dilluns, 17 de juny de 2013

Sierra de Cazorla, Segura y las Villas -2-



Placa del Pópulo

Sierra de Cazorla, Segura y las Villas -2-
Baeza


Campo de Baeza,
soñaré contigo
cuando no te vea.

Antonio Machado


Anar al inici

De bon matí sortim d'Úbeda i arribem a Baeza. Ja d'entrada m'agrada més que Úbeda; és més neta, més clara, les cases són molt maques. I el primer que trobem és la Universidad Internacional de Andalucia amb un pati molt bonic i una escala règia, tot d'estil plateresc.  És l'antic Palacio de Jabalquinto.

 
 
 
 
 
A tocar mateix hi ha l'antiga Universitat, del S XVI, on Antonio Machado va estar sis anys ensenyant francès. Va ser un dels focus culturals més rellevants de l'època i  la seva importància va durar fins al S. XIX. El pati és auster però et transporta a èpoques anteriors. L'aula de Machado la conserven igual, amb els mapes i pupitres antics. I naturalment hi vam seure...
 
 
 
 
Per carrers blanc i plens de flors vam arribar a la plaça del Pópulo, amb la Fuente de los Leones, amb una figura femenina dreta que sembla que es tracta de Imilce, la dona de Aníbal. Voltant la plaça trobem La casa del Pópulo, antiga seu de la Cofradía de los Caballeros Hijosdalgos de Baeza i La Antigua Carnicería, renaixentista, on es trobava el Palau de Justícia; el Arco de Villalar i La Puerta de Jaén.
 
 
 
 A la Plaça de Santa Maria veiem la façana del Seminari de San Felipe Neri, ara forma part de la Universitat, amb façana sòbria però tota ella decorada amb lletres, amb vítores, precursors dels grafits, que els estudiants pintaven amb sang de toro quan acabaven els estudis. També ho vam veure a Úbeda a l'antic Ajuntament.
 
 
I una font que crida l'atenció decorada amb cariàtides i atlantes.
 
 
La Catedral va ser construïda sobre una antiga mesquita. Només entrar ja et sorprèn un Últim Sopar de mida natural o més gran encara. És un Paso de Setmana Santa. I impressiona.


L'església és clara i lluminosa amb una reixa del mestre Bartolomé que és una meravella. Destaca una custòdia de plata barroca, diuen que és la més bonica de tota la Península, que treuen el dia de Corpus. I sobretot la trona, de metall repujat i policromat. Les voltes són vaïdes, o bufades, en forma de mocador agafat per les quatre puntes. Tot el projecte és de Andrés de Vandelvira.
Aquest tipus de voltes és la que es va fer servir a Santa Sofia a Constantinoble.

Detall de la trona
Detall de la reixa

Voltes falses vaïdes


 
En el claustre trobem quatre capelles mudèjars adornades amb atauriques i inscripcions àrabs. Semblen puntes de coixí!


A l'església de la Santa Cruz també hi veiem molts pasos de Setmana Santa. Allà ens expliquen que a Baeza hi ha 21 confraries i que a totes les esglésies hi ha pasos per treure per les processons. Que els joves ja han agafat el relleu i que hi ha una gran devoció.
 
 
Vaig seure a descansar mirant quin llibre llegia Antonio Machado...
 
 

Vam poder visitar el Palacio de los Salcedo, que ara és un hotel, i que té un pati interior plateresc de doble arcada i uns artesanats molt bonics. Allà un senyor molt amable ens va explicar que ells no eren andalusos sinó manchegos. Que allà les processons són serioses i religioses; però que ja comencen alguns joves a cantar alguna saeta, i que això no agrada. Que Andalusia comença a Andújar... I vertaderament no ens hem trobat a ningú amb aquella alegria i gràcia típiques andaluses, ni amb brometes ni coses semblants. La gent és més seriosa i els carrers, tot i ser blancs i amb flors no tenen res a veure amb els de Córdoba o Sevilla.


Sempre s'aprèn; també a l'hora de dinar. El Teo i jo sempre demanàvem el que no coneixíem. I aquest dia va tocar lomo de orza. L'orza és un recipient de fang on es guarda el llom fregit i cobert amb el mateix oli. La veritat és que és molt bo i et fa pensar en la conserva amb llard que feien els nostres pares i avis a pagès.

 
I no vull acabar Baeza sense posar un parell de finestres que ens van robar el cor!
 
 
 
  A la tarda vam anar a Fuente del Obispo on hi ha el Museu de l'Oli.


 Allà hi trobem estris de tota mena per collir les olives i per tot el procés fins que aconseguim l'oli. I també fotografies antigues. És bonic.


 
 
Hi ha alguns refranys sobre l'oli en català, gallec, euskera... força mal traduïts! Quina pena!