dilluns, 14 de febrer de 2011

Entre Palaus

Entre Palaus
Palau Moja i Palau Moxó

Amics del MNAC

12 de febrer de 2011


Palau Moja:

Es troba just a la cruïlla de Portaferrissa amb la Rambla. El seu arquitecte va ser Josep Mas i Dordal que va iniciar les obres l'any 1763 per encàrrec del marquès de Cartellà, Pere Desbach, però va ser la seva néta, Maria Lluïsa Descatllar, qui a l'any 1774 va fer enderrocar la part de muralla de la Rambla, la Porta Ferrissa i les dues torres que la flanquejaven. Casada amb Josep de Copons, marquès de Moja, s'instal·laren al Palau l'any 1785, i d'aquí li ve el nom. Quan l'any 1865 va morir la darrera marquesa de Moja sense descendència, el Palau el va llogar el Fomento de la Producción Nacional i l'any 1870 el comprà Antonio López i López, futur marquès de Comillas, que s'hi instal·là l'any 1875. El marquès de Comillas s'havia fet ric comerciant amb Cuba i amb el comerç d'esclaus. Va fer millorar l'escala principal per rebre-hi al jove Alfons XII que tornava a Espanya per restaurar la monarquia.


Mossèn Jacint Verdaguer hi va viure 15 anys. Des de 1876, primer com a capellà de la família i desprès com almoiner. La seva producció literària té molt a veure amb aquesta etapa de la seva vida. Va anar amb un dels vaixells del marquès de Comillas i d'aquell viatge en va sorgir L'Atlàntida; acompanyant a muntanya un fill del marquès que estava malalt va escriure Canigó.
Mort el marquès de Comillas va heretar el Palau la seva filla, casada amb el comte Eusebi Güell, el mecenes de Gaudí. L'any 1934 el comte Güell va permetre a l’Ajuntament de BCN obrir els porxos de les Rambles per facilitar el pas als vianants. Després del incendi de 1971 -crec que va ser el tercer incendi que va patir l'edifici- el Palau va quedar abandonat durant onze anys, fins que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat el va adquirir i restaurar.
S'entra al Palau pel carrer Potaferrissa. Quan es va començar a construir el Palau la Rambla era una riera que tot just es començava a urbanitzar. Després va ser el rovell de l'ou: església de Betlem, palau Güell, i d'altres. És d'estil neoclàssic, amb pocs elements decoratius i amb influència francesa. Les façanes van ser decorades per Francesc Pla, el Vigatà. I avui podem veure encara uns dibuixos que semblen esgrafiats però que no ho són; és la manera que tenia ell de pintar. En comptes de dibuixar i després pintar marcava amb força les línees, i és això el que ha quedat.



L'escala que arrenca del gran pati interior està revestida de marbre i amb pintures d'Eduard Masdeu i Llorens. El Gran saló és la part més espectacular.


Maria Lluïsa Descatllar, marquesa de Moja, va voler que la pintés Frances Pla, el Vigatà, i que en dibuixés la història de la família, les arrels. Veiem, doncs, aquesta història, sense estar documentada enlloc; amb molta imaginació... Però les pintures són molt boniques. També es visita una petita capella, la de Mossèn Cinto,


amb pintures i al·legories religioses també del Vigatà. I en una sala hi ha l’exposició de maquetes de tots els vaixells del marquès de Comilles.
Tot i la riquesa d'aquest Palau m'ha agradat més la història que ens ha explicat la excel·lent guia que hem tingut, ja que el Palau amb tants incendis i tants canvis, no és l'original. Han ajuntat les coses en tres habitacions i es veu fred, sense vida. I només hi ha tres sales per visitar; la resta són oficines.





Palau Moxó:


Situat a la plaça Sant Just davant l'església del mateix nom i molt a prop de l’Ajuntament i del Palau de la Generalitat, el Palau Moxó va ser construït el 1770 sobre les ruïnes d'una antiga residència del segle XIII que havia estat la més rellevant de la ciutat durant l'Edat Mitjana.
Es va construir sota la direcció de Francesc Mestres, mestre d'obres de la Catedral de Barcelona, en estil barroc tardà. És l'únic Palau privat barceloní del segle XVIII que encara conserva el seu mobiliari i interiors originals.
L'edifici consta de quatre plantes, de 700 metres quadrats cada una, i la planta baixa on entraven els carruatges i hi havia la zona de serveis, cuines, calderes, cavallerisses, etc.
 La seva característica façana està decorada amb esgrafiats a base de gerros, infants, garlandes i grotescs. Té un ampli portal d'arc rebaixat que dóna accés a un pati interior on hi ha l'escala que condueix al pis principal, amb voltes rampants d'aresta i columnes toscanes.
 Cal destacar una meravellosa sal de ball d'estil rococó amb el sostre decorat amb un impressionant fresc amb al·legories a les figures del zodíac, les arts i les estacions de l'any.


I un menjador familiar amb una gran taula i una sortida a un pati on penses que de debò s'hi ha d'estar molt bé.




Hi ha la més completa col·lecció de làmpades de Baccarà.


S'ha de tenir en compte que aquest Palau ha estat habitat per la família Moxó fins a l'any 2000 i que fa poc ha estat obert al públic per visites. I si no m'equivoco en una part de la casa que no es visita encara hi viuen.