dissabte, 8 d’octubre de 2011

Palau Güell



Palau Güell
Nou de la Rambla 3
amb els Amics del MNAC

7 d'octubre de 2011


Hem anat a visitar el Palau Güell i hem tingut una guia excel·lent; la Mercè dels Amics dels MNAC. Coneix el tema a fons i s'hi capbussa, s'imagina i ens fa imaginar a nosaltres que entrem amb un carruatge passant per les portes parabòliques i ens endinsem a la zona de cavallerissa, amb un terra de fusta per a esmorteir el soroll del carruatge i cavalls i amb un sostre de ceràmica que ja el voldria pel menjador de casa.
Eusebi Güell va encarregar aquest palau a Gaudí quan aquest no era encara gaire conegut. Li va donar un terreny petit al carrer Nou de la Rambla i li va encomanar la construcció de la seva residència. Tot i no ser gaire gran havia de fer-se veure, havia de mostrar quin nivell tenia la família que hi vivia, tant econòmicament com de nivell social. El més normal és que Güell hagués triat l'Eixample, perè ell volia viure a tocar dels seu pare, Joan Güell i va aconseguir unir les dues cases per un passadís.
Des del carrer ja et crida l'atenció l'entrada de la casa. Té dues grans portes parabòliques amb reixes, i la part del mig és més espessa perquè la gent del carrer no pogués veure dins i en canvi des de dins poguessis veure la gent del carrer. Hi ha dos escuts amb les inicials de Eusebi Güell, i un escut amb les quatre barres i una àliga imperial dalt.
Només entrar trobem una escalinata senyorial que porta a la primera planta amb dues portes: una que dóna a les estances des d'on el sr. Güell portava tots els seus negocis, des de tèxtil a ciments, ceràmiques i altres coses, a la part dreta, i una altra porta igual, a l'esquerra, que porta a les dependències de la família.
Des del lloc on els carruatges deixaven la família o els convidats trobem una baixada pels cavalls que porta a les quadres. Quines quadres! Amb columnes recobertes de totxos, amb una ventilació excepcional que després Gaudí va fer servir per fer el pàrquing de la Pedrera, petits detalls perquè dins la casa no arribés l'olor dels cavalls.
Sembla que aquest palau va ser una mica com l'assaig per a la resta d'obres d'en Gaudí. Hi podem trobar els inicis de tot el seu art. Per això els estudiosos els agrada començar pel Palau Güell quan han de parlar de Gaudí.
A poc a poc anem pujant a les estances de la família, àmplies i abundants ja que tenien deu fills. Em va fer gràcia el nom de dues sales, sales de confiança, una davant la sal d'estar i l'altra davant el dormitori de la sra. Güell. Havies de ser de molta confiança per accedir a aquestes sales. I són molt acollidores. També hi ha la sala dels passos perduts, per on passava la gent que anava a demanar favors, i que acabava amb una sala des d'on els srs. Güell podien mirar i escoltar la gent sense que ells se n'adonessin.
La joia principal és la sala de ball o capella. És una sala amb pintures que en principi és per ballar però si obries unes portes molt grans com d'armari deixava al descobert un petit oratori. Era allà on la família Güell complia amb el precepte dominical. Però el gran valor d'aquesta sala és la cúpula que puja fins al terrat a través d'altres pisos i és una meravella. Després quan puges al terrat veus l'acabament de la cúpula i per uns petits miradors amb vidre pots arribar a veure la sala de ball a baix de tot, i t'adones de l'alçada d'aquesta cúpula.
El terrat és genial.

Té xemeneies i ventiladors i tots ells tenen l'empremta del que Gaudí farà en les seves altres obres: formes originals, comença el trencadís, el terra ben bombat... Sembla que Gaudí es va retenir en el interior i es va deixar anar en el terrat.
Els dormitoris del matrimoni són sobris, el d'ella sobretot és quasi terrorífic. I donen a un petit passadís des d'on podien oir missa si no volien abaixar fins a l'oratori. Això ens fa veure les ganes de ser important d'aquesta família ja que aquest passadís des del dormitori el podem trobar també a l'Escorial i a Yuste.
Tots els materials que es van fer servir eren del negocis del Sr. Güell: pedra del Garraf polida, pana per a forrar les parets, pedres de coure les ceràmiques per forrar la part exterior de la cúpula...
Si no hi heu estat mai us recomano la visita. No us ho perdeu!

1 comentari:

Ninona ha dit...

Moltes gràcies pel seu comentari del Palau Güell. Excel·lent