diumenge, 18 de setembre de 2011

L'últim dia abans de demà




L'últim dia abans de demà
de Eduard Márquez

Empúries Narrativa

Setembre 2011


Frases curtes, esqueixades. Tres temes intercalats en cada paràgraf. Ell, separar de la Nora i amb les cendres de la petita Jana. Ell, amb el seu amic Roger i la Francesca, al col•legi dels hermanos, a la universitat. Les dues famílies: la seva i la del Roger.
Adolescents, drogues i sexe. Art barrejat amb orgies. Tot això li ve al cap quan un dia troba al Roger amb un carret al carrer, tocant una harmònica. No s'atreveix a acostar-s'hi.
Presenta com a general i normal una joventut marcada per la droga i el sexe, l'art portat a l'extrem, l'assetjament dels hermanos... No sé. Ho veig com una reflexió d'algú que ha estat tocat en la seva joventut i no ha sabut elaborar-ho i assumir-ho, i llavors ho exagera tot per normalitzar-ho i normalitzar-se.
És àgil en la manera d’expressar-se però no puc dir que el llibre m'hagi agradat. I és una llàstima. Perquè amb els personatges que descriu es podria haver fet una gran novel•la. Les dues famílies tan diferents, la reacció dels nois davant de la família de l’altre, el caràcter especial dels dos nois que podia haver donat molt a l’obra, la Francesca, bipolar?, alegre, inquieta, demanant sempre TOT i JA!... La Nora, la mort de la petita, els motius, tot hi és per tenir una bona -per a mi- novel•la.
Potser aquest tipus de literatura és bona i agrada a força gent, però jo no m'hi he trobat a gust.