València

Valéncia

23-24-25 de febrer

Amb L'Euromed i amb la companyia de la Ma. Rosa i el Ramon i la Roser i el Xavier hem fet cap a València per conèixer la Ciutat de les Arts i de les Ciències, i de pas passejar-nos una mica per la València antiga que no coneixíem.

Hem vist el Micalet, torre de la Catedral, i la seva novia, la torre de la Catalina, més bonica encara, i que sembla que estiguin mirant-se l'una a l'altra.

Just sota la segona torre, en el número 6, trobem l'orxateria més antiga de València on provem l'exquisida orxata acompanyada de fartons.

El Mercat està decorat amb rajoles de ceràmica i és molt lluminós i agradable. També vam visitar les portes de la Ciutat i moltes esglésies.

Les cases del casc antic són molt elegants i estan força restaurades. El Palau de la Generalitat, gòtic,

molt sobri, -com és que no se'ls encomana aqueta sobrietat als qui estan dins?- és molt bonic i dóna a una plaça on abans hi havia la Casa de la Ciutat, que van enderrocar quan no es tenia gaire en compte el patrimoni arquitectònic.

La Llotja, edifici també gòtic, molt despullat, amb un annex al pis de dalt que és el Consolat del Mar,

el sostre del qual, d'un artesanat bellíssim, és el de la Casa de la Ciutat, l'única cosa que van salvar... Les columnes de la Llotja volen semblar palmeres i al sostre es poden veure les branques. Abans

aquestes branques eren pintades de color verd i tot el fons era blau amb estels. Ara queda elegant i sobri però penso que també havia de quedar bé pintat i guarnit.  La porta que dóna al jardí està molt treballada amb figures i plantes.

No podíem deixar de visitar la Ciutat de les Arts i de les Ciències. És una meravella d'edificis on els arquitectes s'han pogut lluir i han pogut treballar a gust però penso que han fet uns edificis amb molt espai, massa, amb uns vidres impossibles de netejar -sembla que en algun edifici necessiten escaladors-, i la veritat és que fa pena veure tan poca gent visitant-ho. El Museu Oceanogràfic, amb

una quantitat enorme i variada de peixos, amb uns passadissos que sembla que estiguis sota l’aigua; el Museu de la Ciència, molt apropiat per anar-hi amb nens, ple jocs i experiments, i l'Hemisferi, on vam poder gaudir d'una pel·lícula sobre el Hubble molt curiosa. Llàstima que en una sala per 300 persones érem només una trentena i era divendres a la tarda... El conjunt impressiona, és bonic i espero que tinguin gràcia i sobretot recursos per tirar-ho endavant.

Una altra lloc que volia visitar era el centre Octubre, Centre de Cultura Contemporània, feu de l'Eliseu Climent on s'hi ubica des de fa uns anys la llibreria 3 i 4. Asseguts prenent un cafè vam veure entrar l'Eliseu Climent i jo em vaig aixecar i m'hi vaig presentar. Ell, encantador, va venir a la nostra taula i va seure amb nosaltres. Quin honor!

Ens va explicar com veia ell València i la "primavera valenciana" organitzada per estudiants. El motiu que ell fosa allà és que inauguraven una exposició d'obres d'art donades pels seus autors a fi de recollir diners per pagar les multes que han rebut per no tancar el repetidor de TV3. Em va recomanar un llibre i després vam anar a veure l'exposició que va acabar amb una copa de cava. Era una exposició eclèctica, d'estils molt diferents. Jo m'hagués quedat una obra on hi havia un poema de Martí Pol una mica arrugat i, a sobre, la silueta del poeta...

L'endemà al matí vam anar a la Malva-rosa on vam visitar la casa de Blasco Ibáñez, restaurada de fa poc.

I d'allà passejant fins a la Marcelina a menjar una paella. Molt bona, tot i que vaig rondinar perquè la carta era només en castellà i anglès. Segons el maître, també castellà, els nous amos del restaurant aposten més pel turisme d’Espanya i de l’estranger que pel del país. Totes les cambreres, en canvi, parlaven un valencià preciós!

Com sempre acostumo a fer deixo el nom de dos restaurants on vam menjar molt bé. L'un, de cuina d'autor, minimalista, el Seuxerea, i l'altre de cuina valenciana, La Pitanza, on a més ens van donar un vi valencià que ens va agradar molt. era un Albariño i Godello però cultivat a València.

En resum, tres dies escassos per visitar una mica d'una ciutat que tenim molt a prop i que gairebé no coneixem. Ens han quedat força coses per veure però podem tornar-hi quan vulguem. Amb bona companyia i bon temps com aquesta vegada!