divendres, 25 de gener de 2013

La frontera


La frontera 
de Franco Vegliani

Minúscula

Gener de 2013


L'any 1941 un oficial italià convalescent està de permís en una illa de la Dalmàcia  Allà fa amistat amb un home gran, el Simeone, que veient en ell una còpia del seu nebot mort en la Primera Guerra Mundial, se'l fa seu i li explica tota la història de l'Emidio, el jove que va viure en pròpia pell el canvi produït en ell mateix al perdre la il·lusió pels seus ideals. Emidio era italià de la Dalmàcia i durant la guerra es va adonar que tot i parlar sempre italià l'exèrcit no el veia un d'ells. Va tenir una història apassionada amb una dona molt especial i va morir com un heroi... o com un traïdor  Però el canvi tan gran que va fer en poc temps, el coneixement d'ell mateix i de la seva història i els motius que el van moure a fer el que va fer són reals i vius. I l'oficial italià que escolta la història es veu cada cop més a prop i més semblant a l'Emidio. 
Ben escrita i plaent de llegir, amb tot, no és potser la millor obra que he llegit d'aquesta editorial, que normalment edita "petites joies".
Diu Claudio Magris: És un relat ple de poesia, de malencolia i de profunditat moral: una experiència -més encara, dues experiències que es miren l'una a l'altra- d'identitat esquerdada i de descobriment de la dificultat de reconeixe's en una pàtria, en una vida precisa.