dilluns, 5 de setembre de 2011

La Catxaruda


La Catxaruda
Santa Eulàlia de Ronçana

Estiu 2011


Ha estat la "meva" botiga de l'estiu. Al començament la Núria m'assortia d'enciam, tomàquets, albergínies i ous però quan els fills van anar arribant i la producció va anar de baixa se'm va acabar la bota de Sant Ferriol. I vaig descobrir una botiga nova: La Catxaruda, on abans era Can Meranges. Ho porta un aparella molt jove, la Marta i el seu xicot, el Gerard, ajudats pels pares dels dos. A més de productes locals com embotits, iogurts, llet, formatge i carn ecològica tenen també tota mena de melmelades, fruits sécs, herbes, llegum, ous, vins, cerveses i, sobretot verdura i fruita recent collida de l'hort! Estan recuperant els diferents tipus de tomàquets de la comarca del Vallès i pots triar entre el cor de bou, rosa ple, pometa, montserrat, tardà, palosanto, rosa de penjar, ramellet... tots gustosíssims; enciams, albergínies, carbassons, pebrots, cebes, patates, i fruita de Lleida que els arriba un cop per setmana.
Dóna gust arribar a la botiga i dir: Marta, em podeu anar a collir uns quants tomàquets i un parell d'enciams? I mentre el pare va a l'hort fas petar la xerradeta amb una noia il·lusionada en la seva nova feina, i amb ganes de buscar i trobar tot el que li demanes. Es decanten força per productes naturals i fins i tot tenen ja bolquers i aliments infantils naturals.
Enhorabona, parella, força i ànims i que aconseguiu tirar endavant aquesta botiga amb la mateixa il·lusió i empenta amb què heu començat!
Per cert, la paraula Catxaruda ve d'una sopa que es feia al Vallès.
La Catxaruda o escatxarrutada, és segons el folklorista Joan Amades, una escudella que es cuina a l’Alt Vallès. El cuiner vallesà Pep Salsetes, en va sentir parlar per primer cop a Santa Eulàlia de Ronçana, espai on resideix aquesta botiga, però la seva veu s’estén gairebé arreu del territori vallesà.
L’escudella catxaruda, està composta dels productes que dona l’horta a cada temporada; col de pell de galàpet, patata del bufet, blanc o negre, mongeta del ganxet, mongeta or i plata, mongeta del genoll de crist, bròquil de Santa Teresa, cigró menut, pastànaga etc. Carn; pollastre, porc o vedella. Pasta; fideus, arròs etc. I algunes boletes petites de sagí que aromatitzen i li donen més sabor a la catxaruda. Com podeu veure, aquest és un plat que demostra la senzillesa de la cuina del nostre entorn però a la vegada la diversitat d’elements que la composen la fan rica en proteïnes, en gustos, en textures…El que li poseu depèn de vosaltres i del què ofereix el vostre entorn natural.
No trobeu que hem perdut vocabulari i que hi ha molts d'aquests ingredients que no coneixem?
I diuen que els van dir que va a ser de Can Brustenga d'on van sentir aquest nom. Jo, la veritat, no l'havia sentida mai ni al meu pare ni a ningú de la família. Però benvingut sigui l'origen si és aquest!