dimarts, 9 de juny de 2020

El pes de la neu



El pes de la neu
de Christian Guay-Poliquin

Edicions del Periscopi

Juny 2020   Confinats Covid 19


Molt bon llibre! Escrit en primera persona seguim la història d'un noi jove que anant a veure el seu pare en un poblet perdut de muntanya es troba amb fortes nevades i té un accident amb el cotxe. El recullen i el porten al poble. Però al poble fa dies ja que estan sense llum, no hi ha metge i entre la veterinària i el farmacèutic intenten curar com poden les ferides. Ell no pot ni parlar i l'accident l'ha deixat molt malament. Sort que algú el reconeix i després de moltes discussions decideixen provar a veure si se'n pot sortir. No saben on portar-lo, a quina casa, qui el pot cuidar. En una casa dalt la muntanya hi ha en Matthias, un home gran que només vol anar a ciutat a fer companyia a la seva dona malalta. Amb el mal temps és impossible però li prometen queviures i una plaça al primer comboi que surti cap a ciutat a la primavera si accepta cuidar i curar cada dia al noi. Ell accepta perquè vol tenir la seguretat que podrà anar a ciutat. I comença el dia a dia del Matthias i el noi.  
El noi s'està al llit, les cames lligades en una fusta, amb uns dolors que el fan perdre el coneixement. I no vol parlar. El Matthias cuina, el fa menjar, li dóna a la boca, el cura les ferides. Es necessiten l'un a l'altre però també recelen un de l'altre. 
El paisatge és ben nevat. Sovint la neu puja fins a la finestra. Sembla que el paisatge hagi de ser cada dia el mateix però l'autor comença cada capítol, de cada dia, amb una descripció del que el noi veu des de la finestra, cada dia diferent. Sembla mentida que es pugui explicar amb tan diferents paraules i sentiments un mateix paisatge! Esperes cada dia a veure com ho explicarà l'endemà. És molt bonic... 
Aquest relat minuciós et deixa veure el caràcter dels dos personatges. I d'altra gent que puja de tant en tant. Veus com en la desgràcia tothom té bones paraules però a la que poden tothom aprofita l'ocasió sense pensar en els altres. 
En Matthias i el noi fan un camí molt curiós. Veus com dia a dia conviuen i tenen paciència, un més que l'altre, i com el noi va millorant i en Matthias l'ajuda. I com comença a parlar una mica el noi...  
No saps com acabarà i el final sorprèn la força dels personatges i el camí que prenen.
És un llibre que m'hagués agradat comentar en un club de lectura, o en petita reunió d'amics i amigues a qui agradin aquests llibres. Però no ho he pogut fer. Mala sort. Segur, però que hi pensaré dies...