diumenge, 25 de setembre de 2011

Masies vives




Masies vives

Santa Eulàlia de Ronçana

23 i 24 de setembre de 2011



"Masies Vives" és el fruit de la col•laboració de Ronçana Comerç actiu i el nostre patrimoni, les masies. És un projecte nascut a Itàlia i que s'ha estès per diversos països europeus. Té com a objectiu donar a conèixer les cases i entorns paisatgístics que han configurat el món rural dels nostres països des de fa molts segles, perquè descobrim els seus valors des de l'actual societat urbana.
Es destinen uns dies en els quals es poden visitar les masies. No es tracta pas de visites exhaustives. Cada masia mostrarà algun element d'interès artístic, històric o paisatgístic i oferirà productes de la seva collita o de la seva especialitat que els visitants podran contemplar o comprar. A Santa Eulàlia s'han apuntat al projecte 24 masies.
Santa Eulàlia és un poble de masies. Un poble que s'ha caracteritzat durant segles per tenir un poblament dispers, amb un paisatge composat de l'alternança de cases, camps i boscos, en uns barris distants els uns dels altre, on l'únic indret de petita concentració era la Sagrera, aquell espai que s'instituí en el segle XI entorn de les esglésies per tal que fos un lloc de seguretat, de pau enmig d'una societat dominada pels conflictes. El mas era el conjunt de terres i cases on hi vivia una família pagesa, que sovint era propietat d'un senyor laic o eclesiàstic. Les cases dels antics masos del segles XI i XII es convertiren, des de finals del XV i en el XVI, en el que a nomenem masies, moltes de les quals han arribat al nostre temps amb les transformacions corresponents.

Després de llegir tot això agafem el cotxe i comencem la nostra ruta. El nom de les masies sempre l'havia sentit de boca del meu pare, però la majoria de les cases no les havia visitades mai. I no hem tingut temps de veure-les totes perquè el cotxe se'ns ha espatllat i a peu la distància és molt gran i feia un sol que escalfava massa...
Noms com Can Burguès, Can Corder, Ca la Pujala, Can Bruno, Can Maranges, Ca l'Espelt, Can Brustenga, Can Manent, Can Falgar, Can Maspons, Can Pallàs, El Bruguer Vell, Can Galderic, Can Cabot, Can Maspons de la Vall, La Bastida Vella, Can Valls, Can Xico, Ca l'Unyó, Can Gafa, Can Barbany... noms que em porten records de infantesa, records del pare que tant s'estimava el seu poble...
Amb tot vam poder visitar-ne unes quantes, comprar verdura, fruita, ous, pollastre, conill, ànec, fruits sécs i formatges frescos i tastar el vi de diferents masies. La pena és que per raons òbvies la majoria de les cases t'ensenyen un raconet de la masia, però la porta de la casa està ben tancada. I a mi m'hagués agradat veure les cases per dins, sobretot aquelles que veus que han estat millor conservades, sense massa canvis.
A Can Ferrer en Miquel va fer una demostració de forja de ferro, jo que havia vist al seu pare ferrar tants cavalls en aquella casa!
A Can Brustenga, tot passant per l'entrada, la capella i el pati de davant, van oferir el pati del darrere per un concert de l'Escola de Música de la Vall del Tenes i de l'Escola de Música DA CAPO. Va ser dissabte a la nit i a mig concert es va posar a ploure. Però la gent es va anar aixoplugant a les quadres i altes indrets i van poder finalment fer un tast de productes de la terra que l'associació Comerç actiu havia preparat. Can Brustenga, la casa, com va dir el Joaquim, on va néixer el nostre pare, el nostre avi, el nostre besavi, fins a vuit segles enrere... Sempre em toca el fil sensible quan parlo de la casa pairal que conserven el Francisco i la Carme i que sempre tenen oberta per qui vol fer-hi una ullada. I on ens reunim el dia de la Patrona tots els Brustenga que ho desitgem.
Bona iniciativa la de Comerç actiu, gràcies a les masies que ens han obert una petita porta per saber alguna cosa més de la història del nostre poble, i que aquesta iniciativa segueixi any rere any fins que les tinguem totes ben vistes i, de pas, puguem comprar i assaborir els productes de casa nostra.