divendres, 12 de desembre de 2014

Presentació del llibre "Viure i escriure"


Presentació del llibre "Viure i escriure"
Obra completa d'un escriptor catalanista 1869-1940
de Joan Portals Presas


Ateneu Barcelona
Sala Oriol Bohigas


El nostre amic Joan Portals Martí s'ha dedicat durant 10 anys a recollir, classificar i buscar escrits del seu avi. La seva àvia amb els seu pare i el seu oncle ho havien guardat amb molta cura. No ho volien perdre però tampoc era època d'anar escampant idees catalanistes. Joan Portals.... va escriure a moltes revistes locals, tenia poemes i escrits inèdits en calaixos i fins i tot una novel·la breu de joventut.
Nascut a Arenys de Mar la seva vocació era de marina però va acabar essent viatjant d'una empresa i va viatjar per ses illes, València. Múrcia i Andalusia. Estiuejava a Sant Joan de les Abadesses i de tots aquests llocs hi ha menció i influència a la seva obra. Una vegada casat va viure a Barcelona sense perdre en cap moment el contacte amb Arenys. Però a Barcelona va poder formar part de les tertúlies literàries i dels moviments catalanistes. Amic de Mossèn Alcover i de molts altres personatges importants de l'època va formar part de la Renaixença catalana. 
La presentació del llibre l'han feta el seu nét Joan Portals Martí, advocat i historiador, la doctora en Filologia Catalana Carola Duran i l'advocat arenyenc Ramon Verdaguer. I també hi havia  a la taula la persona que va organitzar i portar a terme l'any Espriu a Arenys que ens ha llegit uns quants poemes de l'autor, molt ben llegits. L'advocat ha parlat d'Arenys, un poble amb poca història, i per això l'han de magnificar. N'ha explicat els orígens, molt divertits, i ha acabat convidant-nos a anar amb el al cementiri de Sinera per poder explicar allà la història del poble. 
L'obra "Viure i escriure" està formada pels textos en prosa dedicats a política, llengua i cultura, els de poesia, normalment sonets, dedicats a la família, als valors, a la natura i al país i, finalment una curta novel·la on explica els costums arenyencs a través d'una història d'amor. 
En Joan ha treballat molt per poder confegir aquesta recopilació però ha gaudir molt fent-ho. És un orgull i un privilegi haver tingut un avi escriptor de la Renaixença, comparable a qualsevol autor dels que s'estudien i coneixem. Els escrits en prosa són totalment actuals i la poesia recorda la de Maragall, sobretot en algun poema.
Sembla mentida com la vida torna i retorna, va donant voltes i el que hom escriu fa 100 anys és totalment actual ara. Tot torna... Hi ha escrits que semblen escrits de fa dos dies!  
Crec que en Joan trobarà a faltar aquesta ingent feina que ha fet i que nosaltres agraïm, però no crec que trigui gaire a començar una nova experiència.
Vull deixar aquí constància d'algun dels poemes de Joan Portals i Presas.

La taula pairal
Al volt d'aquesta taula benamada,
ma rossa testa de noi s'hi adormia;
i els petons de la mare hi recollia,
tots plens de joventut enriolada.

El temps féu son camí; la tardorada
omplí de cabells blancs i bonhomia
les testes paternals; jo esdevenia
llavors el besador que acaronava.

Com per eixarm la taula fou deserta
de pares i germans. Tristor ben certa
omplí mon cor, per tot un bé perdut.

Més ara estic joiós; el buit dels pares
mon cor el veu ja ple d'afeccions cares.
Mos fills han ocupat els llocs volguts.

I ja que s'acosta Nadal, us ofereixo uns versos del llarg poema de Nadal que va escriure:

Nadal

            Per l’univers repercuteix la nova
            de que a Betlem lo Redemptor és nat;
            la humanitat esperançada es troba;
            a la terra Jesús és arribat.
                        Quina alegria,
                        doncs en tal dia!
                        Gaudim com cal,

                        que n’és Nadal.