Incerta glòria
Incerta glòria
de Joan Sales
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Petita
4 de juny de 2015
Adaptació i direcció: Àlex Rigola
Actors: Nao Albert, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe,
Deu fer uns 30 anys que vaig que vaig llegir "Incerta glòria". M'ho va recomanar un oncle, el tio Francesc, a qui agradava molt llegir i em va dir: no te'l perdis, llegeix-lo! I li estic agraïda perquè ara, tants anys després, encara guardo el record de com em va agradar aquest llibre. I, naturalment, he volgut veure-la en teatre.
La història és senzilla. Guerra civil espanyola. Un noi jove, el Lluís, se'n va al front d'Aragó. Deixa la seva dona, la Trini, amb un nen petit. Pensa trobar allà al amic dels dos, el Juli Soleràs. Els tres van estudiar junts i són bons amics. Però quan arriba al front en Juli ja no hi és. Allà el Lluís s'enamora de la Carlana, dona enigmàtica i que amb el seu encant s'aprofita dels ingenus pels seus interessos particulars.
El tema en ell mateix no és el més important. El que és bell de debò, el que t'impressiona, el que et fa seguir sense cansar-te les tres hores i mitja que dura l'obra és el text. Els monòlegs, o diàlegs d'en Lluís amb en Juli, el Juli parlant sol, pensant en veu alta, les cartes de la Trini, l'ambient de guerra, vist des de lluny i, també, el monòleg del pare de la Trini, anarquista decebut, quan veu tot el que fan els seus amics i companys: això no és anarquisme, l'anarquisme és pau... I en Cruells, seminarista que intenta arreglar coses difícils d'arreglar per un tercer... I ´ses curiosa la figura que dón vida a la gent del poble representada per una noia contorsionista, amb veu aragonesa, que es mou per l'escenari parlant i bellugant-se, lliscant, com una serp.
La Trini, Mar Ulldemolins, fa molt bé el seu paper, el pare, Andreu Benito, m'ha agradat molt, i la gran sorpresa perquè no el conec, o no el reconec és en Juli, Pau Roca: perfecte en el seu paper.
Un altre llibre per rellegir aquest estiu...
Diu Àlex Rigola: Adaptar Incerta glòria de Joan Sales és reconèixer que la nostra aproximació amb prou feines aconseguirà acariciar l'immens calidoscopi entorn de l'ésser humà que és la novel·la. Perquè, malgrat ser una novel·la que narra part de la Guerra Civil Espanyola, aquest fet servirà sobretot com a catalitzador perquè uns personatges molt joves comencin prematurament a fer-se preguntes sobre el sentit de la vida. I és aquí on crec que rau la grandesa de l'obra: en les reflexions que es fan i en la profunditat de la totalitat dels seus personatges principals moguts per aquesta presència angoixada, inquietant i incontrolable que és en Juli Soleràs.
2 comentaris:
Maripepa, gràcies pel teu comentari i Felicitats avançades pel dia 17. Veig que comentes Incerta Glòria. Vaig anar-hi també. A mi no em va agradar gens el muntatge i la posada en escena. Em va decebre. Gairebé vam estar a punt d'abandonar el teatre, feia anys que no m'havia passat. Fins i tot els actors em van semblar que només havien memoritzat el text i poca cosa més. És dificil aconseguir resultats a vegades en les adaptacions.
Va haver.hi gent que va marxar. Jo crec que en Nao Albert no era la persona adequada pel paper de Lluís. Qui em va agradsr mes va ser el pare de la Trini i el Juli. En el fons les obres de teatre basades en novel.les són molt difícils d'adaptar al teatre i jo agraeixo que hi hagi trossos sencers del text original, que és el que val més.
Publica un comentari a l'entrada