El cercle de guix caucasià
El cercle de guix caucasià
de Bertolt Brecht
Teatre Nacional de Catalunya
Sala Gran
20 de març de 2008
Traducció: Feliu Formosa
Direcció: Oriol Broggi
Música original: Paul Dessau
Repartiment: Marta Marco, Anna Lizaran, Víctor Estévez (cantaire), Òscar Muñoz Xavier Serrano, Pilar la, Jordi Banacolocha, Pere Ventura, Albert Ribalta, Jacob Torres, Marissa Josa, Màrcia Cisteró, Babu Cham, Josep Ma. Domènech, Tomeu Amer, Martí Atance, Conrad Cortina.
Músics (Cabo San Roque): Roger Aixut, Ramon Garriga, Alberto Mezquíriz, Josep Seguí, Laia Torrents.
Si esperàvem trobar una obra difícil d'entendre i enrevessada ens vam ben equivocar. Aquesta obra de Bertolt Brecht no té sorpreses, es veu a venir des del inici com acabarà, però això no li treu gens de mèrit sinó al contrari: fer una obra en aparença senzilla i fer-la reeixir com fa ell és un plaer per la vista i l'oïda i et proporciona una estona molt agradable.
L'origen de l'obra és una llegenda xinesa i acaba amb un plagi del judici de Salomó, de la Bíblia.
El governador del Caucas és assassinat en una revolta i la seva dona fuig, carregada amb tots els seus vestits i joies però té un petit oblit: es deixa el seu fillet acabat de néixer. La Grusche, la criada, se'l troba i tot i no voler-se'l endur pels problemes que li pot ocasionar no pot suportar la idea de deixar-lo i se l'emporta. El cuida i viu per a ell uns quants anys, renunciant a la seva vida i a la seva felicitat. Al cap dels anys la mare busca el nen per a recuperar-lo. El motiu és molt clar: no pot heretar del marit perquè tot és per al nen. I aquí és on apareix una jutge molt peculiar que resol el problema a l'estil Salomó: dibuixa un cercle de guix i les dues dones han d'estirar el nen fins que una d'elles se l'emporti. Naturalment la Grusche es veu incapaç de fer mal al nen i finalment la jutge li atorga el fill.
Cal remarcar l’excel·lent feina de la Marta Marco. Tota ella és sentiment i gràcia; treballa molt bé, crec que és una de les actrius actuals amb més futur en el teatre -i a la TV...-. La jutge, l'Anna Lizaran, esplèndida com sempre, és un goig i un privilegi veure-la treballar.
L'origen de l'obra és una llegenda xinesa i acaba amb un plagi del judici de Salomó, de la Bíblia.
El governador del Caucas és assassinat en una revolta i la seva dona fuig, carregada amb tots els seus vestits i joies però té un petit oblit: es deixa el seu fillet acabat de néixer. La Grusche, la criada, se'l troba i tot i no voler-se'l endur pels problemes que li pot ocasionar no pot suportar la idea de deixar-lo i se l'emporta. El cuida i viu per a ell uns quants anys, renunciant a la seva vida i a la seva felicitat. Al cap dels anys la mare busca el nen per a recuperar-lo. El motiu és molt clar: no pot heretar del marit perquè tot és per al nen. I aquí és on apareix una jutge molt peculiar que resol el problema a l'estil Salomó: dibuixa un cercle de guix i les dues dones han d'estirar el nen fins que una d'elles se l'emporti. Naturalment la Grusche es veu incapaç de fer mal al nen i finalment la jutge li atorga el fill.
Cal remarcar l’excel·lent feina de la Marta Marco. Tota ella és sentiment i gràcia; treballa molt bé, crec que és una de les actrius actuals amb més futur en el teatre -i a la TV...-. La jutge, l'Anna Lizaran, esplèndida com sempre, és un goig i un privilegi veure-la treballar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada