diumenge, 31 de juliol de 2011

L'Auvergne



Quatre dies per l'Auvergne


del 26 al 29 de juliol de 2011



Tot va ser sortir per la porta l'últim néta que nosaltres fèiem una petita maleta i agafàvem el cotxe amb destí l'Auvergne. El temps no acompanyava però vam decidir marxar de totes formes. I vam fer bé perquè el mal temps no va ser cada dia i hem gaudit de quatre dies coneixent nous paratges i canviant de xip.
L'Auvergne és un país volcànic, amb prats molt verds fertilitzats per les cendres, amb cascades, boscos i llacs volcànics.
Ens vam instal•lar a Clermont-Ferrand, ciutat sobre un volcà i voltada de vuitanta volcans més, ben adormidets per ara. Hi conviuen la ciutat vella i la nova. La vella amb la Basílica de Nôtre Dame du Port, d'estil romànic, Patrimoni de la Humanitat. I la part nova amb la Catedral de Nôtre Dame de l'Assomption, gòtica, amb un rellotge d’autòmats del segle XVI i dos rosetons magnífics, un vermell i l'altre lila. També hi trobem dos vitralls molt curiosos. El vitrall de l'Apocalipsi on hi podem distinguir tres parts: a dalt el triomf de l'Anyell, a l'esquerra els quatre genets de l'Apocalipsi i el "Dies Irae", el dia de la còlera. I a la dreta, Babilònia la Gran, ciutat de perdició, i la Jerusalem Celeste, ciutat de la felicitat eterna.I davant una imatge de la Verge amb el nen.  L'altre vitrall és el de l'anunci profètic del Messies, amb escenes de l'Antic i del Nou Testament. Davant el vitrall hi ha vuit escultures que tot i ser de segles diferents, XIII i XV, formen un conjunt homogeni. Les escultures corresponen a Aaron, la reina de Saba, Isaïes, Jeremies, Jean i Martin Gouge de Charpaignes -donants del cor-, Salomon i Moises. En una pared  crida l'atenció un relleu en pedra dels apòstols dormint en l'hort de Getsemaní.

La plaça de Jaude, centre neuràlgic de la ciutat amb el tramvia monorail amb neumàtics de goma, un dels tres únics a Europa.
A la rue des Gras trobem un dintell romà d'una església desapareguda amb l'escena del lavatori de peus.

L'any 1889 els germans Michelin van crear l'empresa que duu el seu nom i pel fet de necessitar terreny per les fàbriques i per vivendes pels treballadors van anar unint les dues ciutats: Clermont i Montferrand fins que van acabar unint-se.
Volíem pujar al Puy de Dôme, però estava en obres la carretera i el temps amenaçava tempesta. I vam decidir no intentar-ho.
A la nit vam provar els dos plats més típics del país: l'aligot, puré de patates amb formatge fos Tomme de Cantal i la truffade, patates fregides rodones amb bacon i julivert i amb formatge fos també Tomme de Cantal. Són plats contundents, pel fred del hivern, calòrics... però boníssims!
I vam comprar formatges del país per menjar en família: Cantal vieux, Salers vieux, Saint Nactaire, Bleu de l'Aubergne i Fourne d' Ambert. I també naturalment Tomme de Cantal i llenties del Puy, petitones i gustoses.

El volcà de Lemptegy. Allà vam fer una passejada en un trenet i vam poder veure la història geològica del volcà a través dels paisatges de xemeneies, colades de lava, bombes volcàniques... I al final t'ofereixen una pel•lícula en 3D simulant una erupció volcànica dins una mina. Per portar-hi els néts!

Issoire. Església abacial del segle XII, exemple perfecte de l'art romànic de l’Auvergne. Està dedicada a l'apòstol de l'Auvergne, Saint Austremoine. Per dins és molt bonica, esvelta i amb columnes de colors suaus. Els capitells  del cor estan treballats amb figures de colors vius representant escenes de la vida de Jesús. Sembla una mica naïf però són encantadores i entenedores.  Per fora per la part de l'àbsis hi trobem en pedra tretze signes del zodíac. El número tretze correspon a un ase portat per un grif. L'ase simbolitza l'home que sol, no pot aixecar cap, i el grif és l'església de sant Austremoine que l'ajuda.




