El cantar de Kixmi

El cantar de Kixmi
Kixmi-Ren Kantua

de Bernardo Estornes Lasa i
Ignacio Goikoetxea Olaondo  -Gaztelu-

Auñamendi

Març 2019

Remenant llibres m'he trobat aquest que era del meu oncle de Bilbao. No me l'havia llegit ni recordava que el tenia. I és molt curiós. Està escrit en euskera i en castellà, pàgina a pàgina. 

Són versos molt senzills que formen el poema que ens explica el inici de Euskalerria, barrejant Mitologia i Cristianisme, tot recopilant contes folklòrics del País Basc .

Els personatges tenen forts trets psicològics i són molt aguts, tant els personatges individuals com els grups. Es parla de valors que no canvien des de l'època prehistòrica i també d'invents que són una autèntica revolució tecnològica per l'època. 

Vull recordar Argiko, el cec vident, Sant Martiniko, el de la revolució tecnològica i Amandus, el refugiat aquità.

El cas de Sant Martiniko és molt curiós. Vivien  dalt d'una muntanya, són els bascos del nord, i crien animals i són molt tancats. També hi ha els bascos de la Ribera, que viuen en el pla, oberts, extravertits, parlant euskera i també erdera, cultiven el blat i fan pa, tenen serres per tallar troncs, festes fixes i comercien amb altres pobles. Bascos del Nord i de la Ribera ni es coneixen. Els primers tenen déus mitològics, Mari, els segons són cristians. El déu Kixmi és el Jesús cristià. I és curiós i divertit veure com se les arregla Sant Martiniko per conèixer als de la Ribera, fer-hi amistat, i portar al nord els invents i avanços dels altres. 

Han pasado largos siglos

desde los tiempos de Argiko,

han pasado tanbién varios

que murió San Martiniko;

y en las veladas de invierno

y en las tareas del lino

a los dos se les recuerda

como si estuvieran vivos;

las profecías del ciego

y lo que el herrero hizo,

todos escuchan atentos

como si fuera un hechizo;

en los tiempos que corremos

como en aquellos que han sido

las llanuras son cristianas

pero con monjes y obispos;

en los montes y en los valles

son gentiles padres e hijos

pero ya Pamplona cuenta

con un obispo muy digno;

al viejo Kixmi le adoran

y le dicen ahora Kristo,

le han levantado capillas

con altar y crucifijo;

el revuelo que esto causa

no de todos es bien visto,

los chapados a la antigua

prefieren sus viejos mitos.