Història d'un crit

Història d'un crit
Joan Bonanit


Comanegra

Juny 2020   Confinats Covid 19

M'ha agradat llegir aquest petit llibre. M'ha ajudat a conèixer al Joan Bonanit, què el va empènyer a anar cada nit a cantar al Pla de Lledoners, a la seva família i amics.  I sobretot veure com tot el llibre, està dirigit a "ella". I "ella" és la petita neboda que no acaba d'entendre però que veu que el seu tiet , els seus pares i avis, tots, estan fent coses diferents i ella els segueix a tot arreu. I el Joan li va explicant algunes coses. Però el llibre jo diria que és perquè quan "ella" sigui gran pugui llegir el que va passar a Lledoners i els motius que movien al tiet i a la família.

El Joan és un noi compromès i amb les idees molt clares. I amb una família que el recolza en tot i per tot. I el que vol fer és acompanyar d'una manera o altra als presos polítics. Rumia fins que se li ocorre pujar cada nit i dir-los bona nit. La veritat és que llegint com pensava què podia fer em va recordar al Timbaler del Bruc. Com ell no pot fer massa coses però la idea que té la posa en pràctica i té un resultat que ell no preveia ni buscava.   La primera nit hi va anar amb la família i un parell d'amics però la notícia va córrer com un llamp i va anar pujant cada dia més gent.

També explica el motiu pel qual no volia que ningú li fes fotografies de cara ni dir el seu nom, i com un dia veu que sí que ha de dir qui és i en quin moment es fa saber.  

Noi jove, maco, d'aquells amb la cara neta i el cor valent. En necessitem molts com ell, i en tenim força. Falta que surtin junts en el moment adequat!

Els set polítics van fer-li una dedicatòria que està al final del llibre. No sé si tinc dret a posar-les al blog, per tant en posaré només una que és també a la contraportada del llibre. Del Jordi Cuixart. 

Llegiu el llibre!