Brioude. Basílica de Saint Julien d'estil romànic de l'Auvergne amb ornamentació borgonyona. És una meravella d'església. Per fora és sòbria, amb pedres de diferents colors, i per dintre tornem a l’esveltesa d'Issoire, amb columnes amb frescos i amb pedres de diferents colors, arenisca vermella, colors de la terra. Els frescos de les capelles molt ben conservats. I una novetat. Quan van haver de restaurar els vitralls l'alcalde de Brioude va decidir que havien de fer una cosa contemporània, ja que seria la contribució del segle XXI a un edifici romànic i cristià que no ha deixat d'evolucionar des de fa prop de mil anys. I els vitralls són moderns, molt, amb colors molt bonics, tots amb un simbolisme determinat, com la Resurrecció, obra d'un artista coreà, Kim En Joong i dels tallers Loire. Aquest coreà va arribar a Europa i es va fer dominic. Donen molta vida i lluminositat a l'església i veus com el maridatge entre antic i modern és possible i encertat.


 
   
Puy-en-Velay. Quasi el motiu del viatge. Però hi vam arribar plovent i quan vam veure els 268 graons de pedra que hi ha per pujar a Saint-Michel-d'Aiguilhe vam decidir fer-ho el dia que tornem per aquests paratges. Vam visitar la Catedral de Nôtre Dame, romànica amb influències bizantines. Si vols arribar per la porta principal has de pujar 134 graons, més fàcils que els anteriors, i així pots contemplar la bellesa de l'original façana, adornada amb laves policromes i mosaics. Dins l'església hi ha una Verge negra com la nostra Moreneta. I un descendiment de la Creu molt real. El claustre és molt bonic, amb una porta de ferro forjat romànica i amb decoració policroma que recorda l'art islàmic. Des del claustre, i des de qualsevol lloc del poble, es pot veure la imatge gegant de la Marededéu, dita Nostra Senyora de França, situada sobre la roca Corneille.
La rue des Tables és visita obligada si vols veure el treball de punta de coixí, típic d'aquesta zona.



Camí de Saint-Flour vam fer una carretera molt llarga i amb corbes contínues però molt gratificant. El paisatge era una meravella, diferents tons de verd fins a l'infinit, amb poblets petits, vaques pertot, i a cada revolt de la carretera descobries una panoràmica millor que l'anterior.
Conduïa jo i per una vegada a la vida en Jaume em va haver de dir que anés una mica més de pressa si volíem arribar a Saint-Flour i trobar habitació! I sí que en vam trobar, amb vistes a la vall, perquè Saint-Flour està situada sobre una roca basàltica que domina la vall de l'Allier. L'església, d'estil gòtic sever, et recorda la vocació de fortalesa d’aquesta ciutat. Dins l'església un bellíssim Crist negre que ells en diuen "el bell Déu negre". La plaça d'Armes i els carrerons que en surten fan que sigui un lloc agradable de passejar, molt turístic i amb unes vistes excepcionals.



L'endemà, passant per les Gorges de la Truyère, que ja coneixíem, vam aturar-nos a contemplar el Viaducte de Garabit. Aquest és el inconvenient, o l'avantatge, de viatjar amb un enginyer... Va ser construït per Eiffel i gràcies a aquesta obra París va poder comunicar-se amb Beziers i va acabar així l’aïllament del Massís Central.

Camí ja de casa vam aturar-nos a Millau, -el viaducte ja l'havíem passat però sempre és agradable tornar-hi-, per visitar el Chaos de Montpellier-le-Vieux. És un extraordinari conjunt de roques generat per la corrosió i l'erosió de l'aigua de pluja i el vent sobre les roques dolomítiques. Molta vegetació i formes curioses. Hi ha senders de diferent durada per poder passejar-t'hi el temps que vulguis. I un dels senders es fa amb monitor ja que fan servir tirolines i altres estris. Nosaltres vam fer una passejada normal i vam tornar ja cap a casa. 
Quatre dies ben aprofitats! Ara tocaria ja un viatge una mica més llarg... però de cada sortida d'aquestes curtes en tornem sempre contents i relaxats. I després la feina del blog, de l'àlbum... 

1 comentari:

Marta ha dit...

Ens agrada trepitjar França de quan en quan. Ens has fet "dentetes" amb aquesta volta. veig que és un destí interessant. En l'apuntem!