divendres, 18 de novembre de 2011

Qui té por de Virginia Wolf?

Qui té por de Virginia Wolf?
de Edward Albee

Traducció: Josep Maria Pou

Teatre Romea

17 de novembre de 2011


Direcció: Daniel Veronese
Actors: Emma Vilarasau, Pere Arquillué, Mireia Aixalà, Ivan Benet

Excel·lent interpretació dels quatre actors i molt especialment de Pere Arquillué que té un paper força difícil i que l'interpreta de forma perfecta. Enhorabona!
Tenim a Barcelona en cartell dues obres de Edward Albee, aquesta i "Un fràgil equilibri", i a les dues els personatges beuen en excés, fins i tot arriben a declarar-se alcohòlics. I justament per això el paper del protagonista a les dues obres el considero molt difícil i alhora molt reeixit i ben solucionat.
En Georges i la Martha viuen en el campus de la Universitat. Ell és professor de història i ella la filla del rector. S'estimen i s'odien alhora. Es van casar enamorats i ella el volia com a successor del seu pare. Ell no tenia potser tanta ambició i acaba com a professor suplent. La Marta, en el fons, el va comparant amb el seu pare i li diu, li crida, tot el que sent dins ella, l'humilia. Per poder seguir la vida de parella i no donar l'escàndol a la universitat s'han d'inventar un fill, que no han pogut tenir, un fill que és fora de casa i que aviat farà 21 anys. Per altra banda quan s'odien sembla que facin teatre i s'aplaudeixen mútuament després de cada atac amb un somriure d’enamorats. I s'estimen. No poden viure l'un sense altre.
Una nit arriba una altra parella de la universitat. D'entrada sembla que el seu únic paper serà contemplar la batalla verbal entre el Georges i la Marta. Però no. Et sorprenen amb un gran paper, treuen les seves emocions, les seves coses no dites, amagades per costum, per ajudar a que la vida sigui dolça i agradable, i acaba essent un duel a quatre.
Vam tenir la sort de coincidir amb el dia que hi havia col·loqui. Ells van explicar que Veronese els havia dit que es trepitgessin les frases els uns als altes i això fa que si ells acaben cansats -que hi han d'acabar per força- també nosaltres sospirem quan acaba perquè és esgotador aquest torrent de paraules i moviment, un sense parar. Només hi ha un moment, quan en George seu i diu que vol llegir una estona mentre la Marta sedueix al nou professor, que sembla que el món s'aturi. Un moment de pau que avisa de la guerra que s'acosta.
Acaba l'obra deixant-la oberta. Oberta perquè cadascú l'acabi a la seva manera.
I els actors et diuen una i altra vegada que s'ho passen molt bé, que "juguen" a l'escenari. I que van assajar només 6 setmanes...