dissabte, 29 d’octubre de 2011

Croàcia i Eslovènia 4 - Trogir, Sibenik, Opatija


Croàcia i Eslovènia 4
Trogir, Sibenik, Opatija

del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-

Després de dormir a Salona, petit poble amb restes romanes i totalment reconstruït, fem camí cap a Trogir.
Trogir: Trogir és una illa comunicada amb el continent per un pont i amb una altra illa, Ciovo, molt gran, amb un altre pont. La ciutat està emmurallada i dins les muralles hi ha un munt de monuments, sobretot esglésies. El motiu és que als segle VII va ser seu episcopal i per això es van construir tants edificis religiosos, i de retruc, cases palaus. Els carrers estrets, balconades i art pertot.

El rei de Nàpols va perdre la guerra i va vendre la Dalmàcia als venecians. El seu símbol és el lleó que trobem per tot arreu. Si el lleó té un llibre obert vol dir que la ciutat va se conquerida sense violència; si el llibre està tancat va ser amb una guerra.
Entrem per la Porta del Terra Ferma, coronada amb l’estàtua del bisbe Jean de Trogir. La porta oposada, la del Mar, que dóna al pont per anar a Ciovo té a tocar una petita lògia que servia per poder descansar o dormir als viatgers que arribaven a Trogir quan les portes eren tancades. Ara està oberta pels laterals i és una botiga de souvenirs! Des d'aquí podem veure la Fortalesa del Camarlengo que no vam tenir temps de visitar.



Dins la ciutat cal remarcar la catedral, romànica, dedicada a Sant Llorenç obra del mestre Radovan, 1240, amb un pòrtic molt treballat amb escenes de la Bíblia i de la vida diària. Podem veure dos lleons que aguanten a Adam i Eva; les columnes sota els arcs les sostenen turcs i jueus, demostrant la inferioritat amb que l'església d'aquella època veia a aquestes persones. També podem veure escenes de la vida ordinària com la matança del porc i feines de les quatre estacions de l'any. Pots passar-t'hi estona mirant i sempre descobreixes alguna cosa nova. És molt bonica! El campanar és una barreja de gòtic, gòtic venecià, renaixement i barroc, tot hi és representat en els diferents pisos.


Enfront la catedral una gran lògia, antic tribunal, on es feien els judicis oberts al públic. És un porxo obert, amb un sostre de fusta molt ben conservat i amb diferents escultures entre elles una al·legoria a la justícia. I davant la catedral el Palau Cipiko, amb finestres gòtiques i en el porxo la escultura d'un gall, trofeu recuperat de la proa d'un vaixell turc capturat el 1571.

Adossat a la lògia hi trobem la torre del Rellotge on actualment podem contemplar les fotografies dels morts de Trogir durant l'última guerra. I a la façana una escultura de Sant Sebastià que els va lliurar de la peste.
Palaus, esglésies i molt carrerons. I no vam poder entrar perquè estava tancada a la col·lecció Kairós on es troba un baix relleu hel·lenístic del S III a. de C. que representa al déu Kairós, el de l'instant propici. Porta un floc de cabells sobre el front però la resta del cap és ben calb. Per això diuen que quan es presenta l'ocasió l'agafis de cara, pel floc de cabells; si la deixes passar els dits se t'escorren per la calba i l'ocasió no torna. No diuen en castellà: La ocasión la pintan calva?. Jo em vaig comprar un penjoll amb Kairòs que llueixo molt orgullosa i feliç.
La part de mar que volta l'illa està plena de petites embarcacions i el mar, com sempre en aquesta part de món, és d'un transparent meravellós. Però no hi ha ni mica de platja; sempre roques. Vistes magnífiques.
Abans de marxar passem per un mercat del carrer de tots colors i finalment trobem formatge de Pag i en comprem per menjar en família. Aquest formatge és conegut perquè a la illa de Pag l'herba és molt curta i escassa i amb molta sal del mar; les ovelles han de caminar molt per alimentar-se i el resultat és un formatge d'un gust especial, fort, diferent, boníssim!

Amb pena marxem de Trogir però sabem que ens espera autocar i la visita a Šibenik.

Šibenik: Va ser la primera ciutat croata i només tenia entrada per mar. A l'entrada del braç de mar hi tenien un forrellat que impedia el pas dels vaixells a la nit.

El guia va comentar que la gent de Sibenik era molt més alta que la de la resta de Croàcia; i és veritat, i ha donat a més bons jugadors de bàsquet.
La primera notícia que tenim d'un rei croat és de l'any 1066 i és una carta que firma Petar Kresimir IV de qui trobem una majestuosa estàtua camí de la ciutat antiga de Sibenic, en uns jardins de cara al mar.
Passem per les muralles de la ciutat amb una fornícula amb Sant Miquel i al costat, integrat amb la muralla, han edificat la biblioteca, tota de vidre.

Entrem a la ciutat vella i veiem les cases amb uns suports de pedra foradats; servien per posar cordes de casa a casa i penjar-hi els pernils perquè s'assequessin. I també veiem cases amb reforços de ferros per por dels terratrèmols.
I també pedres adossades a les parets amb aigua pels gossos!

Escala i plafó de la Trinitat a l'església del Sant Esperit. 


 Arribem a la Catedral de Sant Jaume, un gran edifici construït sobre una església romana. L'arquitecte va ser Juraj Matvejen Dalmatinac, Jordi de Dalmàcia, de qui ha una estàtua a les portes de la catedral, obra de l'escultor Mestrovic. La Catedral és d'estil gòtic florit, però quan va morir Joan de Dalmàcia el seu successor va continuar seguint l'estil renaixement toscà. És Patrimoni de la Unesco 2001. Tot i el valor i la bellesa de dintre la Catedral el que crida més l'atenció és l'exterior. Té un fris amb 74 caps de prohoms de Sibenic de l'època. Això no era gens corrent, sempre hi posaven motius religiosos; és un començament de cultura humanista.


A la dreta de l'altra major i baixant quatre esglaons arribem al Baptisteri, obra també de Jordi de Dalmàcia. Tot ell sembla fet de puntes al coixí amb pedra gòtica i les figures molt expressives. Hi ha la imatge de Déu Pare i de l'Esperit Sant, no del Fill ja que diuen que a aquest el representa la persona a qui estan batejant.



Hi ha més esglésies però sobretot hi ha mar, mar blau i lluminós com mai no he vist!  

I tornem a l'autocar cap a Opatija on dormirem.
 
Opatija: N'hi diuen la Niza de Croàcia. És una ciutat bonica d'estiueig amb esplèndids jardins, com els de Villa Angiolina,  i cases i hotels a dojo. A tocar de l'aigua hi ha la escultura de la Noia del Mar, estilitzada i bonica però que no la veus de cara; la veuen els qui arriben per mar.

Els jardins són d'una vegetació de barreja de xiprers i pins amb palmeres, glicines, buguenvíl·lies i tot tipus de flors i plantes. I entremig una estàtua de Miroslav Krleza, escriptor i poeta croata del segle XX.

Estàvem, però, tan cansats que poc vam poder passejar i l'endemà al matí marxàvem d'hora.

-anar a Croàcia-Eslovènia 5, Pula, Robinj, Poreç-