La larga vida de Marianna Ucrìa

La larga vida de Marianna Ucrìa
de Dacia Maraini


Herce Editores



Juliol 2008

Aquest llibre és per a la gent a qui agrada llegir pel plaer de llegir. No hi ha cap trama novel·lesca que et tingui capficat ni intrigat. És simplement la vida d'una noia de Sicília, prop de Palerm, al segle XVIII, que va quedar sordmuda per culpa d'un ensurt, o un disgust molt fort, del qual ella no recorda res i ningú no n'hi parla. Casada amb tretze anys amb el seu oncle, té cinc fills, i passa tota la vida fent el que s'espera que faci. Fins que, mort l'oncle, es debat entre seguir l'aparença i la forma de vida que s'espera d'ella, o descobrir què és fer l'amor volent-ho i amb algú que t'enamora i fer un canvi radical a la seva vida. "Sabe que nunca había pensado encerrar en su vientre a una carne masculina que no fuese un hijo o un enemigo invasor".

El que m'ha agradat d'aquest llibre és el món interior de la Marianna. Pel fet de no sentir-hi ni poder parlar fa totes les reflexions per a ella mateixa. Tota una vida de pors i temors, de petites alegries, de lentes descobertes, d'aprendre de la vida havent començat tan joveneta i lluny dels seus, del sentit de família amb els germans, els fills, de "saber estar" fins que diu "prou"; però fins i tot el "prou" l'utilitza ja vídua, i amb tot, té les crítiques de la família. Llegeix molt, moltíssim. És per culpa de la lectura, o gràcies a ella, que té la força de discernir, en un moment de la seva vida, quin camí ha de seguir.

És un llibre per anar subratllant frases.

"No siempre que se huye se huye de verdad".

"Allí donde la vejez no se transforma en perdida, sinó en una plenitud de intentos".

"Todo le es extraño, y por eso amable, Per, ¿hasta cuándo se puede pedir a las cosas que nos rodean que se mantengan forasteras, perfectamente comprensibles y remotas en su razón indescifrable?"

Al final, quan se'n va, no queda del tot clar si és una fugida o una decisió de canvi de vida. Preferiria pensar que és una decisió personal i valenta, però, finalment, sembla clar que per molt que fugis de la realitat, per molts quilòmetres de distància posis entre tu i els teus problemes, sempre retornen amb força. S'han d'encarar un dia o altre, per tant, com més aviat millor.

Si algú llegeix aquest llibre m'agradaria que em comentés què opina de com acaba la història.