Desgràcia

 

Desgràcia
de J.M.Coetzee

Columna

Juny 2023

Ens trobem a la ciutat del Cap. David Lurie és un professor de 52 anys, divorciat però amic d'aventures. Té la mala idea d'encapritxar-se d'una alumna, molt joveneta. Quan la història surt a la llum perd la feina, és bandejat pels amics i ridiculitzat per l'exdona. L'única solució és trobar refugi amb la seva filla, que viu en una granja amb una amiga i es dedica a cuidar gossos i treballar el camp. Ha tingut poca relació amb ella arran del divorci. Quan hi arriba es troba amb una societat que no coneix, i li costa entendre com la seva filla pot viure tranquil·la en un lloc com aquell. El veí de la filla, en Pethrus, la protegeix però li va prenent la llibertat i la terra de mica en mica. En David vol endur-se la Lucy, la seva filla, a Holanda o a qualsevol país, ajudar-la, viure junts. Ara ja viu sola, la parella ha marxat, i sobretot després d'uns incidents molt forts en David no es fia ni mica d'en Pethrus.

En David està component una òpera, romàntica època Byron,  i el que viu amb la seva filla li fa anar canviant l'estil i el tema. Fins i tot composa ara la música amb un banjo de la Lucy. 

Però no poden estar junts. Ell veu i viu una realitat i ella una altra. Tot i que ho intenta, i viu temps amb la seva filla, ha de reconèixer que no li pot fer canviar de vida. I es queda allà, en una habitació llogada, per poder ajudar-la si un dia el necessita.

El personatge d'en David és curiós. Ara es preocupa molt de la seva filla, accepta el "càstig" per l'aventura que va tenir amb l'alumna, però no sent cap penediment, sembla que no tingui cor. Pateix per la seva filla però vol que faci el que ell creu que és millor. I ella vol decidir pel seu compte. Un personatge complex com correspon a Coetzee. 

-M'ho podies haver dit abans. Per què m'ho has amagat?

-Perquè no em veia amb cor d'aguantar una explosió de les teves, David, no em puc guiar a la vida d'acord amb el que a tu t'agrada o no t'agrada que faci. Ja no. Et comportes com si tot el jo faig fos part de la història de la teva vida. Tu ets el personatge principal i jo un personatge menor que no apareix fins ben entrada l'obra. Bé doncs, contra el que penses, la gent no es divideix en personatges principals i secundaris. Jo no sóc secundària. Tinc una vida pròpia, tan important per a mi com la teva ho és per a tu, i sóc jo la que pren les decisions de la meva vida. 

Fa reflexionar. Tot i que el pare no ha estat mai per ella i que pensa molt diferent sembla que sigui natural que si veu que la seva filla, per gran que sigui, pren una decisió important i contra tota lògica, vulgui intervenir. Però és ben veritat que els nostres fills arriba un moment en què són part de la nostra vida però no són part de la història de la nostra vida. Potser som nosaltres qui som part de la història de la seva. I que si prenen decisions equivocades són les seves decisions. Potser fent un comentari donant la seva opinió en David n'hagués tingut prou.. La filla l'hauria escoltat i hauria pres la seva decisió. Equivocada o no és la seva vida...