dilluns, 3 de juny del 2013

La marinada sempre arriba


La marinada sempre arriba
Vivències de postguerra en un racó de la vall del Corb
de Lluís Foix

Columna

Juny de 2013



Llibre magnífic! Quin gust dóna llegir un llibre ben escrit i viscut per l'autor! Lluís Foix té una prosa fàcil i agradable, va desgranant els fets de la seva infantesa com si res, sense donar-li cap èmfasi especial ni cap importància. I tu vas llegint i només demanes que el llibre no s'acabi, que vols seguir llegint...
D'entrada he de confessar la meva ignorància. He hagut de buscar on eres la Vall del Corb; mai no n'havia sentit a parlar. I després he anat llegint i no he pogut deixar de comparar: en Jaume, el meu marit, té la mateixa edat que en Lluís Foix; el meu germà gran va néixer el mateix dia que ell. I si comparo les infanteses d'uns i altres hi trobo diferències d'anys. sembla que estigui llegint la infantesa del meu pare i no del meu marit o germà! I això salvant les distancies. Una infantesa de postguerra a Barcelona o a la Vall del Corb no tenen res a veure. Però el meu pare era de pagès i llavors ja m'acosto més a les vivències i descripcions que fa l'autor del llibre.
Els personatges que descriu, els jocs normals de la seva edat, la vida de família, amb els amics,
l'anada a Barcelona a estudiar... tot ho descriu amb una senzillesa i claredat que sembla que ho estiguis vivint tu mateix, t'hi trobes dins la història, l'acompanyaries en les seves vivències.
La veritat és que el penso tornar a llegir. Ja he dit al començament que quan l'autor sap què dir i així ho sent, i a més domina l'art de l'escriptura és un plaer impressionant tenir el llibre a les mans i anar passant fulls.
Gràcies, Lluís Foix!