dimarts, 8 de novembre de 2011

Manual de cronopios


Manual de cronopios
 de Julio Cortázar
Introducció de Francisco J. Uriz
Ediciones de la Torre
Alba y Mayo
Narrativa

Noviembre de 2011


He rellegit el Manual de cronopios i una vegada més m'ho he passat d'allò mé bé amb el món imaginatiu de Cortázar. Potser perquè tinc poca imaginació admiro i gaudeixo de la imaginació dels altres. Us el recomano!
Un cronopio pequeñito buscaba la llave de la puerta de calle en la mesa de luz, la mesa de luz en el dormitorio, el dormitorio en la casa, la casa en la calle. Aquí se detenía el cronopio, pues para salir a la calle precisaba la llave de la puerta.
I què és un cronopio? No ho sé però Julio Cortázar va articular tot un llibre de contes sobre els cronopios, les esperances i les fames.
Un aragonès afincat a Estocolmo troba aquest llibre de contes que li han recomenat uns amics d'Urugai. ¿Qué cosa más natural, como diría Cortázar, que dos uruguayos hablen en Estocolmo de un autor argentino con un aragonés ex alumno de los escolapios? I s'enamora dels cronopios i crea un club de cronopios.
En aquest llibre hi ha una llarga introducció de Francisco J. Uriz on ens posa exemples de cronopios i ens explica la vida del club i les trobades amb Cortázar. Després ens presenta una antologia de l'autor.
És un llibre curiós, distret i divertit, i sobretot molt, molt imaginatiu. Una de les descripcions que fa Cortázar i que m'encanta és la de "Instrucciones para subir una escalera". Mai podia imaginar-me tot el que ell ens arriba a explicar per fer fer una cosa tan senzilla com pujar un esglaó!.
Diu Cortázar: Un cronopio es una flor. Dos son jardín.  i Francisco J. Urix ens diu també: Nada más parecido a un cronopio que un niño, impertinente, creativo, vital, desconcertante... Este Manual quiere que ellos. los pequeños cronopios, se alimenten de lo que éstos prefieren: la imaginación que los transforma en flores. Por eso es una auténtico Manual para imaginativos, capaces de inventar nuevos mundos y de poblarlos de cronopios.