Tombouctou

 

Tombouctou

de Roberto Llores Reig

Círculo Rojo

Desembre 2025

L'autor del llibre, el Roberto, amic nostre, va estar vivint a Benin uns anys per la feina. Allà es va integrar completament en els costums i manera de viure de la gent d'aquest país. Coneixent gent i parlant amb tots, viatjant d'una punta a altra del país, es va adonar que molta gent tenia cognoms valencians. Ell és valencià i va anar indagant i buscant i preguntant fins que va arribar a la conclusió que molts dels andalusins que van estar vivint en terres valencianes van després instal·lant-se a Benin. 

Aquest llibre és el resultat de moltes xerrades, de remenar molts papers i de buscar molt. 

Està molt ben explicat a la contraportada del llibre i així us ho passo. 

El llibre és molt interessant i t'ensenya moltes coses que no sabies. Quanta història no coneixem... 

Tombouctou, capital de Benin, terra d'acollida dels homes del Sharq Al-Andalus, l'antic Regne de València és un assaig històric en què l'autor, amb la col·laboració dels seus amics malians, reconstrueix amb detall la petjada andalusí a la Perla del Níger i en els països del Sahel africà. 

Un dels aspectes més valuosos del llibre és la seva capacitat  per connectar diferents èpoques i personatges al llarg de la història de la ciutat de Tombouctú, des de la seva fundació fins als nostres dies. 

La recopilació de noms, topònims i termes lingüístics andalusins que encara són vius en els països de la zona constitueix una aportació singular que reforça la tesi de l'autor sobre la presència d'aquells homes del Sharq  Al-Andalus (Espanya) a la ciutat dels 333 Sants. Es tracta d'una obra de lectura valuosa tan per especialistes en estudis africans com per qui estigui interessat en la diàspora andalusí i l'encreuament de cultures. 

A un costat i a l'altre del mirall

 

A un costat i a l'altre del mirall
d'Ennatu Domingo

Navona

Agost 2025

És el segon llibre de l'Ennatu i m'ha agradat com el primer, Fusta d'eucaliptus cremada. Testimoni valent i necessari enfront del racisme i la desigualtat. Et fa veure com n'és de diferent la mirada dels altres si està en una banda o altre del mirall. 

L'Ennatu Domingo ens proposa un relat on el nomadisme és una constant. La seva estada com a voluntària en un camp de refugiats de les Nacions Unides a Grècia demostra com canvia la mirada que projectem els uns sobre els altres segons a quin costat del mirall ens trobem; i els records d'aquella estada contrasten amb les seves anades i vingudes des de diferents punts d'Europa a països africans com Zàmbia, Kenya, Etiòpia, Zimbàbue o el Senegal. 

L'autora construeix un trencadís de reflexions sobre què significa ser afroeuropea i viatjar sola com a dona negra, i sobre quines són les diferències de fer-ho des d'Europa cap a l'Àfrica i des d'Àfrica cap a Europa. Alhora, constata com les relacions entre els dos continents, en l'àmbit del desenvolupament i la migració, es regeixen per un racisme inherent. 

La puerta

 

La puerta

de Magda Szabó

Debolsillo Contemporanea

Novembre 2025

Molt bo i molt interessant! Et costa una mica entrar en la manera de fer d'algun personatge però una vegada ho has aconseguit els comprens, els estimes i no vols deixar-los.

Es la història d'una família i de la senyora que li fa feines i menjar. Una dona, l'Emerenc, amb una personalitat peculiar i una manera de fer que comprens els dubtes de la mestressa de casa de quedar.se-la o fer-la fora. A poc a poc et vas ficant en la seva pell, en la seva història, i acabes com acaba la mestressa, estimant-la i comprenent-la.

Està molt ben escrit, no coneixia aquesta autora, i m'ha agradat molt! 

Magda Szabó explica a "La puerta" la seva relació amb Emerenc Szeredás, la fascinant heroïna d'aquesta novel·la. Tot i que la forta personalitat d'Emerenc coarta a l'escriptora en un primer moment, a poc a poc se li anirà desvetllant com un ésser extraordinari: bondadosa, exemplar i al mateix temps severa, representa l'esforç de l'ésser humà  per viure una existència digna i que serveixi d'ajuda pels altres. Malgrat tot, no accepta res a canvi i no permet de cap manera que ningú creui l'antecambra i penetri a casa seva i a la seva intimitat. Magda Szabó serà l'única invitada a creuar el llindar i a descobrir el seu secret.  

