdia destaca per la seva originalitat en la posada en escena i per la creació d’uns personatges molt peculiars.

Amb música i cançons composades per membres de SOMNI’TS, l’obra ha rebut el premi al millor espectacle en el cicle “Fica’t al SAT”.

El Sergi actuava en aquesta obra i ens va fer il·lusió anar-hi. 

Si heu vingut a veure "El menjar d'or" pensant-vos que veuríeu una obra de teatre, esteu molt equivocats. Perquè no en veureu una, sinó que en veureu divuit. 

Així ens van presentar l'obra, en un teatre que és una sala d'un bar i una fila de cadires fent rotllana. I només hi ha en mig de la rotllana una taula de menjador de fa 60 anys i sis o vuit cadires al voltant. Més que divuit obres són divuits esquetxos... Són petites històries totes elles al voltant d'una taula de menjador. I els actors es van posant en els diferents papers. L'única que està quasi sempre present és la minyona, amb accent estranger, que era molt divertida. 

El Sergi va sortir moltes vegades i com que és un noi casolà i maco i carinyós jo el veia com el veig a casa, sense fer cap esforç per fer el seu paper. 

Ens ho vam passar molt bé i ell va estar content que hi anéssim. 

I ens va agradar el tarannà de la companyia. Encara hi ha gent que pensa en els altres i actua. Bravo per ells!  En aquesta ocasió Somni'ts, dedicarà les nostres aportacions, els diners de les entrades,  a la campanya solidària: Watoto project, per a la construcció d'una escola a Tanzània. 

La discreta enamorada

 

La discreta enamorada
de Lope de Vega

Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico

Teatre Romea

31 de maig de 2023

Direcció: Lluís Homar

Repartiment: Iñigo Arricibita, Xavi Caudevilla, Montse Díez, Cristina Garcia, Aina Hernández, Nora Hernández, Antonio Hernández Fimia, Lluís Homar, Pascual Laborda, Cristina Marin-Miró, Felipe Muñoz, Miriam Queba, Maria Rasco, Marc Servera

Madrid 1606. Amb aquesta obra Lope de Vega va començar un seguit de creacions que l'han fet universal. És una fantàstica comèdia d'embolics amb una profunditat i complexitat de caràcters inaudita per una època on trobem un Madrid on tot és possible i imaginable, i amb molta més tolerància que en moltes altes capitals d'aquella època. 

Felisa, la nostra discreta enamorada, és un d'aquells personatges fascinants que portaran a les taules d'aquells primers corrals alguns aspectes del comportament humà que no havien estat gaire presents en aquells escenaris; especialment el desig. Parlo d'un desig que evidentment continua necessitant l'amor i l'honor, l'acceptació de les convencions socials i morals. Un desig amb una força inaudita que farà que la nostra protagonista s'enfronti a tot allò que vulgui impedir aquesta força inevitable, vital i alliberadora de les seves potències.

                                                                              Lluís Homar

La Felisa viu amb la seva mare Belisa i enfront de casa seva hi viuen el capità Bernardo, militar retirat i Lucindo, el seu fill. Tot sembla que portarà a formar-se dues parelles, Felisa i Lucindo i Belisa y Bernardo. Però Bernardo apareix un dia a casa la Belisa demanant-li la mà de la seva filla. La Felisa, enamorada de Lucindo, no vol, però ha de respondre com una bona filla i diu que sí. Però ja se'n cuidarà ella d'atraure l'atenció de Lucindo. Fenisa els enganyarà a tots, però serà virtuosa, es casarà amb Lucindo deixant el camí obert a Bernardo i Fenisa. 

Com podeu veure és una innocent obra d'embolics que en aquell moment va ser l'apertura a noves idees i llibertats. 

L'obra està ben representada, és correcte si t'introdueixis a l'època però penso que si l'hagués muntat una companyia catalana l'haguessin fet més àgil, no tan atabaladora i amb una escenografia diferent. És teatre de Madrid, que agrada a Madrid però que aquí ens queda una mica lluny...