diumenge, 16 de juny de 2013

Casament Marta i Miquel Àngel


Casament Marta i Miquel Àngel
L'Areny

15 de juny de 2013

 
 
 
I ja ha arribat el dia! Després de tantes entrades al facebook i de tants preparatius hem pogut gaudir d'un dia radiant amb uns nuvis somrients i feliços que han dit que sí, que volen fer camí junts i que s'estimen. I això sempre és motiu de goig i alegria.
La núvia estava preciosa i amb tantes ganes de trobar-se amb el nuvi que es va deixar el ram. Sort que el Xavier va córrer a buscar-lo... El nuvi l'esperava jo crec que una mica nerviós... poquet, però una mica. I el Joaquim, com a alcalde, els va casar després d'haver dit unes paraules molt ben dites recordant al Josep Lluís que tan feliç hagués estat veient a la seva filla vestida de blanc, somrient i feliç.
La Marta i el Miquel Àngel van llegir una sèrie de paraules, del dia a dia, i entre elles el "t'estimo"
d'un i de l'altre, mostrant-nos com l'estimar-se és una cosa que viuen enmig del tràfec diari, que no necessita un espai propi i exclusiu. O això és el que jo vaig entendre...
Es van casar davant els fruiters que el Josep Lluís cuidava i mimava sempre i estava tot adornat amb flors que quedava molt bonic.
L'aperitiu a la piscina, abundant, original i bo, amb un prestidigitador que ens va fer riure força i el dinar en bona companyia, bon ambient i bon menjar.
Molts detalls, molts, a la taula, cava fet pels pares del Miquel Àngel per endur-se'n, foto amb els nuvis... Van treballar molt i els va lluir!
Després el Xavier, com a germà gran, va llegir un text que us poso al final, molt bonic! Jo ja li dic que s'hauria de dedicar a escriure més... I després el Miquel Àngel ens va fer riure a tots explicant com li va costar conquistar la Marta! I la Marta ens va donar la bona notícia que per gener, si tot anava bé, ja serien tres!
 
Enhorabona parella, sigueu molt feliços, seguiu cuidant dels pares i de la Maria Lluïsa com esteu fent, i feu-nos partícips de tant en tant de les vostres alegries. I ja sabeu que sempre ens teniu al vostre costat pel que necessiteu.


Escrit del Xavier

Pensava escriure un poema per avui, per aquest moment, però no em venien les rimes. Eren tantes les paraules per a dir, que si rimava amb “amor” no hi havia manera de dir també “tendresa”. I si hi feia entrar “tendresa” hi havia “bellesa” i “vellesa”, però no “felicitat”, ni “il·lusió”, ni “lluita”, ni “diàleg”. I si escrivia “paciència” rimava amb “absència” però... què en feia de “diversió” només en, què us diré, catorze versos?
Però que no us espantin tantes paraules. No vull que això sigui una guia sobre com heu de fer les coses i molt menys sobre com les heu de viure. Si tu l’estimes i si tu l’estimes, això és tot. Defugiu els imperatius. Feu la vostra, no la teva, ni la teva, la vostra. Ei, dic jo!

 A mi em sembla que la figura de l’arbre continua tenint tot el sentit del món avui per parlar de l’amor i de la parella: tronc, branques, fulles, flors de tant en tant, i fruits! I ventades, i ara una eruga, ara una plaga sencera. Però té una arrel que no es deixa veure gairebé mai, que no es reivindica, que no es fa notar i que el sosté d’empeus.
“La vostra”, deia, “la vostra” es treballa, s’alimenta, es fa créixer per sota terra, calladament, a mitges paraules, i a vegades amb llargues converses. Així ho visc, i així ens va!

Marta, veig un casament com una opció de futur. I això és per a celebrar-ho. Les teves ganes de vida fan que emboliquis cada experiència del passat com quan eres petita, amb paper de diari i zelo, i en facis l’ús que et sembli millor: uns paquets aniran al rebost i els desembolicaràs, d’altres els vendràs a preu de saldo, d’altres els regalaràs. I vindran nous paquets i nous preus i nous embalatges. Jugant feliç a venedores amb el Miquel Àngel, la nostra mare és també feliç i el nostre pare et va enviant comandes. Prou que ho saps.
Miquel Àngel, has fet una aliança amb la fruita jove que el nostre pare més va poder cultivar; penso que respectant-la, estimant-la com l’estimes, respectes i estimes també el nostre pare. I la nostra mare.

I res més: per aquest arbre que ja va creixent, només recordar-vos que ja té una arrel als parterres de L’Areny, la casa de sempre.
Si un dia us cal una mica d’aigua, un raig de sol, un polsim de sals minerals, deixeu caure una fulla, moveu una mica les branques, que amb la Mariona vindrem a regar, a podar, a remoure una mica la terra.

Enhorabona, un petó i una abraçada, repartiu-vos-els com vulgueu!
Xavier
L’Areny, 15 de juny de 2013