El lloc

 

El lloc
d'Annie Ernaux

Narratives

Club lectura Enginyers

Octubre 2025

És un llibre curiós, diferent, ben escrit i molt personal.

Parla la filla de la relació amb el seu pare, molt estimat, tan propera i tan llunyana alhora. Una història de superació, cada un al seu nivell. És tan íntim l'escrit, tan suau, que et sembla que estiguis parlant amb ella. 

Ell, primer obrer i després petit comerciant en un poble de províncies, mai no ha visitat un museu, ni ha llegit més que algun diari regional, però espera que, gràcies als estudis, la seva filla  arribi a ser "millor que ell". En la narració de la vida i la mort del pare, la filla no renega dels seus orígens humils, però reconeix la distància dolorosa que les aspiracions d'ella -emmirallant-se en la culta i educada burgesia urbana-  han obert entre tots dos. 

És bonic veure que tot i que el llibre està dedicat al pare també parla de la mare i amb una barreja d'admiració i carinyo. 

M`ha agradat i em sap greu no haver pogut anar al club de lectura el dia que en van parlar. 

El medalló jueu

 

El medalló jueu

de Joaquim Brustenga Etxauri

Encara per imprimir

Agost 2025

He llegit un llibre del meu germà encara no imprès. Ell va escrivint i traient llibres... 

Aquest l'he trobat com tots molt interessant. Té un estil fàcil de llegir i la gràcia que a cada capítol et surt un dilema més, una cosa que et fa canviar de parer sobre els personatges. Sempre hi ha un mort o una circumstància dolenta i has de triar quins són els bons i quins els dolents. Vas canviant d'opinió i al final del llibre acostumes a endur-te'n sempre una sorpresa. 

El tema aquesta vegada és molt normal. Dos homes, un casat, tornant de Paris, coneixen dues noies sud americanes. En Mateu, solter, s'enamora d'una de les noies i decideixen viure junts de seguida. Aquesta noia porta un medalló d'or jueu al coll. Li  explica que és del seu avi que va haver de fugir d'Alemanya i que ella el porta sempre com a record. 

Després dels primers mesos en què tot ha estat passió i amor, a poc a oc van canviant les coses. I a partir d'aquí ja s'embolica la troca. No vull explicar res més, però com tots els llibres del meu germà es llegeix en dos dies, no el pots deixar, i sempre tens la sorpresa final. 

Espero veure'l aviat a les llibreries! 

La dama del gosset

 

La dama del gosset

d'Anton Txékhov

El cercle de Viena

Un home de mitjana edat coneix en un balneari a una jove acompanyada sempre d'un gosset. A ell, acostumat a trobar dones i petites aventures li sembla tot normal. Per a ella, casada de poc amb un funcionari avorrit, li sembla una revelació. 

Aquesta trobada casual que semblava sense importància farà canviar per sempre les seves vides. 

És un llibret petit que es llegeix en un no-res. I el millor és que està escrit per Txékhov...

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

El último encuentro

 

El último encuentro

de Sándor Marai

Narrativa Emecé

Un gran escriptor. Els seus llibres són obres mestres. Les llegeixes i no són planeres. Et fan pensar i et fan prendre partit. Però una vegada més he de dir-ho és un plaer llegir llibres ben escrits i ben pensats...

En un castell d'Hongria on abans s'hi havia celebrat cada dia el que passava, on les festes i els riures i les aventures i els vestits de Paris eren el normal de la vida de la gent que hi habitava i dels convidats, hi viu ara un home sol, ja gran,  que espera a un altre home, gran com ell. Han de parlar. No poden morir sense un diàleg previ. La gran passió i amor per una dona que els va separar un dia.  Ell ha romàs sempre al castell, a casa seva. L'altre ha viscut l'Extrem Orient molts anys. 

Quan arriba el convidat es tanquen en una habitació i parlen i diuen tot el que durant tants anys han callat. 

Val la pena llegir-lo. Cal llegir-lo... 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

Pescador de Islàndia

 

Pescador de Islàndia
de Pierre Loti

adesiara

M'agrada el tema i ja he llegit altres llibres del mateix. Però aquest és de Pierre Loti i això és un plus molt important. 

A més d'estar tan ben escrit, i traduït amb delicadesa per Lídia Anoll, la història la veiem quasi sempre de l'altra banda; i amb Loti a més de veure i viure  els pescadors i la seva lluita amb el mar i els peixos i el fred, vivim també i sobretot la inquietud  de les mares, les dones, les novies, les filles, que queden mesos sens notícies dels homes que han marxat. 

M'ha agradat molt!!! I l'he llegit amb tant de gust... Llegir llibres ben escrits, on les paraules llisquen sense esforç, on tot és senzill o ens ho posen senzill per a nosaltres,... és un plaer!

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

El olvido de Clara

 El olvido de Clara

de Lola Sanz

Círculo Rojo

La Lola és amiga i hem viscut la gestació d'aquesta novel·la. L'ha escrit en condicions precàries ja que ha anat perdent la visió i ha arribat just a acabar el llibre... 

En plena època de casos explícits de pederàstia la Lola ens explica el cas d'una nena que ha guardat dins seu una mala experiència. No en parla, els pares no en saben res i pensen només com poden tornar l'alegria a aquella nena que ha fet un canvi tan gran,.

La Lola va estar a Benin amb la seva filla a casa uns amics i va quedar impressionada de la vida a Àfrica, a aquella ciutat on tot era tan diferent del que sempre havia conegut. 

I és per això que fa que els pares enviïn la seva filla a Benin, controlada tot i que ella no ho sap, i així aconsegueix obrir-se. De la manera més natural que coneixen la gent sàvia dels pobles on encara es viu en comunitat. 

Un altre dia m'agradaria escriure més sobre aquests llibre, Està molt ben escrit. La Lola té una gran preparació cultural i l'ha posada tota amb il·lusió per escriure aquesta història,

Enhorabona Lola! 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

Cançó de la plana

 

Cançó de la plana

de Kent Haruf

Edicions del Periscopi

És el quart llibre que llegeixo d'aquest autor, M'agrada molt. Té l'estranya habilitat de barrejar diferents històries i anar-les ajuntant, Amb un retrat senzill i seré dels personatges que et fa endinsar-te  en el llibre. Llegir-lo és un plaer. 

Aquest l'he de rellegir perquè em vaig quedar amb les ganes de tornar a viure les tres històries d'uns personatges tan reals i tan naturals que t'agradaria anar a viure en aquell racó de món i veure-ho i viure-ho des de dins. La gent bona d'abans... 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

Després de tot

 

Després de tot

de Miquel Martí i Pol

Poesia

Proa

Per llegir sempre a qualsevol lloc, en qualsevol moment,  trobant-te en qualsevol estat d'ànim. Sempre va bé... Crec que tinc tota la seva obra... 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

Antologia poètica

 

Antologia poètica
de Joan Vinyoli

Poesia

edicions 62

Poesia per llegir en veu alta pel plaer d'escoltar paraules boniques i idees que t'agraden. I fer-te pensar... 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

Foc a les mans

 

Foc a les mans
de Montserrat Abelló

Poesia

Columna

Llibre de tauleta de nit. Sovint d'un dels seus versos n'escric una història. Clara, directe, profunda... M'agrada molt... 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

El blat del temps

 

El blat del temps
de Montserrat Abelló

Poesia

Columna

Llibre de tauleta de nit. Sovint d'un dels seus versos n'escric una història. Clara, directe, profunda... M'agrada molt... 

Entro 9 llibres que he llegit o he anat llegint els últims mesos, els últims anys, i que no he entrat al blog... 

El museu de l'art modern

 El museu de l'art modern
de Heather Rose

Inspirada en l'obra de Marina Abramovic

Les Hores

Juliol 2025

Un llibre curiós i estrany. El vaig començar fa un parell d'anys i el vaig deixar. Aquest estiu li he donat una segona oportunitat i no l'he pogut deixar. M`ha agradat? No ho sé... És un llibre diferent. Està inspirat en un personatge real, la Marina Abramovic. Ella busca l'art pur, l'essència. Però la manera que té d'expressar el seu art no em convenç en absolut. Potser aquesta última performance, la que explica més a fons i viu en aquell moment és per a mi la més interessant, la menys inquietant, la més ¨neta¨... 

Els personatges estan molt ben representats, són molt reals dins el món que es reflecteix en el llibre. La performance té el seu efecte positiu. Potser es pot aconseguir el mateix amb mètodes més normals però segurament molta gent necessita tota aquesta parafernàlia per trobar-se un mateix. 

Estic contenta d'haver-lo llegit...