dimecres, 16 de novembre del 2011

Croàcia i Eslòvenia 5 - Pula, Rovinj i Poreç


Croàcia i Eslòvenia 5 - Pula, Rovinj i Poreç
del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-


Ens endinsem a la península d'Ístria i visitem Pula, Rovinj i Poreç.
Pula: Situada al sud de la península d'Ístria, voltada d'un mar de color blau intens i amb una vegetació verda i exuberant, sobretot de cedres i oliveres, té la curiositat que per tres vegades va ser abandonada i tornada a poblar. La primera pels romans, cap a l'any 177 a.C. que és quan es va construir el magnífic amfiteatre. Abandonada pels romans arriben a l'edat mitjana els venecians, els Castropola que, amb la decadència política i econòmica i també per les epidèmies, també l'abandonen. Al 1813 queda sota el imperi austrohongarès que la convertirà en drassanes molt importants. Després seran els italians qui prendran possessió de Pula i l'abandonaran. L'any 1947, juntament amb tota l'Ístria, retorna a Croàcia, llavors Iugoslàvia.



Destaquem l'amfiteatre romà, del segle I, un dels millor conservats del món. Té dos pisos amb arcs i un altre amb finestres quadrades. Té quatre torres per on entraven i sortien els espectadors. Pot acollir 23.000 espectadors i ara s'hi fan concerts. Al soterrani hi trobem quatre sales amb una exposició de la cultura romana del món del vi i de l'oli. Alguns estris en forma força suggerent...



La porta doble, construïda entre el segles 1er 2on, amb dues arcades marcava el camí romà que portava a Rijeka, al nord-est de la península.


La Porta d'Hércules amb l'escultura del cap de l'heroi grec al capdamunt.


L'Arc dels Sergis o Porta d'Or, al bell mig de la ciutat és una bonica mostra també romana, construïda en memòria de tres germans molt rics anomenats Sergi els tres. Tot l'arc està ple de relleus per la part de fora i per la interior, sobretot de raïms.



És una petita ciutat encantadora per passejar-hi on trobes a cada cantonada un record romà que et fa recordar la seva història.
Rovinj: També tocant al mar, a la part oest de la península d'Ístria, és un encant. Amb les barques tocant a port, tot ella és una colina plena de cases de colors ocres, vermells i grocs i coronada per la catedral amb un campanar venecià.



Per arribar-hi has de pujar unes escales amples de pedra que et permeten observar els edificis que la voregen o anar per un camí de ronda seguint el camí del mar amb unes vistes de somni. És el lloc amb més encant que he vist, sembla de conten de fades... No has d'esforçar-te a voler veure monuments ni res, senzillament deixar-te amarar per la bellesa i la harmonia d'aquest indret, tot i el turisme que el visita. Des del lloc que menys t'ho esperes tens sempre una vista meravellosa del mar blau lluminós, des d'una galeria d'art, des d'un carreró, al tombar d'un carrer...


 I pots contemplar monuments de l'època il·líria, romana i veneciana A més allà vam poder finalment provar els famosos musclos i pasta amb tòfona acompanyada pel vi Malvazija que de tant que ens va agradar en vam comprar per compartir amb la família.

Diu la llegenda que cap al any 800 quan Rovinj era encara una illa -ho va ser fins al segle XVIII-, van veure un matí com un sarcòfag de marbre arribava a la seva platja. Era el cos de Santa Eufèmica que havia travessat el Mediterrani des de Calcedònia a Ístria. I naturalment la van fer patrona de la ciutat. I es venera a la Catedral. És l’església  barroca més gran d'Ístria, amb tres naus; però el més important és el campanar venecià construït segons el model de Sant Marc de Venècia i el sarcòfag de Santa Eufèmica.

Marxem de Rovinj amb la pena de no haver pogut passejar més pels carrers i, una vegada més, de no haver-nos banyat en el mar que acariciava les roques.
Poreç: Ciutat de vacances i cultural, capital de l´Istria. De l'època romana conserva els dos carrers principals, el Decumanus i el Cardo. Va formar part de Venècia des del 1262 al 1797, per això moltes cases i palaus et fan pensar que ets a Venècia i no a Ístria.

És la ciutat dels mosaics. Trobem l'Atrium, amb columnes de marbre i capitells importats de Bizanci.

D'allà es passa a les restes de la basílica pre-eufrasiana, del segle V, amb mosaics a terra, ara a l'aire lliure, i al museu amb una col·lecció de mosaics molt interessant.




Entrant ja a la basílica eufrasiana construïda el segle VI pel bisbe Eufrasi trobem uns magnífics mosaics que et transporten ràpidament a Ravenna, ja que són iguals, però en petita quantitat. És aquí on més es nota que aquesta part de Croàcia va ser italiana molt de temps...



Marxem també de Poreç i fem camí cap a Opatija que és on dormirem.