Croàcia i Eslovènia 2 - Dubrovnik

Croàcia i Eslovènia 2
Dubrovnik

del 10 al 17 de setembre de 2011

-anar a Croàcia i Eslovènia 1 - Presentació-

Dubrovnik, antiga Ragusa, la perla de l'Adriàtic; en eslau vol dir país de roures ja que les muntanyes de Sant Sergi, a tocar de Dubrovnik, eren plenes de roures. Ciutat emmurallada que va rebre de valent durant l'última guerra, de l'any 1991, però que han sabut reconstruir-la i és un plaer passejar per la ciutat i sobretot per les seves muralles. El carrer principal, la Placa, és ample i no té cap balcó, perquè en el terratrèmol de l'any 1667 van caure els balcons i van matar força gent. Llavors van prohibir tornar a col•locar-los i els van posar al carrer paral•lel on es puja per escales; és un carrer estret, preciós, ple de balcons i de restaurants. Al carrer de la Placa hi vivien les famílies amb més recursos, tenien grans mansions i l'obligació de deixar la planta baixa per botigues. Així van néixer les cases amb genollera; tenen una entrada petita i una finestra al costat, amb forma de genoll; així podien controlar qui entrava i sortia de la botiga. Els altres carrers, en canvi, només podien edificar cases de 25 metres quadrats. Això ha afavorit que actualment hi hagi tants petits restaurants.

Només entrar al recinte emmurallat trobem la font de sant Onofre, rodona, molt gran, amb una petita teulada i moltes escultures de cares; és una reserva d'aigua de la ciutat i en pots beure tranquil•lament ja que és molt bona.

El Monestir dels Franciscans, amb un claustre molt bonic i, en el museu, la farmàcia més antiga del país. El Palau Sponza, un dels pocs que no va ser destruïts pel terratrèmol del 1667, amb una façana gòtica a la part de baix i del Renaixement al primer pis, permet imaginar com devia ser la majoria dels palaus en aquella època.

El Palau del Regidor, molt curiós, amb una bonica frase a la porta: "oblida les coses privades, cuida't de les públiques". El regidor era elegit cada mes i no podia sortir del palau. Ell rebia cada vespre les claus de tancar i obrir les portes de les muralles.

 Dins el palau hi ha una sala anomenada de les vídues. Allà era on rebia les peticions d'ajuda d'aquestes dones ja que, pel fet de tenir tanta fusta construïen barques, i sortien a la mar i molts no tornaven; i hi havia moltes vídues. La barana per pujar al pis de dalt molt curiosa i l'entrada és magnífica, amb barreja d'estils.

És impressionant la capacitat de reconstruir que ha tingut aquesta gent! Terratrèmols, guerres, incendis... i sempre tornen a començar i aconsegueixen una ciutat d'una bellesa excepcional.

Els Dominics, amb un escala treballada amb la barana mig tapada perquè els homes s'hi aturaven a sota per mirar els turmells de les dones... Dins hi trobem un museu impressionant amb obres bellíssimes però no hi ha postals i està prohibit fer fotos. Cal remarcar el tríptic de Nikola Bozidarevic.

Amb una barca de transport regular anem fins a la illa de Lokrum on trobem molta vegetació, edificis força abandonats i un mar amb roques per banyar-s'hi que et crida a llançar-t'hi; però no portem ni banyador ni sabates de goma i ens hem d'acontentar contemplant-lo. És aquí on tastem per primer cop el formatge de la illa de Pag, boníssim!

El millor, però, és passejar-te per les muralles, fins la torre Minceta i fer el volt a tota la ciutat. Els ulls se'n van cap a les teulades, ara noves de trinca, però que en algun racó pots encara veure les teules velles d'abans de la guerra. I pertot el mar, el mar immens i blau, transparent i que dóna vida a aquesta ciutat emmurallada, patrimoni universal de la UNESCO.

També funciona un altra vegada, des de fa un any, un telefèric que puja fins al castell dalt la muntanya i et permet veure la ciutat sencera i els seus voltants com si anéssis en una avioneta. Val la pena per la vista però aquesta pujada no exclou la volta a les muralles. Són panoràmiques completament diferents.

Anar a Croàcia i Eslovènia 3 - Split -