L'alegria que passa
de Santiago Rusiñol
Dagoll Dagom
Tetare Poliorama
13 abril 2123
A partir de l'obra de: Santiago Rusiñol
Un espectacle de: Dagoll Dagom
però igual que passa, ja s'escapa.
Per molt que allarguis fort les mans,
igual que el fum el dia escampa.
L'alegria que passa serà el nou i últim espectacle de creació de Dagoll Dagom
L'alegria que passa és l'adaptació musical que fa Dagoll Dagom de la peça teatral escrita per Santiago Rusiñol al 1897 i estrenada al Romea el 1898. Amb una coreografia urbana i a ritme de jazz-rap, els habitants d'un poble qualsevol, gris i sense ànima, ens donen la benvinguda i ens situen en el moment actual.
Quan vas a veure Dagol Dagom i Rusiñol no t'imagines el que pot ser un poble gris com el que ens presenten. Gris el poble, gris la gent, grises les cares, tristes, avorrides... No t'hi quedaries ni deu minuts. Però representen molt bé el que volen explicar-nos. La gent s'acostuma a tot. S'han acostumat ja a anar cada dia a la fàbrica, per poc sou i moltes hores, a acceptar tot el que diu el director... ningú no es rebel·la. Quan arriba la companyia en Joan, el fill de l'alcalde, que és l'únic que voldria una altra vida, veu l'ocasió, a l'enamorar-se de la Zaira, de fugir del poble, abandonar-ho tot, començar de nou en un lloc lluminós, alegre i feliç. Però costa ser valent, arriscar-se... I t'adones de perquè el poble és gris, i seguirà gris... El dia a dia, per dur que sigui, és una rutina que saps on et porta. L'aventura, la valentia de canviar, fer el canvi, és difícil, has de pensar pel teu compte i prendre decisions. Ara t'ho donen tot decidit... La llibertat no tothom està disposat a conquerir-la...
Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva rutina amb l'arribada d'un gran espectacle musical. La companyia ha estat contractada per l'alcalde del poble, propietari de l'única fàbrica en tota la població. Joan, el fill de l'alcalde és a punt de casar-se amb la Lina, però s'enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir del poble gris. Zaira, en canvi, està cansada de la seva vida nòmada i desitjaria viure tranquil·la al poble.
Zaira canta una cançó la lletra de la qual no recordo i vull buscar, que és d'una gran bellesa.
La crítica moral consisteix a contraposar dos mons, el de la prosa, que simbolitza la monotonia, la tristesa, el materialisme i la malfeineria amb el de la poesia, que significava, per a Rusiñol, l'art, la llibertat, la bellesa i el progrés.
M'ha agradat molt l'obra tot i que al començament dubtava que m'agradés. T'hi has de ficar dins, veure amb els ulls dels personatges... i amb els teus...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada