Tot és possible

Tot és possible

de Elisabeth Strout

Mirmanda

Edicions de 1984

Setembre 2018

Havia llegit ja un parell de llibres d'aquesta autora i m'havien agradat molt, per tant anava ja una mica sobre segur. El Germans Burgess i sobretot Olive Kitteridge m'havien fet passar molt bones estones. I aquest tercer també m'ha agradat. Potser Olive més que els altres... 

Són històries de la gent d'un poble petit, on tothom es coneix, on tots viuen la vida de tots. A Tot és possible sembla que els personatges vulguin entendre's ells mateixos i entendre els altres. Les històries s'ajunten totes i vius personatges amb petites o grans tragèdies i veus com uns als altres intenten ajudar-se o comprendre's.

El bidell d'una escola veu créixer  la Lucy, s'adona que segurament a casa seva rep més d'un cop, s'alegra amb ella quan guanya una beca per anar a estudiar fora. I veu quan, disset anys més tard, torna i ni ella es sent del poble ni la gent del poble la senten seva... 

Una dona ja gran només somia l'amor de la seva mare, encara que hagi d'acceptar que se'n va anar, els va abandonar, perquè li agradava més la ciutat... 

Potser les històries són més tristes, els personatges més complexos, però respires l'estil de l'autora en cada pàgina, en cada personatge.
Tot i que m'ha agradat potser és el més fluix dels tres llibres que he llegit de l'autora.