1 d'octubre i 2 poemes

1 d'octubre i 2 poemes
Quan l'esperança venç la por

de Josep Rull

símboleditors

Juny 2020

Per mi llibre imprescindible i per guardar. És història. I Història no contaminada. Naturalment que parla de política, i de repressió, i sobretot de presó i família. però tot amb una mirada sana i esperançadora, sense parlar malament dels altres, només relatant el seu dia a dia, clar i net. Crec que qualsevol persona demòcrata de qualsevol color polític pot llegir aquest llibre sense sentir-se criticar cap de les seves posicions. 

Ja diu molt en favor de Josep Rull els dos poemes que encapçalen i tanquen l'obra. Al inici hi trobem Invictus, de Henley, el poema que Nelson Mandela sabia de cor i se'l recitava de tant en tant per suportar el seu llarg i dolorós captiveri. Per cloure el llibre el nostre molt conegut inici de Càntic en el Temple de Salvador Espriu. Només això ja et dóna una idea del tarannà del llibre que és el tarannà de l'autor.

No coneixia massa Josep Rull. Me n'he enamorat. Quin home i quines conviccions més arrelades! Se m'ha trencat el cor quan parla de la família, a mi que m'agrada veure la meva família tota reunida, junta, podent celebrar tot junts tot el que ens passa o acompanyant-nos en moments dolorosos... 

Rull ens parla del dia a dia a la presó, dels altres presos, dels viatges amunt i avall amb les furgonetes, dels contactes amb la família, amics i advocats... Ell diu: la vida és allò que passa mentre sóc a la presó. I és dur pensar-ho, i dir-ho, però és la realitat. Tot i que ell, ells en general, fan vida a la presó, donant vida i esperança a altres presos, parlant amb tots i respectant el dia a dia. Ens parla de la vaga de fam, de com s'ajudaven mútuament. Van ser i són molt valents! 

Qualsevol persona amb dos dits de front i una mica d'esperit democràtic, no de venjança ni de voler fer un càstig exemplar com a avís a navegants, els faria sortir de la presó demanant disculpes ja!

Quin goig el dia que surtin i puguin tornat a estar amb la parella, els fills o néts, els pares, els amics... i tots nosaltres que els estem seguint dia a dia intentant transmetre una mica de força i demostrant que hi som i hi serem sempre!  

Gràcies, Josep Rull, per la teva manera d'escriure, gràcies per ser a la presó per tots nosaltres. Mai t'ho podrem agrair. Mai us ho podrem agrair!