dimecres, 7 d’octubre de 2009

Maurice de Vlaminck


Maurice de Vlaminck

Un instint fauve
Pintures 1900-1915


Caixaforum
amb Isabel Larruy


6 d'octubre de 2009


Vlaminck va ser un pintor fauve quinze anys de la seva vida. Després es va anar adaptant als corrents de l'època. De molt jovenet va començar a tenir fills, i es va haver de casar. Havia de mantenir una família i tocava el piano a cafès-concert; sovint no el podien pagar i ell acceptava com a pagament figures africanes. Així va començar una col•lecció, en va aconseguir més de 400, que van influir en la seva obra. Però sembla que això era producte d'aquell temps ja que Picasso, en les senyoretes d’Avinyò. també es deixa seduir per les formes africanes i les dues prostitutes centrals de l'obra estan pintades sota aquesta influència.
Vlaminck no va poder anar a la Provença, com la majoria dels seus companys, ja que no tenia diners. Però en el fons li agradava més les hores de cap al tard per pintar i no les del matí i migdia. Quan finalment hi va anar sortia a pintar a les 8 del vespre.
Fauve vol dir salvatge i el que els caracteritza és la total llibertat: llibertat per pintar el que volen, com volen i del color que volen. Si ell veu l'arbre vermell perquè el color de la vida és el vermell i les arrels de l'arbre estan sota terra i d'allà agafen la vida, doncs pinta l'arbre vermell. Ell vol donar vida i per això quan pinta un gerro amb flors deixa primer que les flors es panseixin i després les retorna a la vida, tal com ell ho veu. És un gran paisatgista i li agrada oferir-nos la natura a través de les cortines d'un teatre, representades per arbres i matolls.
Es deixa influenciar per Van Gogh, per Cezanne, per Picasso, però sempre retorna ala seus principis, al naturalisme. Intenta el cubisme però ho abandona: diu que un quadre cubista és una pintura estripada i ficada dins un taüt. Picasso s'enfada amb ell i acaben així la seva amistat.
Crec que les seves millors pintures són les dels primers anys. Més tard, Ambroise Vollard, marxant molt important, li compra tota la producció que té i tota la que faci en un futur. D'aquesta manera Vlaminck té la vida assegurada i, per a mi, perd una mica d'intensitat i vigor.
M'ha agradat molt la selecció de pintures i la manera com la Isabel Larruy ens ha explicat coses de la seva vida que et fan entendre millor la seva pintura
.