divendres, 5 de juny del 2015

Corpus Christi - L'ou com balla


Corpus Christi
L'ou com balla

5 de juny de 2015


Ahir, dia 4, va ser el dia de Corpus. Tres días hay en el año que relucen como el sol, Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión. Això és deia quan era petita. Ara, tot i que pot lluir el sol com mai, ja no són dies festius; la gent treballa i molts joves ja no saben ni què és ni molt menys què significa el dia de Corpus. En una botiga prop de casa vaig comentar que havia anat a  veure l'ou com balla. La noia de la botiga, jove, amb carrera, catalana i d'un nivell cultural molt correcte no en tenia ni idea. I què és això? Quina pena que es perdi el coneixement de la nostra història i els nostres costums. No cal ser creient per saber què es celebra aquest dia i conèixer la tradició de l'ou com balla. Que si en perspectiva cristiana l'ou simbolitza la Sagrada Forma i la font ornada de flors el calze amb la sang de Crist, motiu de la festa de Corpus, l'Eucaristia, en versió pagana és l'esclat de la primavera amb aigua, flors i l'ou, símbol de la vida. Aquesta tradició ens ve de Itàlia on un monjo ho va veure en un petit poblet i va portar la idea a Barcelona a començaments del segle XV. 
Actualment, durant la setmana de Corpus, pots fer un bell recorregut per diferents espais del barri antic i contemplar les fonts curulles de flors i amb l'ou ballant sobre el brollador. 
Aquest any feia molta calor, molta! I vam visitar només quatre indrets: la Casa de l'Ardiaca, 


la Catedral, 


l'arxiu de la Corona d'Aragó i 


el Museu Marès. 


Sempre ens agrada fer un petit tomb però aquesta any ha estat molt curt. Ple de turistes i de gent del país, en un ambient festiu i agradable. Només a la catedral ens vam trobar que no deixaven entrar a una noia amb pantaló curt, no excessivament curt, i a una altre que anava amb tirants. Em va recordar un viatge a Malta amb la nostra néta que tenia 11 anys i que la van fer embolicar amb dos vels, un per les cames i un altre pels braços, per entrar a la catedral. I a la seva mare i la seva tia, amb tirants, no els van dir res! 
Un any més, una tradició més, i a esperar l'any que ve per poder fer el tomb més complet!