dimecres, 21 de setembre de 2011

Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació




Viatge a Croàcia i Eslovènia
Presentació

del 10 al 17 de setembre de 2011





Hem estat una setmana a Croàcia i Eslovènia. La veritat és que són pocs dies per veure i visitar tot el que hem fet. Ara ens agradaria repetir el viatge, tranquil•lament, aturant-nos on volguéssim i visitant el que ens ha quedat en el tinter. 
Hem estat un grup de 28 persones, diferents de manera de fer i pensar però ben avinguts. I el guia, el Juan Pedro, amable, amb humor i paciència, ens ha explicat la història del país, la última guerra i la seva pròpia experiència. I és força curiosa. El seu avi va emigrar a l’Argentina i després a Xile l’any 1922 fugint de la fam i la pobresa del seu país. A Xile va conèixer una gallega i s’hi va casar. I van tenir una fills, la mare del Juan Pedro, que es va casar amb un espanyol - francès. Ell i el seu germà van néixer a Xile i allà es va casar amb una croata, guapa i riallera amb qui va tenir dues nenes. Rere una beca d’estudis van anar a parar a Split, a Croàcia, i allà viuen i treballen contents i feliços. El Juan Pedro, a més de treballar a l’agència, organitza pel seu compte viatges "d’arrels”. Contacta amb gent de Xile oriünda de Croàcia i, amb les dades que li donen, busca el lloc on vivien els avis, si queda algú de la família... i quan ho troba els ho comunica i llavors els organitza el viatge per conèixer les seves arrels. Són viatges emotius i que el motiven.
Croàcia té molts kilòmetres de costa, amb unes vistes meravelloses i una aigua transparent. Des de les muralles o els penya-segats pots distingir els peixos del mar. És llarga i prima i al nord s’eixampla i tens una part interior, boscosa i freda. Seguint la costa dàlmata hi ha 1185 illes, tantes, diuen ells, com taques negres tenen els gossos dàlmates, raça dels país.
La moneda del país és la kuna, que vol dir “marta”. I el nom ve de quan els comerciants pagaven les mercaderies amb pells de marta. 7 kunes són un euro.
Estan en tràmits per entrar a la Unió Europea l’any 2013. No hi ha hagut encara cap referèndum però ja estan fent reformes que saben que els demanaran. No estan gens convençuts. Saben que Europa els vol per l’aigua. Croàcia és un país molt ric en aigua i és una reserva per Occident. Ells creuen que perdran més que guanyaran però saben que no poden aturar-ho.
Els primers habitants coneguts van ser els il•liris; els croates, tribu eslava, van arribar procedents de Ucraïna. En el S. IX es va declarar estat independent sota el rei Tomislav juntament amb una part d’Eslovènia, de Dalmàcia i de Bòsnia. Va estar sota l’imperi austro-húngar, l’Imperi Habsburgo, i sota els Otomans. Després arribarà Itàlia que ho vendrà als Venecians. I finalment arriba Tito i vol unir tots els pobles eslovens del sud, Iugoslàvia. En el fons aquests sis països no van ser mai independents. Tenien fronteres, però sempre van estar sota d’altres nacions.
Tito va aplicar un comunisme light; mai no va voler donar poder a Rússia. I la gent estava contenta, la majoria, perquè va fer que tothom tingués sanitat, escola, feina i pis, segons el número de persones de la família. Aquests pisos els pagaven amb una part ínfima del seu sou. Quan va morir Tito el van poder acabar de pagar i passar a ser propietaris. Encara ara segueixen el model de Tito en la sanitat i l’ensenyament. Quan un mana i no deixa opinar els altres és més fàcil fer coses... No del gust de tothom, però el país va tirar endavant i, tot i reconèixer les coses que Tito va fer malament, també diuen que li deuen molt.
Tot i això jo hi veig la falta de llibertat. La filla del nostre guia volia estudiar piano. A l’escola de música van decidir que la nena tenia més aptituds pel violí, i només pot fer violí. La nena se n’ha cansat, li agrada el piano, i ja no fa música. La classe particular és massa cara... Però ells no ho veuen malament.
Tito va formar govern amb un delegat de cada un dels sis països, més dues províncies que va fer autònomes, Kosovo i Voivodina, que va separar de Sèrbia perquè aquesta no fos tan gran ni tingués tanta força. En les votacions hi havia doncs nou opinions. Però es va voltar de serbis en el poder. Va deixar escrit que el dia que ell faltés manés un any cada representant de cada país. Però els serbis no ho van admetre i, amb l’ajuda de Montenegro i de part de Bòsnia van començar a ocupar a la força els ajuntaments de tots el pobles. La guerra va ser molt dura. Des de Montenegro bombardejaven Dubrovnik sense miraments. Hi ha parts de Croàcia amb mines antipersones que no saben on estan col•locades.
La voladura del pont de Mostar, a Bòsnia, va ser un acte simbòlic; quedaven quatre ponts més però el que van ensorrar era el símbol d’unió entre musulmans i cristians. I amb això van voler marcar bé la separació de les dues religions, quan fins llavors vivien junts i barrejats, fins i tot casant-se entre ells.
Quan va arribar la independència cada país ha intentat tirar endavant. El turisme és la seva més gran font d’ingressos. I el país s’ho val. Actualment tenen 119 partits polítics, però només dos tallen el bacallà...
Pot ser que en aquest resum hi hagi inexactituds, però és més o menys el que he sentit i m’han explicat i recordo d’aquests dies.
Aniré fent entrades dels llocs que hem visitat. A poc a poc perquè hem vist molt i hem escoltat molt.


2 comentaris:

Montse Clapera Gil ha dit...

Quina enveja... Nosaltres vàrem estar a Croàcia fa més de deu anys i ens va agrada moltíssim... I també ens van quedar ganes de tornar-hi!!! És la convinació perfecte entre natura, cultura, història...

Marta ha dit...

Veig que ja heu tornat i amb bona cara. Espero les teves cròniques, ja que molts llocs dels que dius, nosaltres no hi varem estar. Una abraçada