divendres, 9 de setembre de 2011

Jaume Carbonell -Retrospectiva-


Jaume Carbonell -Retrospectiva-

CaixaForum

8 de setembre





Jaume Carbonell diu: El món del pintor es mou en una ambivalència entre l'observació de l'exterior i el procés creatiu interior.
Reclòs en el silenci el pintor espera que qui contempla les seves obres vagi desgranant el rosari de secrets que amaguen.
La meva manera d'explicar-me de sempre ha estat icònica. Per dir-ho d'una altra manera: l'expressió plàstica que faig servir sempre és propera al meu món desconegut.
Sóc figuratiu perquè les imatges són dins del món que m'envolta.




Pintura d'aspecte infantil, natural, clar i net amb influències fauvistes i cubistes. És agradable de contemplar; barreja el món de cada dia, les accions qotidianes, amb d'altres  una imaginació desbordant. Veus un dinar familiar i a sobre un cavall volant al galop amb una parella a sobre, i un sant, crec que Sant Antoni Abad, al costat d'un noi contemplant rere les plantes una noia nua que es banya.


El que vaig veure, però, és que "copiava", s'inspirava, en temes d'altres pintors. Els nens a la sorra de Sorolla, un paisatge de Miró, el circ, crec, de Seurat o d'un de la seva colla...  i molts d'altres.
Pel fet d'anar sols, sense guia, ningú no ens ha pogut explicar perquè ho feia.
Si algú ho sap agrairé el comentari.
Era partidari d'aplicar el principi del ritme universal de la vida que predicava el seu gran mestre Rafael Benet, i que venia de Grècia, dels grans italians, de Cezanne, de Mompou, i de tots aquells que havien defensat els eterns principis de l'art.
L'Arcàdia feliç, era un tema que l'entusiasmava. M'ho de mirar i llegir perquè no n'havia sentit a parlar mai. Quanta, quanta ignorància!
Exposició relaxant i viva. M'agradaria saber més coses d'aquest pintor. Quina falta ens ha fet avui l'Isabel Larruy, la nostra estimada i cultíssima guia i amiga!