diumenge, 28 de setembre de 2008

Sombreros

Sombreros
Companyia DCA

Teatre Nacional de Catalunya

Sala Gran

27 de setembre de 2008


Direcció artística: Philippe Decouflé

Creació musical: Brian Eno, Sébastien Libolt

Textos: Claude Ponti

Intèrprets: Olivier Daviaud, Clémence Galliard, Sébastien Libolt, Alexandra Nauder, Aurélia Petit, Leïla Pasquier, Christophe Salengro, Olivier Simola, Christophe Waksmann.



Sombreros. Una obra de teatre-dansa. Però dansa amb ombres. Amb moltes ombres. És una barreja de moviments corporals i imatges de vídeo.

Ens parla de la història d'en François i la Françoise i del seu viatge a Mèxic. Comença amb ombres xinesques i va canviant de decorats i de tipus d'ombres: des de la d'un ballarí amb tres ombres fins a una ombra blanca completament. Un dels moments que més em va agradar és quan es retroben el François i la Françoise. És un joc de llums i obres, amb dansa -o moviment rítmic i suau, musical, d'una bellesa exquisida. I també amb el moment en què la dansa passa en un petit tros d'escenari entre unes grans mans projectades en vídeo. Admirable i bellíssim.

Amb la paraula Sombreros juga en un doble sentit: l'un és el de barret, i l'altre és de sombre héros, en francès, que vol dir l'ombra de l'heroi.


Jo vaig passar una estona molt i molt agradable contemplant l'espectacle, la bellesa dels moviments, de la llum, de les ombres i de les imatges de vídeo. Però en Juame encara s'ho va passar millor. Havia de descobrir cada imatge d'on sortia, com l'havien muntada i com funcionava. És enginyer industrial...
La dansa contemporània va cada cop més acostant-se a l'art dels mitjans multimèdia que no a la dansa tradicional a la qual estàvem acostumats i que és la primera que ens ve al cap quan parlem de dansa.