dilluns, 28 de novembre de 2011

Croàcia i Eslovènia 6 - Postojna, Ljubljana


Croàcia i Eslovènia 6
- Postojna, Ljubljana-

del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-


Entren a Eslovènia i ens aturem a
Postojnska Jama, les coves de pedra calcària plenes d'estalactites i estalagmites de diferents mides i colors. Són enormes. Primer agafem un petit tren amb molts vagons i ens endinsem un parell de quilòmetres a les coves. Allà ens deixen i amb la guia fem una hora de ruta a peu per retornar després altre vegada amb el trenet. La temperatura dins les coves és sempre de 10 graus. Una mica de fred, però al hivern la gent hi entra per escalfar-se!

S'hi han descobert uns 20 Km. de galeries subterrànies, moltes d'elles inundades. Però dóna una idea de com són de grans. Per unes firmes que hi ha a les parets sembla que al S. XIII ja va ser visitada aquesta cova.




Comencem pujant al "Calvari", la gran muntanya, que és el punt més elevat amb un sostre de 50 m. d’espessor. Després anem a les "Belles Grutes" passant pel Pont Rus que van construir els presoners de guerra russos a la Primera Guerra Mundial i que és la part més bonica. És una galeria de 500 m. amb diferents sales, la Blanca, la Roja, la dels Espaguetis,


dita així perquè tot el sostre està ple d'estalactites tan fines que semblen espaguetis. Després passem per la gruta Negra i per la Pivka. El nom dels colors és pel color de les estalactites que, depenent de a quin terreny es formen, agafen el color de l'òxid, o del ferro, o del manganès... Ja tornant podem contemplar el Brillant,


símbol de la gruta de Postojnska, la figura més bella, i finalment arribem a la sala de concerts, la més gran de la gruta, de 40 m. d'alçada i amb capacitat per 10.000 persones. L'eco és molt potent i dura quasi sis segons.
Abans de tornar amb el tren ens expliquen i ensenyen la fauna de la cova, sobretot el peix humà. És un peix que neix amb ulls però que al créixer es torna cec ja que no els necessita; i es reprodueix per ous. És espècia protegida ja que només es troba allà.

Hem visitat moltes coves i molt diferents i boniques. Però tan grans com aquesta crec que no n'havíem vist mai cap.
Una mica més d'autocar i arribem a

Ljubljana: que vol dir "Riu dels set noms", capital d'Eslovènia, la ciutat dels tres ponts, el Tromostovje, en forma de vano, construït als anys 30 per Joze Plecnik, que va conservar el pont de pedra original i li va afegir dos de peatonals. El drac és el símbol de la ciutat i està a l'escut igual que el castell i n'hi ha pertot.




Per les poques hores que hem estat a la ciutat ens ha sorprès agradablement; una ciutat neta, agradable, àmplia, com a mínim la part que hem visitat, amb edificis molt bonics



amb molts ponts i amb la Catedral, església de Sant Nicolau, amb una Marededéu que em va agradar molt.




L'estàtua del poeta Preseren mirant-se la seva estimada Julija.













Hi havia escultures pel carrer molt modernes, vam menjar molt bé i ens van fer anar a menjar postres en un lloc especial on podies triar entre cosetes de tots colors,

molt bones i típiques però potser més del gust de la gent del país que del nostre.
La Biblioteca Universitària, feta amb pedra del país i amb finestres amb forma de llibre i amb el bust del historiador i literat Dr. Ivan Prijatelj,


el Castell de lluny,


el Pont dels Sabaters,

i el interior de l'Ajuntament.

Una cosa que em va cridar molt l'atenció va ser unes tauletes de fusta amb pintures a l'oli representant contes infantils, feines de la terra i escenes religioses de l'Antic Testament. Vaig preguntar què era tot allò, quin significat tenia. Amb aquestes fustes folraven les parets exteriors del rusc de les abelles, i així, els colors vius, els cridaven l'atenció i hi anaven més quantitat d'abelles. És un costum típic eslovè i una forma de folklore. Jo les hagués comprat per folrar la paret de l’habitació dels néts...


Una vegada més he de dir que Ljubljana es mereix molt més que el mig dia que li vam dedicar.

-anar a Croàcia i Eslovènia 7 - Plitvicka i Zagreb-

1 comentari:

Maria José ha dit...

Hola, Maripepa. Soy Maria José, del grupo de las chicas de Madrid. Acabo de encontrar tu blog y me parece que es un trabajo excepcional. Un abrazo muy grande