El silenci dels arbres

 

El silenci dels arbres
d'Eduard Márquez

l'altra editorial

Agost 2022

És un llibre bonic i diferent. L'Andreas Hymer violinista, arriba a una ciutat assetjada per la guerra per donar un concert. És la seva ciutat, casa seva. Fa temps ja que la va deixar... Allà ell havia tocat altres vegades acompanyat al piano amb l'Amela Jensen. Ara només troba destrosses per tot arreu. S'allotja en un hotel, en habitacions interiors, per evitar algun atac , alguna bomba  perduda... 

El director del Conservatori el rep amb silenci i amb una forta abraçada. Li agraeix que vulgui tocar allà. És la meva ciutat, li respon Andreas. I demana per l'Amela perquè l'acompanyi al piano. Sap llavors que l'Amela no vol tocar, no el vol acompanyar. Havien estat molt units i es van separar amb pena i promeses. Ell vol saber-ne els motius i aconsegueix l'adreça. Una història més dins la guerra... 

El Conservatori ha estat destruït i haurà de tocar a la Biblioteca. Allà hi va cada dia el luthier Ernest Bolsi que, desfiant les bombes, fa de guia de la Biblioteca buida, explicant les coses que hi havia i les històries que recorda. I cada dia un grup de gent hi va per escampar una mica les preocupacions i la por. 

La mare de L'Andrea era violinista, tocava molt bé, i li agradava veure que el seu fill tocava també el violí. Però va poder més la seva carrera que la família i se'n va anar a trobar-se ella mateixa amb la natura i la música, deixant l'Andreas petit. Ella buscava un lloc específic on podia fondre's la música i la natura, una cova perduda, un desert, una platja solitària, un país exòtic... 

Un dia escoltant tocar el seu fill, taral·lejava una música marcant el compàs amb la mà. 

-Vés amb compte. Perds el tempo.

-No em surt. Per molt que ho intenti no em surt. 

La mare somriu...

-Deixa't dur per la música. No li posis traves. Si l'escoltes amb tot el cos et sortirà. 

...obre la finestra i assenyala la filera de pollancres que tanca el jardí de la casa.

-I no amaguis el so. Que la música arribi on acaba el silenci dels arbres. 

Aquesta reflexió la recordarà el dia del concert. 

Passejant per la ciutat buida i devastada l'Andreas fa cap al Museu i hi entra amb un grup de persones que cada dia hi van per escoltar les explicacions i vivències de l'Ernest Bolsi. Aquest reconeix de seguida l'Andreas, no diu res però finalment li demana que vagi al seu taller que té una cosa per ell. Quan finalment hi va es troba amb un violí meravellós que l'Ernest havia fet per la seva mare i que no va poder estrenar. És per tu, li diu, la teva mare així ho volia.

El dia del concert l'Andreas estrenarà el violí de la seva mare... És un èxit rotund.

Quan ja marxa, dient que tornarà, li donen un plec de cartes perquè hi posi segell i les enviï. Des de la ciutat no en surt ni una.

Tot el llibre va combinant la història de l'Andreas i dels personatges que el volten amb cartes que la gent que encara viu a la ciutat envia a pares, parelles, fills, amics... cartes que no saben quin dia sortiran ni quan arribaran, o no, al seu destí. 

És un llibre dolç de llegir, poètic, agradable tot i el malson que viuen, de la guerra... Les explicacions del luthier, les reflexions de la mare, tot el que l'Andreas veu i viu, l'Amela Jensen... 

Jo l'he llegit dues vegades. El vaig llegir a l'estiu, voltada de néts i soroll i em vaig perdre la profunditat del llibre. En adonar-me'n el vaig tornar a llegir i me n'ha quedat un bell record. 

Ben escrit, sense paraules sobreres, et retrata un món i uns personatges que no oblidaràs...