La balada de Iza
La balada de Iza
de Magda Szabó
Debolsillo Contemporánea
Juliol 2020
Impressionant i real!
Una parella gran viu en un poblet d'Hongria. Tenen una única filla, metge, a Budapest. Viuen en una casa antiga, amb llar de foc on la Etelka fa torrades després de guardar dins l'armari la torradora que l'Iza, la seva filla, els va regalar. El marit, el Vince, està malalt i l'Iza li explica a la seva mare tot el que anirà passant fins que es mori. L'ex marit de la Iza, en Antal, és metge també i és qui el portarà a l'hospital.
Mort en Vince, l'Iza diu a la seva mare que ella la cuidarà, se l'emportarà a Budapest i viuran juntes. Vendran la casa i viuran tranquil·les. Això agrada a l'Etelka perquè veu que com sempre la seva filla es cuida de tot i l'estima. I fa plans pensant què s'endurà i on ho posarà. Però sortint de l'enterrament la vídua no pot ni tornar a casa seva. La filla la porta a un balneari i d'allà a Budapest directament.
L'autora ens fa veure com per molt que estimis una persona no li pots prendre la llibertat. L'has d'escoltar abans de prendre cap decisió. L'Iza vol el millor per la seva mare, però a la seva manera. L'Etelka vol seguir orgullosa de la filla, la vol cuidar com quan era petita i es troba en un ambient totalment diferent del seu i que no pot assumir com propi. Sense amigues, sense el seu ambient, tot és tan diferent!... i ella es va pansint. Un dia retorna al seu poble però les coses no sortiran com voldríem...
Quan una persona es fa gran no perd la capacitat de decisió. Els fills sempre pensen, hem pensat, que el que proposem serà el millor pels pares. I no sempre és així. Haurien de seure, parlar i escoltar. Tan senzill com sembla i com n'és de difícil!
També la gent gran ha de fer-se càrrec que aquests fills que volen decidir per ells ja no són els nens que tenies a casa i els ajudaves a decidir, o fins i tot els empenyies perquè prenguessin les seves pròpies decisions. Han fet la seva vida i són diferents, són altres. I ja no els agradarà aquell tipus de menjar que feies o aquell moble vell que et porta tants records.
En el fons la nostra generació som conscients que el millor seria seguir vivint a casa, entre els teus mobles, les teves coses, i que els fills, estiguessin al tanto de tot però deixant-te llibertat per decidir les coses. Seria el millor per ells i per nosaltres. Però no és tan fàcil... I la pobre Etelka no va tenir opció, es refiava totalment de la filla, d'aquella filla que havia viscut amb ells. I tot i l'amor que les dues sentien l'una per l'altra, aquesta no va ser la millor opció.
Impressiona el final del llibre. Una noia com l'Iza, segura d'ella mateixa, més aviat freda, intel·ligent i vàlida per tantes coses, fa un crit a última hora: Mare! Pare! ... sense resposta...
Mort en Vince, l'Iza diu a la seva mare que ella la cuidarà, se l'emportarà a Budapest i viuran juntes. Vendran la casa i viuran tranquil·les. Això agrada a l'Etelka perquè veu que com sempre la seva filla es cuida de tot i l'estima. I fa plans pensant què s'endurà i on ho posarà. Però sortint de l'enterrament la vídua no pot ni tornar a casa seva. La filla la porta a un balneari i d'allà a Budapest directament.
L'autora ens fa veure com per molt que estimis una persona no li pots prendre la llibertat. L'has d'escoltar abans de prendre cap decisió. L'Iza vol el millor per la seva mare, però a la seva manera. L'Etelka vol seguir orgullosa de la filla, la vol cuidar com quan era petita i es troba en un ambient totalment diferent del seu i que no pot assumir com propi. Sense amigues, sense el seu ambient, tot és tan diferent!... i ella es va pansint. Un dia retorna al seu poble però les coses no sortiran com voldríem...
Quan una persona es fa gran no perd la capacitat de decisió. Els fills sempre pensen, hem pensat, que el que proposem serà el millor pels pares. I no sempre és així. Haurien de seure, parlar i escoltar. Tan senzill com sembla i com n'és de difícil!
També la gent gran ha de fer-se càrrec que aquests fills que volen decidir per ells ja no són els nens que tenies a casa i els ajudaves a decidir, o fins i tot els empenyies perquè prenguessin les seves pròpies decisions. Han fet la seva vida i són diferents, són altres. I ja no els agradarà aquell tipus de menjar que feies o aquell moble vell que et porta tants records.
En el fons la nostra generació som conscients que el millor seria seguir vivint a casa, entre els teus mobles, les teves coses, i que els fills, estiguessin al tanto de tot però deixant-te llibertat per decidir les coses. Seria el millor per ells i per nosaltres. Però no és tan fàcil... I la pobre Etelka no va tenir opció, es refiava totalment de la filla, d'aquella filla que havia viscut amb ells. I tot i l'amor que les dues sentien l'una per l'altra, aquesta no va ser la millor opció.
Impressiona el final del llibre. Una noia com l'Iza, segura d'ella mateixa, més aviat freda, intel·ligent i vàlida per tantes coses, fa un crit a última hora: Mare! Pare! ... sense resposta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada