divendres, 12 de setembre de 2008

Marina Rossell




Gran Teatre del Liceu


Direcció musical: Eduard Iniesta

Amb el Cor Vivaldi, petits cantors de Catalunya

11 de setembre de 2008




Des del sofà de casa -quina pena no poder ser allà- vaig escoltar i gaudir de la música i la veu de la Marina Rossell. Quina meravella!

Anava sòbriament vestida, molt elegant, ni arracades ni collar, només amb un discret braçalet -ja en podrien prendre nota més d'una cantant...-. Ella sola omplia l'escenari. Se la veia distesa, feliç, tranquil·la...

Va cantar les cançons de sempre, aquelles que tots sabem i que hem sentit ja a les nostres mares i àvies i que hem cantat als fills i ara als néts. Canta amb una veu neta, polida, sense esforços de cap mena, sembla que parli amb tu, que t'expliqui les cançons. I al mateix temps és forta i enèrgica, t'emociona i et relaxa.

No sé bé com explicar-me, però feia molt temps que no sentia cantar tan bé en català.

Les cançons són boniques, molt boniques. Voldria recordar-les totes però és difícil . Va cantar La Mare de Déu del món -la va dedicar a la Diana i al Pasqual Maragall per la lluita que porten i que portaran i perquè se'ls estima-, L'emigrant -dedicada als exiliats-, La mare de Déu quan era xiqueta -la música de fons eren els boixets de les puntaires del Vendrell-, Rossó, Per tu ploro, el Virolai, La Santa Espina, Llevantina i, al final, Els Segadors, amb tot el públic dempeus. Hi ha gent que diu que els Segadors no pot ser l'himne nacional perquè parla de violència. Que escoltin la Marina Rossell. És desgarrador, però no violent. L'acompanyament era impactant, feia escruixir.

L'acompanyava l'orquestre de percussions ibèriques Coetus, que descalços, tocaven diferents i novedosos instruments amb peus i mans.

També la va acompanyar el basc Kepa Junquera amb el seu trikititxa, instrument semblant a l'acordeó.

Un espectacle molt, molt agradable i que et deixen ganes de repetir-ho, amb la Marina o amb altres cantants catalans que també s'ho mereixen.

Gràcies, Marina, gràcies al Gran Teatre del Liceu per convidar-la a omplir aquest espai amb música tan nostre i tan estimada.